Resultats de la cerca

Concorregué a diverses exposicions barcelonines, i a la del 1857 presentà El beat Oriol retornant la vista a un cec Pintà un Sant Benet per a Montserrat i feu també retrats realistes

S’inicià en el pilotatge als Estats Units el 1985 i debutà professionalment en aviació esportiva el 1988 El 1994 fou la primera pilot de l’Estat espanyol que participà en el Campionat de la Volta al Món i també la primera dona que guanyà el títol, fent de copilot del suec Eric Barck El 1996 fou subcampiona de la Cursa de les Amèriques, de més de 30000 km, juntament amb la pilot Carol Jensen També aconseguí la medalla de bronze en els primers Jocs Mundials de l’Aire 1997 i guanyà el Campionat de la US Air Race 2002 Ostenta tres rècords del món de velocitat en rutes per Àsia i Amèrica del Nord…

Deixeble de Ramon Martí i Alsina a Llotja Tractà Gustave Courbet a París Els anys seixanta les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions oficials barcelonines organitzades a la Llotja, i exposà sense èxit en les exposicions nacionals de Madrid del 1864, el 1867 i el 1871 Fugint de l’epidèmia que assolava Barcelona, anà a Olot el 1870, on es relacionà amb l’escola aglutinada per Joaquim Vayreda, que l’influí Signà auques i dibuixos amb el nom de Katúfol Exposà habitualment a la Sala Parés de Barcelona des de la seva fundació, el 1877, sala on reuní una penya…

Germà de Josep Marià Milego i Inglada Estudià, a Madrid, dret i filosofia i lletres i fou alumne de Castelar Fou catedràtic a Las Palmas de Gran Canària, Toledo i València collaborà en la creació de la Institución Libre de Enseñanza i dirigí, a Toledo, El Nuevo Ateneo 1879-90 i, a València, La Enseñanza Nacional 1904-08 Escriví nombroses obres de literatura de caràcter docent i Estudios, ensayos y disertaciones filosófico-literarias 1880 El seu fill Juli Milego y Díaz Toledo 1884 — , escriptor, publicà, entre altres obres, Emilio Castelar Su vida y su obra 1906, El problema…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià, però ja des del començament de la seva activitat pública es constatà que no pensava dedicar-se a l’advocacia El 1869, essent agregat a l’ambaixada espanyola a París, començà a collaborar en la premsa catalana com a corresponsal d’ El Telégrafo Tornat a Barcelona, conegué Josep Antoni Buxeres 1820-1884, jurista i escriptor, que determinà la dedicació de Coroleu al món de la investigació històrica Buxeres fou el fundador de l’Associació Rural Catalana, el 1874 defensà la Restauració però des de plantejaments regionalistes i incità…

Destacà l’any 1905 guanyant la primera prova motociclista celebrada a Barcelona, prova organitzada pel Club Deportivo, posteriorment Reial Moto Club de Catalunya Membre de la Unió Velocipèdica Espanyola UVE, es proclamà campió d’Espanya de motociclisme 1908 Fou jutge i dirigent de la UVE i, posteriorment, collaborà en l’organització de la Volta Motorista a Catalunya També competí en proves automobilístiques i en raids D’altra banda, participà en concursos de tir i ocupà diversos càrrecs directius al Tiro Nacional de Barcelona

Titulat el 1830, treballà a Barcelona i en pobles de la rodalia Fou director segon de les obres d’eixample del Cementiri Vell de Barcelona 1852 Amb Elies Rogent projectà les cases del carrer de la Comtessa de Sobradiel 1857 Hom el confon sovint amb un presumpte parent seu, Joan Nolla i Cortés — 1863, arquitecte pel ministeri d’obres públiques i de comerç, amb títol del 1849, que fou director primer de les obres d’eixample del Cementiri Vell barceloní 1852 —on hi ha diversos mausoleus i altars funeraris signats JNolla— i que edificà les cases de la cantonada dels carrers Princesa-Candeles…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona El 1864 es traslladà a París, on fou corresponsal d’"El Telégrafo” i, el 1869, agregat a l’ambaixada espanyola Tornà a Barcelona, on es llicencià en dret 1872, i es dedicà a l’estudi de les institucions catalanes medievals Per indicació de Josep Antoni Buxeres, investigà els fons de l’Arxiu de la Corona d’Aragó amb el propòsit de reivindicar les antigues llibertats catalanes i, en collaboració amb Josep Pella i Forgas, publicà Las cortes catalanas 1876, Lo sometent 1877 i Los fueros de Cataluña 1878, que assenyalaren una nova orientació…