Resultats de la cerca

Mig centre defensiu format al planter del RCD Espanyol, amb el qual debutà en la màxima categoria l’any 2002, jugà en l’equip filial fins la temporada 2003-04 Fou cedit a l’Eibar 2004-05 i la temporada següent ingressà al primer equip espanyolista, on romangué fins el 2010 Jugà 146 partits de Lliga i marcà 3 gols Fou campió de la Copa del Rei 2006, de la Copa Catalunya 2006 i finalista de la Copa de la UEFA 2007 La temporada 2010-11 jugà amb l'Olimpiakós grec i la següent, amb el Granada Amb la selecció catalana ha jugat una vegada i ha marcat un gol

En el Cancionero de la Colombina es conserven dues composicions seves, les cançons amoroses a tres veus No tenga nadie sperança , basada en la famosa Nunca fue pena mayor de Johannes Urreda, i Con temor de la mudança En algun moment se l’ha identificat amb Pedro Hurtado, cantor al servei de la capella napolitana d’Alfons IV el Magnànim el 1455

Membre del Tir Arc Olesa, l’any 2000 aconseguí els primers podis del Campionat de Catalunya El 2007 fou membre fundador de l’Associació de Tir amb Arc d’Arenys de Mar La Conxorxa Guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya de camp per clubs 2005, 2006 i la Lliga espanyola en modalitat de camp 2007 Fou campió de Catalunya de sala individual 2004 i per clubs 2002 i campió de Catalunya en modalitat olímpic 2002 També aconseguí nombrosos podis catalans en les modalitats de bosc i de camp Fou capità de la selecció catalana de tir amb arc És professor de cursos de formació i tecnificació d’arc…

Estudià lleis a la Universitat de Barcelona, on exercí la carrera Militant d’Acció Catalana, fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d’alcalde En acabar la guerra civil s’exilià, el 1939, a França i el mateix any s’establí a Mèxic Hi treballà com a dependent de llibreria i, posteriorment, fou sotsdirector del Banco de la Propiedad L’emigració li desvetllà la vocació novellística, i en la seva obra, amb breus contrapunts de l’exili, assajà de reconstruir l’ambient i els personatges barcelonins que havia viscut Collaborà assíduament a Pont Blau de Mèxic i publicà el…

Vida i obra Fill del polític Amadeu Hurtado Estudià dret a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat Militant d’Acció Catalana, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d’alcalde En acabar la guerra civil s’exilià, el 1939, a França i el mateix any s’establí a Mèxic Hi treballà com a dependent de llibreria i, posteriorment, fou sotsdirector del Banco de la Propiedad L’emigració li desvetllà la vocació novellística, i en la seva obra, amb breus contrapunts de l’exili, assajà de reconstruir l’ambient i els personatges barcelonins que havia viscut…

Fill de Ferran Cuito i Canals i net d’ Amadeu Hurtado i Miró , s’exilià amb la seva família l’any 1939 i visqué a Perpinyà i a París, on estudià dret i economia a la Sorbona, i posteriorment visqué i treballà als Estats Units i a Madrid De molt jove 1953 ingressà al Moviment Socialista de Catalunya de Josep Pallach i Carolà L’any 1976 tornà a Barcelona, i els anys de la Transició estigué vinculat al Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya  de Pallach Posteriorment s’aproximà a Esquerra Republicana de Catalunya Com a escriptor, ha publicat els volums de narracions El…

Amb llicència professional des del 1969, fou cadi de Severiano Ballesteros en el seu periple americà 1982-1983, durant el qual guanyà el Màsters d’Augusta Des del 1995 fou el mestre de golf del Reial Club de Golf del Prat, any que passà a ser el director de l’escola del Club de Golf Sant Joan de la federació catalana També guanyà diversos premis, entre els quals destaca el Campionat professional de Catalunya 1972

Cinturó negre primer dan Competí representant el Club Judo Condal de Barcelona, on s’entrenà amb els tècnics Paco Talens i Antonio Irastorza El 1990 assolí el primer lloc del rànquing estatal i disputà el Campionat del Món sub-21 amb la selecció espanyola Es proclamà campió d’Espanya sub-21 en la categoria de 65 kg 1991

S'inicià com a aprenent a la Casa Riba, i més tard fou el cap de laboratori de la Casa Cuyàs Membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, participà en diversos concursos nacionals i internacionals, on obtingué importants guardons Fou un pioner dels reportatges mèdics, i del seu llegat destaca la collecció de macrofotografies d’animals i plantes feta els anys trenta Ha estat considerat el màxim representant de la Nova Objectivitat a Catalunya, tendència artística centreeuropea de la dècada del 1920 que proposava abandonar la subjectivitat i de restituir la realitat de manera rigorosa