Resultats de la cerca

En aquests feus els senyors no podien impedir que el feudatari o beneficiari gravés, cedís o dividís la cosa infeudada, i s’havien de limitar a signar la ferma

La domus de Castanyet és documentada des del 1282 com a domini de la casa de Cabrera, que la tenia infeudada a la família Vilademany El 1382 s’esmenta encara sota els Cabrera El 1612 consta ja com a domini total de Carles de Vilademany i de Cruïlles, senyor de Santa Coloma de Farners Sembla que era a tocar de l’església de Sant Andreu de Castanyet, on ara hi ha la rectoria

Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d’Àger, Arnau Mir de Tost, la qual conservaren els seus successors, els Cabrera Pere I donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança recuperada per Jaume I el 1247, esdevingué batllia reial, nucli de la vegueria de Camarasa El 1314 fou lliurada per Jaume II als comtes d’Urgell els quals eren des del 1290 propietaris de les rendes reials com a penyora de la compra del comtat d’Urgell, però retornà pocs anys després a la corona

El casal de Montesquiu era una domus que depenia del castell de Besora, dintre el terme del qual es trobava Inicialment estigué infeudada a la família Conanglell, si bé els Besora recuperaren tots els drets i convertiren la domus en un casal de residència de la família primerament hi habitaven de manera esporàdica, i ho feren de manera continuada quan el castell de Besora no oferí condicions d’habitabilitat Les primeres notícies de la domus de Montesquiu son de l’any 1285 Entre aquesta data i el 1337 la domus estigué infeudada a la família Conanglell, que la tenia…

És situada prop del petit riu Irno, al centre de l’arc que forma la costa del golf de Salern El nucli antic és situat al vessant d’un turó, mentre que el sector modern s’estén al llarg de la costa Fabricació de ciment, indústries de la ceràmica i el vidre, alimentàries congelats Colònia romana Salernum fundada a l' ager picentinus 197 aC, passà al domini d’Odoacre s V i fou conquerida pels bizantins de Belisari ~540 Integrada al ducat longobard de Benevent 646, en desintegrar-se aquest 839 es convertí en capital del principat de Salern 847-1077 i del ducat normand de Pulla-Calàbria 1077-…

Prop de la costa, damunt d’un tossal, s’aixecava l’antiga quadra de Clarà, avui nucli agregat a Torredembarra L’origen medieval de la quadra de Clarà fou conseqüència de la donació que en van fer els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, el 29 de març de l’any 1057, a favor de Guitard, Prolionisc, i Ollomar El document donava la situació exacta de la quadra, un territori extens dins el terme del castell de Tamarit, i apuntava el fet que la meitat de la donació es feia en alou i l’altra meitat en feu A banda de conrear els erms i edificar cases, s’obligava a bastir-hi una torre de…

Situada dins l’antic terme del castell de Pedra, fou una sufragània de la parròquia de Sant Sadurní de Pedra Depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys La primera notícia que se’n té és l’esment que es fa en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, quan s’hi fa constar que, a la vall de Lord, la parròquia de Pedra tenia la sufragània d’Argelaguer“ Petra cum Argiler ” El titular de l’església consta en una relació de béns del monestir de Sant Llorenç de Morunys, de vers l’any 1050, on es diu…

El topònim Calbera significa “munt nya pelada” es refereix al turó sobre el qual s’edificà la població, presidida pel castell de Calbera, que dominava la petita vall de Castrocit i el curs de l’Isàvena, per on corria una antiga calçada romana que pujava cap al port de les Tosses, el coll de Pegà i la Croqueta El control del castell de Calbera fou vital per als primers comtes ribagorçans a l’inici del segle XI és esmentat per primera vegada, quan l’any 1012 l’abat Galí d’Ovarra i el seu germà Ató compraren unes cases a la vila de Calbera, al lloc dit Sobrecastell, per 4 sous Segons un…

Les primeres mencions conegudes del lloc i del castell de Ralleu, en plenes Garrotxes del Conflent, són del segle XIII Araled , 1232 Areleu , 1272 Araleu , 1280 castrum de Areleu , 1282 Al segle XII, la senyoria de Ralleu era, amb les de Conat i de Paracolls, a mans de Guillem Bernat de Paracolls 1173-1235, espòs de Blanca de Conat Llurs filles, Sibilla de Paracolls i Esclarmunda de Conat, heretaren el domini i el transmeteren a llurs esposos, Xatbert de Barberà i Ramon d’Urtx A la mort d’aquest darrer, el 1305, els seus marmessors cediren al rei la seva part del castell de Ralleu per 40 000…

Habitada pels rutens, fou incorporada a la província d’Aquitània per l’emperador romà Valent I Després d’una breu ocupació dels visigots, se n’empararen 523 els reis francs d’Austràsia Quan el rei Carles I creà 781 el regne d’Aquitània per al seu fill Lluís I l’investí també de la Roergue, que fou infeudada com a comtat —amb capital Rodés— a Gilabert o Gilbert I possiblement oncle del comte Guillem I de Tolosa Fou succeït per Fugald o Fulcoald I —probable fill seu—, mort vers el 849, que fou missus a Septimània El succeïren els seus fills Frèdol I mort el 852 i Ramon I mort el…