Resultats de la cerca
Es mostren 741 resultats
siderobacterials
Biologia
Ordre, en la classificació de Krassilnikov, de bacteris sideròfils.
Comprèn les famílies de siderobacteriàcies i caulobacteriàcies incloses actualment en l’ordre dels pseudomonadals i clamidobacteràcies, peloplocàcies i crenotricàcies incloses actualment en l’ordre dels clamidobacterials
la Baleàrica
Província
Província romana que comprenia l’arxipèlag de les Balears, incloses les Pitiüses.
Creada a la fi del s IV, fou la més recent de les que formaven part de la diòcesi d’Hispània, i, incorporada a l’imperi Bizantí el 534, fou la darrera que desaparegué
camallargs
Ornitologia
Nom que hom donava a un ordre d’ocells caracteritzats pel fet de tenir les potes i el coll llargs.
Quasi totes les espècies incloses en aquest grup formen l’ordre dels ciconiformes
Es crea la nova prefectura de la Gàl·lia
Les diòcesis d’Hispània, Set Províncies antiga Vienesa i Britània queden incloses a la nova prefectura de la Gàllia 324-337
superespècie
Biologia
Conjunt monofilètic d’espècies relacionades entre elles, totalment o essencialment al·lopàtriques.
És a dir, espècies pròximes però prou diferenciades per a no ésser incloses en una sola espècie i que habiten àrees diferents
estafilínids
Entomologia
Família de coleòpters caracteritzats pel fet de tenir els èlitres molt reduïts, que deixen al descobert una gran part de l’abdomen, i el cos de forma allargada.
Comprèn unes 20000 espècies incloses en nombrosos gèneres que habiten en tot tipus d’hàbitats i latituds Són comuns als Països Catalans
ciclospòries
Botànica
Subclasse de les feofícies, la més evolucionada de les dues que comprenen.
Són algues amb cicle monogenètic diploide Hi pertanyen una bona part de les feofícies més conegudes, incloses en un sol ordre, el de les fucals
Estanislau Clariana
Literatura
Poeta romàntic.
Poesies seves foren incloses per Víctor Balaguer a l’antologia Los trobadors moderns 1859 És autor del poema històric La torre de la donzella 1868
criptofícies
Botànica
Petita classe d’algues unicel·lulars biflagel·lades, de simetria dorsiventral, incloses en el grup dels cromòfits.
A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu Les cèllules són petites sovint de 20 a 30 μm Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas , el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i de midó…