Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Agilent Technologies
Economia
Empresa informàtica.
Creada el 1939 amb el nom d’Hewlett-Packard pels enginyers William Hewlett i David Packard, amb seu a Palo Alto, Califòrnia EUA, el seu primer client fou Walt Disney, que els encarregà uns oscilloscopis per al seu primer llargmetratge, Fantasia 1940 La companyia cresqué durant la Segona Guerra Mundial mitjançant la venda d’aparells d’ús militar El 1966 desenvolupà el primer ordinador i el 1968, la primera calculadora La companyia entrà als anys vuitanta en el mercat dels ordinadors personals i dominà el segment d’impressores làser Als anys noranta esdevingué líder de…
interfície
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Dispositiu dissenyat per a facilitar la connexió entre equips de diferents funcions o característiques.
En són exemples els engranatges, els amplificadors, els convertidors A/D, les impressores, etc
paper tèrmic
Tecnologia
Química
Electrònica i informàtica
Paper recobert d’una emulsió termosensible de color clar, que vira instantàniament a fosc per efecte d’una radiació tèrmica localitzada.
Hom l’utilitza en les impressores tèrmiques com a suport per a l’enregistrament de dades
impressora

Esquemes del mecanisme d’impressió de diferents tipus d’impressora; de dalt a baix: matricial, de raig de tinta i làser
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Màquina que imprimeix les dades elaborades per un sistema informàtic.
El teletip fou el primer perifèric capaç d’escriure els resultats que donava un ordinador i era emprat tant per a introduïr informació com per a rebre-la, però, malgrat que eficaç, resultava excessivament lent Aviat aparegueren les impressores que tan sols havien d’escriure i eren dissenyades per a operar a altes velocitats En aquestes, la impressió es fa, a vegades, per mitjans tèrmics sobre papers especials, però més correntment damunt de paper ordinari, presentat en una banda contínua de gran llargària plegada en forma d’acordió, que és estirada a través d’uns pius que…
servidor
Electrònica i informàtica
En una xarxa de comunicació de dades, unitat funcional que proporciona recursos i serveis a altres unitats.
En una xarxa del tipus client-servidor, un o més ordinadors especialitzats, en comptes de servir com a estacions de treball, concentren la gestió de tots els recursos i serveis discs durs, impressores, informació de directoris, faxos, etc compartits pels altres ordinadors de la xarxa
multicopista
Tecnologia
Màquina amb la qual hom pot obtenir còpies d’un document o un text a partir d’un clixé o un full especial.
En desús des de la generalització dels ordinadors personals i els programes d’autoedició, n'hi havia tres tipus principals de ciclostil o multicopistes per sistema de matriu, les impressores òfset d’oficina òfset i les multicopistes d’alcohol Hom emprava com a suport impressor un full de paper cuixé on el text era mecanografiat amb una tinta especial
caràcter
Electrònica i informàtica
Cada un dels signes d’un repertori acceptat per convenció que són clarament reconeguts i que contenen informació, tant si es presenten agrupats (generalment en seqüència) com aïllats.
Un caràcter pot ésser representat per exemple mitjançant un joc ordenat d’impulsos o de xifres binàries bits i també, bé que no sempre, gràficament el fet que un caràcter sigui representable gràficament o no, depèn de cada màquina així no totes les impressores o pantalles poden representar caràcters com ara la ç o els de control
màquina rotativa
màquina rotativa
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Màquina d’imprimir emprada en el tiratge de diaris i de revistes.
És formada per tants cossos o unitats impressores com plecs ha de tenir el diari o la revista, i, eventualment, per tants altres cossos com tintes han d’ésser emprades és alimentada, generalment, amb tantes bobines de paper continu com plecsLes rotatives, que imprimeixen simultàniament ambdues cares del paper, tenen muntades en línia, en els cossos impressors, una o més plegadores que tallen el paper i el pleguen
màquina de calcular
Tecnologia
Màquina capaç d’efectuar càlculs aritmètics simples (addició, subtracció, multiplicació, divisió, arrels quadrades, tants per cent, etc) o complexos (logaritmes, funcions trigonòmetriques, etc), generalment dotada amb un o més registres per a memoritzar constants o resultats parcials.
Són de dimensions petites màquina de calcular de butxaca o de taula i consten d’un teclat tecles numèriques, d’operació i de funció per a l’entrada de les dades, i una pantalla per a la visualització dels resultats, que pot ésser de díodes luminescents o de cristall líquid El funcionament de la màquina de calcular és basat, igual que el dels ordinadors, en la lògica dels circuits electrònics integrats lògica electrònica Algunes màquines de calcular són programables, tenen nombroses memòries i, amb les adequades interfícies, poden ésser connectades a visualitzadors de pantalla gran,…
ampliació
Fotografia
Procés per a obtenir una còpia fotogràfica ampliada.
Els factors que cal tenir presents per a aquest procés són els mateixos que per al positivat per contacte, afegint-hi els que provenen del grau d’ampliació mesurat en diàmetres directament proporcional a la distància entre el focus del llum de projecció i la superfície de l’emulsió sensible L’original pot ésser un negatiu, una diapositiva o un arxiu digital Per a ampliar un negatiu o una diapositiva es projecten sobre una emulsió fotogràfica —adequada a l’original que s’utilitzi— mitjançant una ampliadora Per a ampliar arxius digitals s’utilitzen impressores especials que…