Resultats de la cerca

Iniciat com a amateur , i com a guionista, operador i director de curtmetratges, el 1946 realitzà La bataille du rail , film realista i compromès, rodat sense actors professionals La corealització, amb Jean Cocteau, de La belle et la bête , el mateix any, i les realitzacions Jeux interdits 1952, d’un gran èxit arreu i que li valgué un Oscar a la millor pellícula estrangera, Monsieur Ripois 1954, Gervaise 1956, Plein soleil 1960, Paris, brûle-t-il 1965 i Baby-Sitter 1975 en són les obres més notables

En els primers segles del cristianisme hom observà una pràctica semblant respecte als elements doctrinals o cultuals reservats als fidels i interdits als catecúmens, especialment en el cas de la Trinitat i l’Eucaristia

Comprèn el trasllat del cadàver a l’església parroquial o electiva, el funeral dins l’església i l’acompanyament al cementiri o al lloc de sepultura Ultra els no batejats, en són exclosos els apòstates, heretges o cismàtics i els excomunicats o interdits, si abans de morir no han donat senyals de penediment Fins recentment n'eren també exclosos els suïcides i els qui havien disposat d’ésser incinerats incineració

Escriví, entre d’altres, els guions de La symphonie pastorale Jean Delannoy, 1946, segons la novella de Gide, i de Jeux interdits René Clement, 1952 Cal destacar, a més, els que féu per a Claude Autant-Lara Le diable au corps , 1947 Le blé en herbe , 1954 En cas de Malheur , 1958, etc i Bertrand Tavernier Que la fête commence , 1975 Le juge et l’assassin , 1976, guardonats amb dos Césars i L’étoile du nord 1982 de Pierre Granier-Grisolia, rebé també un César Collaborà sovint amb Pierre Bost

Treballà a l’arxiu dels Pirineus Orientals, a Perpinyà, del 1957 al 1970 Fundà junt amb d’altres el Centre d'Estudis i de Recerques Catalans dels Arxius CERCA i promogué la publicació del seu butlletí 1958-67 Publicà articles al Bulletin Philologique et Historique du Comité des Travaux Historiques et Scientifiques i sobretot a CERCA , com Le capbreu de Collioure 1292 et ses enseignements 1959, La capbreu d’Argelès-sur-Mer 1292 et ses enseignements 1959, Catalogue des écrits révolutionnaires interdits dans les PO 1871-1881 1962, Les plus anciens documents d’archives des PO 865-989…

Encara infant, emigrà amb la seva família a València, on, de jove, es matriculà al conservatori i fou alumne de V Asensio Debutà al Teatre Serrano de València el 1943 Quan tenia vint anys interpretà el Concierto de Aranjuez de J Rodrigo, sota la direcció d’A Argenta, a Madrid El 1948 actuà per primera vegada a l’estranger, en un concert molt reeixit fet a Ginebra Aquell mateix any fixà la seva residència a París La consolidació de la seva fama internacional li arribà el 1952, amb l’estrena de la pellícula Jeux Interdits , de R Clement, de la qual compongué la banda sonora El film…

Amb les primeres projeccions dels gemans Lumière al Salon Indien del Grand Café 1895 nasqué el cinema a França a la cambra documentalista dels Lumière i de llurs imitadors seguí la fantasia desbordant de Georges Méliès Si el capdavanter de la indústria cinematogràfica Charles Pathé donà a conèixer Ferdinand Zecca amb el seu realisme truculent, el seu competidor Léon Gaumont difongué l’obra de Louis Feuillade i tota una producció de films seriats d’un gran èxit popular, alhora que el film d’art , teatralitzat i limitat, restava marginat Parallelament sorgí un cinema còmic francès…

Imatgeria zoològica “Bim… Bom… les campanes de Salou –Qui s’ha mort –Lo nostre porc –Qui l’enterra –L’hereu Serra –Qui se’n riu –La perdiu, la perdiu, la perdiu” El joc de la taba o marraquinca, els tres porquets i l’ arri, arri, borriquet/ anirem a sant Benet/ te daran un formatget/ per dinar, per sopar… , el ratolí Pérez o la rateta que escombrava l’escaleta , Bambi , Pluto , Pepito Grillo , Tom i Jerry i l’ ànec Donald la mona xita , King Kong i Moby Dick el Coiot , Fred Basset , Calvin i Hobbes , Snoopy , el…

La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…