Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
Joan Alzina
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i llibreter de Perpinyà, on exercí també el professorat.
El 1793 inicià els seus treballs com a impressor Fundà “Le Roussillonnais”, petit almanac de gran difusió, continuà la collecció de l' Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan Vers 1811-12 s’establí a Barcelona formant part de la raó social J Alzina i P Barrera A Perpinyà, encara, publicà les Poésies de François Boher 1823 i imprimí la revista “Le Publicateur des Pyrénées-Orientales”
William Caxton
Disseny i arts gràfiques
Literatura anglesa
Escriptor i tipògraf anglès.
En 1471-72 aprengué l’art tipogràfica a Colònia Imprimí a Bruges The Recuyell of the Histories of Troye 1474 o 1475, que ell havia traduït del francès El 1476 instaurà la primera impremta anglesa a Westminster, on imprimí novelles cavalleresques i altres obres franceses que ell mateix traduïa El primer imprès anglès datat és The Dictes or Sayenges of the Phylosophers 1477 Cal esmentar entre les seves principals edicions els Canterbury Tales , de Chaucer, i The Golden Legend , sense data, el Myrrour of the World 1481 i la Morte d’Arthur de Thomas Malory 1485 Edità…
Jaume Cortei i Manescal
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Fill de l’impressor Joan Cortei, dit Corró , d’origen convers, i nebot dels impressors Joan i Francesc Trinxer, s’establí pel seu compte a Barcelona després de la mort del seu pare 1536 Fou llibreter de la generalitat, per a la qual imprimí alguns actes de cort El 1543 formà companyia amb els impressors Jaume Manescal, Joanot Amorós i Pere Montpesat per publicar el Methodi Donati i la Sintaxis , d’Erasme El 1562 imprimí la Crònica de Ramon Muntaner, còpia, amb algunes esmenes lèxiques, de la publicada quatre anys abans a València, que dedicà a l’almirall de Nàpols Ferran de…
Miquel Domingo
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i llibreter, actiu a València el 1805.
Durant la guerra del Francès hi publicà el periòdic El Observador Político y Militar de España i fullets de caràcter patriòtic, fins que el 1810 es refugià a Palma Mallorca, on participà activament en l’organització del focus liberal a la seva llibreria hi hagué un tertúlia important, i la seva impremta edità, amb una gran cura tipogràfica, obres patriòtiques Jovellanos, Antillón, Arriaza, etc i, més particularment, liberals, que tingueren una notable difusió, àdhuc fora de l’illa, en una gran part manades recollir el 1815 per la inquisició El 1811 intentà de…
Silvestre Esparsa
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor, fill potser del llibreter i impressor aragonès Martín de Esparsa (veí de València des del 1580) i actiu a València almenys del 1628 al 1657.
Imprimí diversos texts oficials universitaris, romanços i un gran nombre de relacions i plecs solts A la seva mort la seva vídua regí la impremta almenys fins el 1663
Felipe Ducazcal
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
El 1868 imprimí clandestinament les proclames de la Junta Revolucionaria de Madrid Durant el regnat d’Amadeu I organitzà les “Partidas de la Porra”, organització repressiva Fundà el diari “El Heraldo de Madrid”
lletra itàlica
Disseny i arts gràfiques
Tipus de lletra romana inclinada.
Inspirat en la cursiva romana, fou gravat per Griffi per a l’edició de les obres de Virgili que imprimí Aldo Manuzio 1501 Rebé el nom de cursiu o cancelleresc i, més tard, aldí o itàlic
Le Petit Catalan
Periodisme
Diari rossellonès radical-socialista que aparegué del 22 d’abril de 1885 al 1886.
Malgrat que el seu lema fos “Una cançoneta nova, vos la diré”, no publicà res en català Tingué un bon servei telegràfic i es proclamava diari d’informació En fou gerent J Sales i s’imprimí als tallers de Le Républicain
Joaquim Comet
Disseny i arts gràfiques
Historiografia
Edició
Impressor i historiador.
El seu establiment imprimí la majoria dels llibres en català publicats al Rosselló al principi del s XX Autor de L’imprimerie à Perpignan Rosembach 1493-1530 1896 i de L’imprimerie à Perpignan depuis les origines et jusqu'à nos jours 1908
Guillem Agel i Barrière
Literatura catalana
Impressor i editor.
Vida i obra Exercí de mestre a Tuïr des de l’any 1780 Durant els anys previs a la Revolució impulsà la programació de representacions teatrals en benefici de l’església de Tuïr La continuïtat d’aquestes representacions va propiciar que coincidissin a Tuïr els autors dramàtics més importants del Rosselló l’anomenat Grup de Tuïr A més, l’interès d’Agel pel teatre el portà a recollir obres que circulaven manuscrites, algunes de les quals imprimí ell mateix és el cas de la traducció catalana de la tragèdia de Racine Esther 1792, de Jesús batejat pel precursor sant Joan Baptista 1796…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina