Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
insectívors
Hanna Knutsson (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris.
Famílies més importants de l'ordre dels insectívors erinacèids Erinaceus sp eriçó macroscèlids Macroscelides proboscideus rata de trompa solenodòntids Solenodon cubanus almiquí sorícids Sorex sp musaranya , gusarapa tàlpids Desmana sp talp Talpa sp talp tenrècids Tenrec ecaudatus tenrec
Els insectívors: eriçons, talps i musaranyes
Dents molariformes dels insectívors A de disposició zalambdodonta, corresponents en concret a Solenodon paradoxus , i B de disposició dilambdodonta, corresponents al talp Talpa europaea Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els insectívors són el grup més antic dels euteris actuals Probablement van derivar dels eupantoteris, mamífers mesozoics de les dimensions d’una musaranya o d’un ratolí Es coneixen fòssils des del Cretaci, fa aproximadament cent milions d’anys, i de la seva línia primitiva s’originaren altres grups de mamífers placentaris, com els…
protoungulats
Paleontologia
Mastologia
Superordre de mamífers placentaris, fòssils del Paleocè i del Miocè, que hom considera situats a la soca de la radiació dels placentaris, de tal manera que és discutit si són insectívors, primats o creodonts.
Els més primitius de tots eren formes suposadament arborícoles, d’uns 30 cm de longitud, amb confluències amb els maquis o amb els insectívors actuals Les formes més modernes eren de dimensions més grans i hom les considera més pròximes al concepte d’ungulat
bombicíl·lids
Ornitologia
Família de l’ordre dels passeriformes que comprèn ocells terrestres de petites dimensions, de plomatge sedós i delicat, amb el bec curt i fort.
Granívors i insectívors Són propis dels països septentrionals El representant més important d’aquesta família és l’ocell sedós
pícids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels piciformes, de 8 a 56 cm, que presenten el bec fort, subcònic, recte o lleugerament corb, la llengua molt llarga i capaç d’ésser projectada enfora gràcies a una important modificació del hioide, que la manté, i tenen dotze rectrius.
Comprèn 210 espècies, repartides entre diversos gèneres, els més importants dels quals són Picus, Dendrocopos, Campiphilus i Jynx Tots són insectívors
vespertiliònids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters, de mides molt variables (de 25 cm a més d’1 m de longitud), caracteritzats pel fet de tenir una sola falange rudimentària al segon dit de la mà i tres al tercer.
Són bàsicament insectívors La família agrupa gairebé tres-centes espècies, repartides per tot el món hi pertanyen les tres quartes parts de les ratapinyades europees
estornell
Greg Lasley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom d’alguns ocells de l’ordre dels passeriformes que pertanyen a diversos gèneres, com Gracula, Lamprotornis, Spreo i Sturnus.
Atenyen uns 22 cm de llargada, tenen el bec fort i punxegut, la cua curta i el plomatge generalment fosc amb reflexos metàllics Són sociables, migradors, insectívors i frugívors
egitàlids
Ornitologia
Família d’ocells de l'ordre dels passeriformes.
Són ocells insectívors, de mida petita, molt bellugadissos, amb el bec dret i curt, molt semblants a les mallerengues, l’únic representant de la qual, als Països Catalans, és la mallerenga cuallarga
caprimulgiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn pocs individus, caracteritzats pel fet de tenir el cap ample, el bec curt i la cavitat bucal molt grossa.
Les potes són curtes, i el plomatge abundant i d’una coloració que els confon fàcilment amb l’ambient Són insectívors Els principals representants d’aquest ordre són l’enganyapastors Caprimulgus europaeus i el siboc Caprimulgus ruficollis
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina