Resultats de la cerca

Nascut en el règim de l’ apartheid , tanmateix, pogué accedir a una educació millor que la majoria de les comunitats no blanques de Sud-àfrica Des dels catorze anys adoptà la trompeta i el fiscorn com a instruments, i també destacà com a cantant Els anys cinquanta, inspirat en els Jazz Messengers , formà el Jazz Epistles amb altres músics sud-africans, entre els quals hi havia el pianista Abdullah Ibrahim, que combinava el jazz i les tradicions africanes amb un fort caràcter antisegregacionista Participà en l’òpera King Kong 1959, de gran ressò pel caràcter reivindicatiu, on conegué Miriam…

Fill d’un funcionari colonial, es formà a la Universitat de Cambridge i a la Sorbona de París, i del 1954 al 1957 treballà per al Foreign Office Fou professor a la Universitat de Reading 1966-76 i president del Centre for Policy Studies 1979-91 Adherit al laborisme, formà part del govern de Harold Wilson Europeista convençut posició que exposà en Europe the Radical Challenge , 1973, abandonà el partit el 1975 en considerar-lo poc compromés amb aquest projecte i passà al partit conservador, el qual l’elegí 1981 membre de la Cambra dels Lords Per les mateixes raons, posteriorment 1997 passà als…

Estudià a la London School of Economics i posteriorment cursà màsters i estudis doctorals a la Universitat de Manchester Especialitzat inicialment en les repercussions del canvi demogràfic i els processos migratoris en el creixement econòmic, a les dècades dels anys setanta i vuitanta treballà en ocupacions diverses, sobretot en l’ensenyament Resident a Catalunya des dels primers anys noranta, elaborà anàlisis econòmics que publicà en la premsa internacional i també a la catalana i l’espanyola, i més tard també en el seu blog Els seus escrits meresqueren una atenció creixent, especialment a…

Es donà a conèixer interpretant papers dramàtics a Privileged 1982, de M Hoffman, White Mischief 1987, de M Radford, Remando al viento 1987, de G Suárez, Maurice 1987, de J Ivory, The Dawning 1988, de R Knights, The Big Man 1990, de D Leland, o Impromptu 1991, de J Lapine Però és més conegut pels seus papers en comèdies romàntiques com Sirens 1994, de J Duigan, Four Weddings and a Funeral 1994, de M Newell, o Sense and Sensibility 1995, d’A Lee Posteriorment ha interpretat Notting Hill 1999, de R Michell, Mickey Blue Eyes 1999, de K Makin, Small Time Crooks 2000, de W Allen, Bridget's Jones…

Després d’una àmplia experiència publicitària i documental, aconseguí diversos premis Oscar amb el llargmetratge Charriots of Fire 1981 Després realitzà Greystoke 1984, Revolution 1985,  Lost Angels 1988,  My Life So Far  1999,  I Dreamed of Africa  2000 i  Altamira 2016, i el documental  Rupture Living With My Broken Brain 2012

Utilitzà una llengua arcaica a Sangschaw 1925 i a Penny Wheep 1926 Es definí políticament amb Hymn to Lenin 1935 La seva poesia, dins el moviment d’avantguarda, associà el nacionalisme escocès i l’internacionalisme Destaca el poema A Drunk Man Looks at the Thistle 1926 Professor de la Royal Scottish Academy 1974 i president de la Scottish Poetry Society 1976, el 1978 hom li publicà l’obra completa Collected Poems És un dels capdavanters de la renaixença escocesa moderna

Nomenat cap de l’expedició organitzada per GCaboto per a cercar el pas cap a les Índies pel NW, partí amb tres naus de Ratcliffe 1553 i, superades nombroses tempestes, arribà a un grup d’illes desconegudes, potser les Spitzbergen Encerclat pel glaç, a la costa lapona, morí amb tots els tripulants

Treballà com a funcionari mentre es dedicava al teatre d’afeccionats El 1962 obtingué el seu primer èxit amb Stephen D 1962, cosa que li permeté emigrar a Londres, on s’establí com a dramaturg i autor de guions televisius Autor molt prolífic, hom pot esmentar les obres The Patrick Pearse Motel 1971, Da 1973, guardonat amb un premi Tony, Dublin by Summer 1974 i Time Was 1976 Moltes de les seves obres tenen com a tema els seus conterranis, als quals fa blanc d’una àcida crítica

Fou un dels tres caps de les Companyies Blanques de Bertrand Du Guesclin que el 1366 es posaren al servei del rei Pere III de Catalunya-Aragó i d’Enric de Trastàmara per a fer la guerra a Pere I de Castella S'uní, però, al Príncep Negre en intervenir aquest a favor de Pere el Cruel Formà part d’algunes ambaixades trameses pel Príncep Negre 1367, i més tard pel duc de Lancaster, prop del rei Pere III, i aconseguí d’evitar la invasió de Catalunya-Aragó per l’exèrcit anglès, el 1367 fou recompensat per Pere III amb la donació dels castells de la Mola i d’Elda, al Vinalopó Es casà amb Constança d…