Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
escintil·lació interplanetària
Astronomia
Fluctuació ràpida en el flux d’una radiofont de petit diàmetre aparent, situada en una direcció que passa per les proximitats del disc solar.
Aquest fenomen és degut a la presència d’inhomogeneïtats en el gas ionitzat que constitueix el vent solar, de la mateixa manera que les inhomogeneïtats de la baixa atmosfera terrestre produeixen l’escintillació de la llum dels estels L’escintillació interplanetària, predita per VL Ginzburg l’any 1956 i descoberta vint anys després per A Hewish, és una eina poderosa per a l’estudi del vent solar que forma part del medi interplanetari, i també per a la determinació de l’estructura de les radiofonts llunyanes, ja que solament les que són puntuals poden presentar el fenomen de l’escintillació
interplanetari | interplanetària
Robert Esnault-Pelrerie
Enginyer francès, capdavanter de l’astronàutica.
L’any 1906 construí el primer motor d’aviació en estrella i introduí la palanca de comandament Fou també l’inventor d’una bomba de gasolina alternativa i sense cilindre El 1936 fou nomenat membre de l’Académie des Sciences Al començament del s XX formulà una teoria de navegació interplanetària mitjançant coets i proposà la utilització de l’energia atòmica en les astronaus i la utilització de coets per a l’estudi de les capes altes de l’atmosfera
Màrius Lleget i Colomer
Literatura catalana
Escriptor.
Fundador de la secció interplanetària de la Societat Astronòmica Aster Divulgador de temes espacials i submarins, en castellà i en català, publicà La conquista del mundo submarino 1957, La conquista del aire y del espacio 1958, Mito y realidad de los platillos volantes 1967, Presente y futuro de la astronáutica 1974, Marte operación Vikingo 1976, La Atlántida 1977, OVNIS y agujeros negros 1981, etc Practicà el periodisme científic en diverses publicacions Traduí Cossos i ànimes , de Mvan der Meersch 1964
Ulysses
Astronàutica
Sonda còsmica llançada el 1990 amb l’objectiu d’estudiar els pols solars, en missió conjunta entre l’ESA i la NASA.
Fou enviada cap a Júpiter per a aprofitar el seu camp gravitatori i així poder sortir, per primer cop, del pla de l’eclíptica En 1994-95 passà pel pol sud del Sol, creuà l’eclíptica i arribà al pol nord Inicià el 1995 una òrbita solar, en la qual l’abril de 1998 creuà l’afeli A l’abril del 1998, la sonda Ulysses completà el primer viatge de navegació interplanetària al voltant del Sol Entre els descobriments més importants d’Ulysses hi ha la constatació que el camp magnètic interplanetari no emergeix del Sol concentrat a les regions polars, que les irregularitats d’aquest camp són prou…
sonda còsmica

Esquema de la sonda còsmica europea Ulysses, amb les antenes desplegades
© Fototeca.cat
Astronàutica
Giny espacial no tripulat, destinat a l’exploració automàtica d’altres astres ( sondes planetàries
i sondes lunars
) o del medi interplanetari ( sonda interplanetària
) o interestel·lar.
La trajectòria de la sonda còsmica pot ésser oberta, amb una fita concreta, o tancada, de tipus orbital, ja sia heliocèntrica o geocèntrica, amb un apogeu molt allunyat Entre les sondes lunars cal esmentar les Luna, Lunar Orbiter, Surveyor i algunes Zond Han estat enviades sondes còsmiques per a l’exploració de la majoria de planetes del sistema solar, inclosos alguns dels seus satèllits Així, Mercuri fou estudiat amb les Mariner 10 Venus amb les Venera , algunes de la sèrie Zond i de la sèrie Mariner i de la Pioneer Mart amb les Mars, Mariner i Viking Júpiter ha estat explorat amb les…
vela solar
Astronàutica
Sistema de navegació interplanetària consistent a aprofitar la pressió de radiació solar sobre grans superfícies reflectores orientables, per a imprimir un impuls a un vehicle còsmic.
ogiva
Astronàutica
Part frontal d’un coet de sondeig o d’exploració espacial que conté, eventualment, la càrrega útil (càpsula, satèl·lit artificial, sonda interplanetària, etc) i la protegeix durant el seu desplaçament per l’atmosfera.
Els seus elements són susceptibles de separar-se en un moment determinat i ésser projectats a l’espai
meteorit

El meteorit Hoba, convertit en monument nacional de Namíbia
Giraud Patrick, llicència GNU
Astronomia
Sòlid del medi interplanetari, generalment petit, que penetra en l’atmosfera de la Terra i n’ateny la superfície.
Els meteorits penetren en l’atmosfera terrestre a una gran velocitat d’11 a 74 km/s En travessar-la, s’escalfen a causa del fregament amb l’aire les molècules d’aire absorbeixen part de la calor que desprèn el meteorit i passen a un estat excitat o bé s’ionitzen Atès que l’estat excitat és molt inestable, les molècules d’aire tendeixen a tornar a llur estat fonamental és a dir, a l’estat de menor energia i, en fer-ho, emeten llum visible D’aquesta manera, la trajectòria del meteorit és delatada pel traç lluminós visible especialment de nit emès pel deixant de molècules excitades que origina…
Astronomia 2019
Astronomia
Primera fotografia d’un forat negre Primera imatge d'un forat negre al centre de la galàxia M87 © Event Horizon Telescope collaboration El 10 d’abril, l’equip de l’Event Horizon Telescope EHT va presentar la primera imatge d’un forat negre, en concret el que es troba al centre de la galàxia M87, una galàxia ellíptica gegant situada a una distància de 16,1 megaparsecs Un forat negre és un cos prou dens per a generar un camp gravitacional a la seva superfície del qual ni tan sols la llum pot escapar Fins ara, els forats negres només es podien detectar de manera indirecta, observant l’efecte que…