Prop de la costa, damunt d’un tossal, s’aixecava l’antiga quadra de Clarà, avui nucli agregat a Torredembarra. L’origen medieval de la quadra de Clarà fou conseqüència de la donació que en van fer els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, el 29 de març de l’any 1057, a favor de Guitard, Prolionisc, i Ol·lomar. El document donava la situació exacta de la quadra, un territori extens dins el terme del castell de Tamarit, i apuntava el fet que la meitat de la donació es feia en alou i l’altra meitat en feu. A banda de conrear els erms i edificar cases, s’obligava a bastir-hi una torre de pedra i calç i una fortalesa (castro ubi dicunt Clera) dins el límit de la quadra. Segons A.Virgili, la meitat infeudada devia correspondre a la part occidental més rica agrícolament —avui nucli urbà—, mentre que l’alou era la porció més pobra i muntanyenca; el feu originaria el terme de Torredembarra, amb la població corresponent, i l’alou, el terme de Clarà, com ja s’ha apuntat en parlar del castell de Torredembarra.
L’any 1358 Clarà pertanyia a la pabordia de Tarragona; més endavant, el 1381, Pere III de Catalunya-Aragó la vengué amb pacte de retrovenda a l’abat Porta de Santes Creus per 7 000 sous. Aquest monestir conservà el domini de Clarà fins a l’extinció de les senyories al principi del segle XIX. El 1844 en convertir-se Torredembarra en municipi, Clarà li restà annexat com a pedania.
Les poques restes conservades d’aquest castell queden arrecerades a l’interior d’una casa d’aquest petit nucli de població.