Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
injúria
Ofensa feta al nom, a l’honor, d’altri amb paraules o amb actes.
injúria
Dret penal
Delicte consistent en tota expressió o acció contra l’honor, el prestigi o el crèdit de les persones.
injúria
Dany, deterioració, que causen els elements, el pas del temps, etc.
delicte perseguible a instància de part
Dret penal
Delicte que només pot ésser castigat a instància de la persona ofesa o de les persones perjudicades.
A la legislació espanyola aquests delictes són la violació, els abusos deshonests, l’estupre, el rapte, l’adulteri, l’amistançament, la calúmnia i la injúria
calúmnia
Dret penal
Delicte consistent en l’atribució conscient a una persona d’un fet fals que dóna lloc a procediment d’ofici (assassinat, falsificació de documents, robatori, etc).
Si es tracta d’un delicte només perseguible d’instància a part, aleshores l’atribució falsa constitueix només una injúria Es distingeix de l’acusació falsa perquè aquesta ha d’ésser feta davant un funcionari administratiu o judicial
acció pública
Dret processal
Acció que pot ésser exercida per qualsevol persona encara que no resulti afectada per la qüestió que promou l’acció i àdhuc pels mateixos tribunals.
És aplicada en dret penal, en el qual tothom pot promoure la persecució judicial dels delictes, tret dels anomenats delictes privats rapte, injúria, etc En dret administratiu, també és admesa l’acció pública per a impugnar algunes actuacions de l’administració És anomenada acció popular
animus
Dret
En llenguatge jurídic, paraula usada per a expressar el concepte d’ànim.
Un determinat animus o ànim és necessari per a la validesa de certs actes o negocis jurídics o per a la comissió d’alguns delictes així, són utilitzades, entre d’altres, les locucions animus donandi o intenció de fer donació, animus lucrandi , dit també ànim de lucre, o intenció d’obtenir beneficis econòmics de determinats actes, animus dereliquendi o intenció del propietari d’abandonar una cosa perdent-ne la propietat abandó, animus iniuriandi o intenció de fer injúria
reparació
Desgreuge, satisfacció, davant una ofensa o una injúria.
blasfèmia
Religió
Dret
Expressió ofensiva contra la divinitat, contra algun símbol religiós o contra alguna realitat que sigui objecte d’adoració, de veneració o de culte religiosos.
Des de l’antigor ha estat considerada, en molts pobles i en moltes religions, un pecat greu, subjecte a càstigs severs A Israel, el blasfem era lapidat També era delicte rigorosament punit a l’edat mitjana, com consta en el codi de Justinià i en el concili d’Aquisgrà 818 Modernament, la consideració penal de la blasfèmia ha estat diversa uns codis la consideren un atac a la religió d’altres, no solament una injúria a Déu, sinó, encara, una ofensa a la societat i d’altres, una ofensa al sentiment religiós, a la llibertat de consciència o a l’ordre públic Segons la teologia moral,…