Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
ceratofil·làcies
Botànica
Família de ranals integrada per un sol gènere (Ceratophyllum) que aplega una trentena d’espècies herbàcies submergides, mancades d’arrels, de distribució cosmopolita.
Presenten fulles dividides, verticillades, i flors petites inconspícues són plantes hidrògames
ciperals
Botànica
Ordre de monocotiledònies constituït per les famílies de les ciperàcies i de les juncàcies.
Són plantes anemòfiles, generalment graminoides, i tenen flors inconspícues d’ovaris súper amb primordis seminals anàtrops
elatinàcies
Botànica
Família de parietals integrada per dos gèneres que apleguen més de 30 espècies de plantes herbàcies que habiten generalment a l’aigua dolça i de distribució pràcticament cosmopolita.
Presenten fulles oposades o verticillades, amb estípules flors inconspícues, axillars, solitàries o en cimes i fruits dehiscents Als Països Catalans és comuna l’alfabegueta Bergia aquatica
pol·linització
Botànica
Transferència del pol·len des dels estams fins als pistils.
En les gimnospermes el pollen va a parar a una gota de líquid secretada pel micròpil en les angiospermes el pollen és captat per l’estigma Si el pollen prové de la mateixa flor, hi ha autopollinització , i si procedeix d’una altra flor, hi ha pollinització creuada , la qual ofereix més possibilitats de recombinació gènica Sol haver-hi mecanismes per a evitar l’autofecundació, com ara la proteràndria i la proterogínia Hi ha diversos agents pollinitzadors vent, aigua i diversos animals, entre els quals i les flors s’ha establert una adaptació en el curs de l’evolució La pollinització pel vent…
Les alismàtides
Aquesta subclasse comprèn unes 500 espècies d’herbes aquàtiques o d’indrets aigualosos, amb el sistema vascular poc lignificat, sovint molt reduït, amb tràquees molt primitives o sense Les fulles són simples i correntment presenten una beina basal Les flors solen ésser en general petites i inconspícues en els grups més primitius són trímeres, amb tres sèpals i tres pètals, però arriben a donar-se casos d’atròfia completa El nombre d’estams pot variar, d’un de sol a molts, i algunes vegades hi ha poliàndria També hi pot haver d’un a molts carpels, lliures, amb l’ovari súper o bé enfonsat en el…
Les santalàcies
Santalàcies 1 Thesium divaricatum a branca terminada en inflorescències x 0,5 b fragment de la inflorescència, amb una flor i un fruit immatur que conserva el calze a la part apical x 5 2 Ginestó Osyris alba a branca fructífera d’aquest arbust de port genistoide x 0,5 b brot florit, de flors trímeres x 5 c fruit immatur x 3 Eugeni Sierra Les santalàcies són herbes o arbusts, rarament arbrets, propis més aviat de les regions eixutes i àrides, dins de les zones tropicals i temperades de les gairebé 400 espècies que se’n coneixen, la majoria són africanes, i només sis es fan als Països…
espàdix

Espàdix (gladiol vermell i rosa)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Espiga d’eix gruixut, més o menys carnós, de flors generalment unisexuals i inconspícues, sovint envoltada d’una espata.
Els espàdixs més típics es presenten en les aràcies
hamamelidals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per arbres o arbusts de fulles simples palmatinèrvies i de flors inconspícues, sovint agrupades en aments o glomèruls.
herba pinera

Herba pinera
Sergey Mayorov iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de 5 a 30 cm d’alçaria, de fulles subulades espinescents i de flors inconspícues.
Es fa en camps, ermassos, vores de camins, etc
haloragàcies
Botànica
Família de mirtals integrada per herbes de fulles sovint pinnatífides, de flors inconspícues, actinomorfes, hipògines i sovint tetràmeres, i de fruits drupacis o muciformes.
Consta d’unes 160 espècies, pròpies de països temperats i subtropicals, algunes de les quals, pertanyents als gèneres Myriophyllum i Gunnera , són conreades com a ornamentals