Resultats de la cerca
Es mostren 346 resultats
gradació
Fotografia
Escala de tons que presenta una imatge revelada.
Quan, entre els tons extrems foscs i clars, la imatge presenta un gran nombre de tons intermedis grisos, hom diu que posseeix una gradació suau Si entre els tons extrems hi ha pocs tons intermedis, hom diu que la imatge posseeix una gradació dura
navegació aèria
Navegació aèria amb sistma incersal INS: abns de l’envol s’introdueix al sistema les coordenades dels punts intermedis de la ruta (punts W); segons les condicions metorològiques (A) o la divició experimentada respecte al rumb fixat (b), el sistema corregeix els paràmetres de vol automàticament
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt de tècniques que permeten de determinar en cada moment les coordenades de situació d’una aeronau respecte a un sistema de referència situat sobre la superfície terrestre, independentment d’altres aeronaus, i d’establir el rumb a seguir per a respectar la ruta i el destí escollits.
Hom diferencia la navegació no instrumental o visual VFR , que pot ésser navegació observada identificació de punts sobrevolats i/o navegació estimada complementació amb càlculs horaris, de la navegació instrumental IFR , que pot ésser navegació radioelèctrica posicionament mitjançant identificació de senyals de ràdio emesos des de terra o des de satèllits artificials o navegació autònoma posicionament mitjançant aparells installats exclusivament a bord de l’aeronau La navegació VFR és emprada actualment només en aviació esportiva i, encara així, sol complementar-se amb tècniques IFR l’…
bases de Schiff
Química
Denominació genèrica, no sistemàtica, de les imina N-substituïdes, anil, que hom obté per condensació d’un aldehid o cetona amb una amina primària, de fórmula general .
Les bases de Schiff més ben conegudes són les derivades d’amines aromàtiques les derivades d’amines alifàtiques presenten tendència a la polimerització Troben aplicació com a intermedis en síntesi orgànica
difil·lidis
Zoologia
Ordre de platihelmints cestodes caracteritzat pel fet de presentar dos botris o fossetes allargades i en forma de solc que actuen com a òrgans adhesius.
A més, presenten l’escòlex acabat en una eminència orostre amb ganxos Parasiten els intestins dels selacis i tenen com a hostes intermedis crustacis i molluscs marins Comprèn només el gènere Echinobothrium
biestable
Tecnologia
Dit dels mecanismes, circuits bàscula
), dispositius, etc, que presenten o poden presentar dos estats o dues posicions estables i prou.
Generalment reversibles, solen tenir un òrgan que impedeix qualsevol estat o posició intermedis, inestables Són emprats, especialment, per a triar entre situacions de “pas” o “no pas” o de “tot” o “res”
Agató
Literatura
Escriptor grec.
Innovà la tragèdia reduint les funcions del cor a uns intermedis lírics deslligats de l’acció Parlen d’ell Plató i Aristòfanes Entre les seves obres, de les quals només han restat fragments, destaca La flor
mecanisme de reacció
Química
Concepte derivat de la cinètica química, mitjançant el qual hom descriu els distints processos elementals successius que componen una reacció química complexa.
D’acord amb la realitat observable de la reacció química, en la qual uns reactius coneguts es transformen en uns productes, la investigació del mecanisme a través del qual ocorre la transformació, tot i que sovint és un procés molt complex, pot ésser feta comptant amb l’ajut de diversos factors i tècniques, entre els quals cal esmentar el coneixement de la natura de tots els productes formats, com també llurs proporcions relatives respecte als reactants la interpretació de dades cinètiques, que constitueix probablement la font més abundant per a la investigació del mecanisme l’ús d’isòtops…
concentrador
Dispositiu utilitzat en comunicacions digitals per a transmetre simultàniament diversos senyals, combinant-los en una línia de transmissió.
Inicialment reduït a una funció passiva de simple concentrador de cables, ha evolucionat cap a funcions molt més complexes de processament del senyal, per a gestionar el tràfic de la línia Poden ésser de capçalera si els senyals que combinen procedeixen d’altres concentradors, anomenats intermedis
triangle de Tartaglia
Matemàtiques
Disposició triangular de nombres enters que en línia horitzontal dóna ordenadament els coeficients de la potència n-èsima del binomi (a+b).
Establertes les dues primeres línies, les successives són obtingudes collocant la unitat com a primer i últim element, i com a elements intermedis els nombres resultants de la suma dels dos elements contigus de la fila anterior El triangle de Tartaglia és anomenat també triangle de Pascal