Resultats de la cerca

La química inorgànica no comprèn solament l’estudi de les propietats, els mètodes de preparació i les transformacions d’aquestes substàncies, sinó també el de les relacions d’analogia que hom pot establir entre elles i el de les causes que determinen llurs propietats específiques Els fonaments teòrics de la química inorgànica pertanyen principalment a la química física Així, únicament a partir de l’establiment definitiu de la taula periòdica i de l’estructura electrònica dels elements ha estat possible una sistematització de propietats i comportaments dels elements i…

Els organismes que presenten autotròfia sintetitzen les complexes molècules orgàniques que constitueixen llur material cellular reduint matèria inorgànica procedent del medi mitjançant electrons que obtenen també de matèria inorgànica medial, d’una banda, i energia radiant fotolitotròfia o energia procedent de reaccions d’oxidoreducció quimiolitotròfia , d’una altra La fotolitotròfia, l’autotròfia clàssica, és la presentada per les plantes verdes, les quals utilitzen aigua com a font d’electrons, anhídrid carbònic i sals minerals nitrats, etc com a matèria …

Es doctorà el 1941 a l’Imperial College of Science and Tecnology de Londres, on fou professor de química inorgànica 1956-88 Investigà sobretot els composts organometàllics anomenats de sandvitx , per la qual cosa rebé el premi Nobel de química el 1973, juntament amb EOFischer Fou el descobridor del catalitzador de Wilkinson És autor, juntament amb FACotton, d' Advanced Inorganic Chemistry , un dels manuals fonamentals de química inorgànica El 1976 rebé, el títol de sir

Doctor en farmàcia Catedràtic de química inorgànica a la Universitat de Granada i posteriorment a la de Barcelona, on presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts A instàncies de la diputació provincial de Barcelona elaborà un informe científic sobre la conveniència de plantar ceps americans, resistents a la filloxera Reuní un ric herbari Publicà Conferencias sobre el mejoramiento de los suelos 1876, Lecciones de farmacia químico-inorgánica 1871, Aguas minerales del Puig de las Ànimas en Caldas de Malavella 1882 i Catálogo de las plantas observadas en la montaña de Requesens 1895

Els permanganats presenten caràcter oxidant, i els dels metalls alcalins són extensament emprats en anàlisi química permanganimetria i en síntesi orgànica i inorgànica permanganat de potassi

Es doctorà a la Universitat de Barcelona i treballà als EUA amb IM Kolthoff sobre polarografia 1954-55 Fou catedràtic de química analítica a la Universitat de La Laguna 1967-69 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1969-76 de química inorgànica i analítica a l’ETS d’Enginyers Industrials de Barcelona 1969-76, i de química analítica a la Universitat de Barcelona 1976-87 Autor d’uns 180 treballs, s’especialitzà en diversos aspectes de la microanàlisi, particularment en les tècniques electroanalítiques Molt vinculat a la promoció de l’activitat científica als Països Catalans,…

N'hi ha de natura orgànica polisacàrids, lípids i de natura inorgànica —els més freqüents dels quals són els formats per SiO 2 i per carbonat càlcic, que constitueixen l’exoesquelet de molts protists—

La denominació d’anhídrid no és admesa en les normes de nomenclatura inorgànica de la IUPAC S'acostumà d’utilitzar-la per a designar especialment òxids de no-metalls, i solament en casos rars òxids metàllics