Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
barba
Ornitologia
Cadascun dels filaments paral·lels i disposats en un mateix pla a banda i banda dels raquis de les plomes dels ocells.
A les barbes s’insereixen les bàrbules
línia alba
Anatomia animal
Espai que deixen entre ells els músculs rectes de l’abdomen.
És una cinta tendinosa ampla, en la qual s’insereixen els músculs oblic i transvers de l’abdomen
palp
Anatomia animal
Entomologia
Helmintologia
Malacologia
Cadascun dels apèndixs mòbils que presenten prop de la boca diversos grups d’animals, especialment artròpodes, anèl·lids i mol·luscs, i que tenen generalment funcions tàctils.
En els insectes són apèndixs articulats que s’insereixen a les mandíbules palps maxillars o al llavi inferior palps labials i tenen la funció de subjectar l’aliment
clavícula
Anatomia
Os llarg i parió, en forma d’essa allargada, situat en la part anterior i superior del tòrax, entre l’estern i l’omòplat, amb els quals s’articula.
La clavícula presenta dues cares, dos cantells i dos extrems s’hi insereixen els músculs deltoide, trapezi, esternoclidomastoidal, subclavi, pectoral major i esternoclidohioidal Forma part de la cintura escapular de molts vertebrats
oxigenasa
Bioquímica
Enzim de transport electrònic capaç d’utilitzar l’oxigen molecular per a oxidar molècules orgàniques específiques i inserir ambdós àtoms d’oxigen en el producte.
La majoria de les oxigenases actuen sobre anells alifàtics o aromàtics hidroxilats i sobre àcids grassos Els enzims que solament insereixen en el substrat un àtom d’oxigen són anomenats oxigenases de funció mixta o hidroxilases
jacòbids
Protistologia
Grup taxonòmic d’organismes excavats format per protistes heteròtrofs de vida lliure.
Presenten dos flagels que s’insereixen a prop d’un dels extrems de l’organisme, un dels quals s’orienta en sentit posterior i va associat amb un solc conspicu amb funcions alimentàries El seu cromosoma mitocondrial és molt similar al bacterià
múscul serrat inferior
Anatomia animal
Múscul prim, aplanat, quadrilàter, més ample que el seu homònim superior; té l’origen intern en les apòfisis espinoses de les tres primeres lumbars i de les dues darreres dorsals.
Les fibres prenen una direcció ascendent dividides en quatre digitacions d’amplada desigual que s’insereixen en el cantell inferior i en la cara externa de les quatre darreres costelles És un dels músculs que intervenen en l’espiració, i actua abaixant les costelles
epicòndil
Anatomia animal
Prominència òssia que constitueix el final distal de la cara externa de l’húmer situada sobre la superfície articular del còndil, de la qual és separada per la inserció de la càpsula articular.
En l’epicòndil s’insereixen els tres fascicles del lligament lateral extern de l’articulació del colze i sis músculs de l’avantbraç el segon radial extern, el supinador curt, l’extensor comú dels dits, l’extensor propi del menovell, el cubital posterior i l’anconal
axis
Anatomia animal
Segona vèrtebra del coll.
Es diferencia de les altres vèrtebres cervicals per la presència, a la cara superior del seu cos, d’una eminència vertical, l’apòfisi odontoide Aquesta apòfisi serveix d’eix entorn del qual gira la primera vèrtebra cervical, l’atles A l’axis s’insereixen un gran nombre de músculs del coll