Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
llac de Van
Llac
Llac de l’Anatòlia Oriental, a l’actual Turquia, al centre de l’altiplà armeni, en una depressió tancada, a 1 720 m d’altitud.
És envoltat per una sèrie de volcans extingits, com el Süphan 4 434 m Té diversos immissaris, però cap emissari A la riba oriental hi ha la ciutat homònima
Champlain
Llac
Llac de la regió apalatxiana, entre els estats de Vermont i Nova York (EUA) i la província de Quebec (Canadà).
Situat entre les Adirondack Mountains i les Green Mountains, d’on descendeixen els seus immissaris, forma part de la xarxa de navegació fluvial del riu Sant Llorenç Fou descobert el 1609 per l’explorador francès Samuel de Champlain
Il’men’
Llac
Llac de Rússia, a la província de Novgorod.
De forma triangular, la seva superfície màxima és de 2100 km 2 Els seus immissaris principals són el Msta i el Iovat’ i, el seu únic emissari, el Volkhov , el connecta amb el llac Ladoga La ciutat de Novgorod se situa a uns 6 km de la seva desembocadura
Major
Llac
Llac de la Itàlia septentrional (entre el Piemont i la Llombardia) i Suïssa (cantó de Ticino).
Té 212,2 km 2 de superfície i una profunditat màxima de 372 m D’origen glacial, ocupa una allargada cubeta prealpina que s’estén des del vessant meridional dels Alps Lepontins fins a la plana del Po És regulador del Ticino, i entre els nombrosos immissaris cal assenyalar el Toce Les seves riberes tenen una llarga tradició turística Locarno, Luino, i al sector del Piemont s’hi ha desenvolupat una important indústria tèxtil
llac Balaton
Llac
Llac d’Hongria, flanquejat al nord pels monts Bakony (690 km2, 14 km d’amplada mitjana).
És el llac més gran de l’Europa central Ocupa una fossa tectònica produïda durant el cicle alpí, i la seva profunditat mitjana és de 3 m Rep la majoria d’immissaris per la vora sud, i el Zala per l’oest L’aprofitament econòmic radica en la pesca i en les installacions balneàries de les muntanyes que l’envolten, que l’han convertit en un centre d’estiueig, especialment per als habitants de Budapest
Michigan
Les aigües del llac Michigan que banyen la ciutat de Chicago, a l’estat d’Illinois
© B. Llebaria
Llac
Llac dels EUA, a la regió dels Grans Llacs, de la qual és el tercer en extensió (58 016 km 2
), darrere del Superior i del llac Huron; la profunditat mitjana és de 176 m i la màxima de 281 m.
És unit amb el llac Huron per l’estret de Mackinac Les seves aigües banyen els estats de Michigan, Wisconsin, Illinois i Indiana Les costes són baixes i sorrenques Hi ha diverses illes al N, la més gran de les quals és la de Beaver Els principals rius immissaris són el Menominee, el Fox, el Manistee, el Muskegon, el Grand i el Kalamazoo S'hi troben els centres de comerç més importants de la regió Chicago, Milwaukee, Gary i Racine Hi ha pesqueries
llac de Constança
Llac
Llac dels Alps, entre Suïssa, Àustria i Alemanya (540 km 2
).
D’origen glacial, és tancat per les antigues morenes finals Té un sector oriental Obersee i un occidental amb dos braços Überlinger See, al nord, i Untersee, al sud Els seus immissaris són el Schussen, l’Argen i el Rin, que desguassa en un gran delta i alhora n'és l’emissari Hi ha les illes de Mainau a l’Überlinger See i Reichenau a l’Untersee Els principals centres urbans de la seva riba són Constança, Friedrichshafen i Lindau a Alemanya, Bregenz a Àustria, i Rorschach a Suïssa És travessat per importants vies de comunicació a través del ferry que uneix Friedrischshafen i Romanshorn Suïssa
Txad
Llac
Llac de l’Àfrica centreequatorial, situat entre els estats del Txad, Nigèria, el Níger i el Camerun.
De ribes incertes i molt variables, sobretot a l’E, la seva superfície oscilla entre 10 000 km 2 en època seca i 25 000 km 2 en època de pluges octubre-desembre D’escassa profunditat mitjana de 2 m i màxima de 5 m, a la perifèria és cobert de canyissars espessos i conté nombrosos illots, habitats sovint per pescadors Rep diversos immissaris, els principals dels quals són, al S, el Chari amb el Logone, i a l’W, el Komadugu Yobe Té una rica fauna hipopòtams, cocodrils, llúdrigues, manatís i ocells aquàtics la pesca hi és molt abundant N'Guigmi és el centre més important
llac d’Urmia

Vista del llac d’Urmia
© Asian Mayors Forum
Llac
Llac del NW de l’Iran, prop de la ciutat d’Urmia.
Ocupa una depressió tancada, a 122 m sobre el nivell del mar Originàriament, la superfície variava, segons les estacions, de 4500 km 2 a 6000 km 2 , i ateny una profunditat màxima de 14 m La salinitat, molt alta 155 kg de sal per m 3 , permet, tanmateix, algunes formes de vida les vores, cobertes de crostes de sal, són desèrtiques La major part del llac és un parc nacional i el 1976 fou declarat reserva de la biosfera per la UNESCO A conseqüència sobretot de la construcció de preses als principals immissaris del llac per a la irrigació intensiva, entre mitjan darrera dècada del…
mar d’Aral

Vista satèl·lit del mar d’Aral
© NASA
Mar interior
Mar interior situada al límit entre el Kazakhstan i l’Uzbekistan.
Originàriament tenia una superfície d’uns 65 000 km 2 , cosa que el convertia en el quart llac del món en extensió És alimentada per dos grans rius de l’Àsia Central, l’Amudarja i el Syrdarja Des dels anys seixanta, la desviació de bona part de les aigües dels seus immissaris per a la irrigació provocà un accelerat retrocés de les aigües a mitjan anys noranta la profunditat màxima havia baixat de 69 a 54 m, la superfície havia disminuït un 50%, el volum d’aigua havia davallat dos terços i la salinitat era almenys tres vegades superior Les conseqüències ecològiques han estat la pràctica…