Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Elionor Teles de Meneses
Història
Reina de Portugal, filla de Martim Afonso Telo de Meneses i d’Aldonça de Vasconcelos.
Fou casada amb João Lourenço da Cunha, senyor de Pombeiro Intrigant i ambiciosa, aconseguí del rei Ferran I que trenqués el seu compromís matrimonial amb la infanta Elionor de Castella, que fos anullat el matrimoni i que es casés secretament amb ella Féu matar tots els qui se li oposaren o li foren un perill i afavorí amb càrrecs, béns i títols els seus familiars i el seu amant, el cavaller gallec Xoan Fernández de Andeiro, a qui féu concedir el comtat d’Ourém A la mort del seu marit, féu proclamar reina la seva filla Beatriu, muller de Joan I de Castella, i n'exercí la regència…
Johannes Caspar Thurriegel
Història
Aventurer bavarès.
Per encàrrec del govern espanyol, reclutà 6 000 colons alemanys, amb els quals Pablo Olavide inicià el seu projecte de repoblació de Sierra Morena 1767 De temperament intrigant i mancat d’escrúpols, els seus negocis tèrbols provocaren el seu empresonament al presidi de Pamplona, on sembla que morí
Gastó de França
Història
Duc d’Anjou (1608-26) i d’Orleans (1626-60).
Fill d’Enric IV i presumpte hereu del tron fins el 1638, féu costat als nobles conspirant i intrigant, sense èxit, contra Richelieu a la mort d’aquest es reconcilià amb el seu germà Lluís XIII Fou lloctinent general del regne durant la minoritat de Lluís XIV Havent tornat a conspirar, durant la Fronda , Mazzarino l’estranyà al seu castell de Blois 1652 Fou protector de Voiture i de Vaugelas i escriví les seves Mémoires
Jean-François-Paul de Gondi
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític, conegut amb el nom de cardenal de Retz.
Eclesiàstic intrigant, figurà entre els promotors de la guerra de la Fronda 1648-49, però el desig d’obtenir el capel cardenalici li féu trair la causa En morir el seu rival Mazzarino, aconseguí el favor del rei Lluís XIV, rebé l’abadia de Saint-Denis i acomplí missions diplomàtiques importants, sobretot a Roma Escriví les Mémoires fins el 1655, un llibre considerable per la riquesa d’estil i la penetració psicològica
Lo fill del senescal d’Egipte
Literatura catalana
Narració breu, versió catalana del final del segle XV, sovint excessivament literal, del conte francès, d’origen oriental, Du roi qui volt fere ardoir le filz de son seneschal.
Desenvolupament enciclopèdic De caràcter moralitzant, desenvolupa el tema de l’innocent perseguit per l’enveja—del fill del senescal d’Egipte condemnat a mort a conseqüència de les insídies d’un preceptor— i el càstig de l’intrigant L’obra culmina amb la conversió a la vida eremítica —no debades un ermità salva la vida del protagonista— del fill del senescal, el mateix rei d’Egipte i el seu hereu Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Vegeu bibliografia
Ramon de Saguàrdia i de Rocabertí
Història
Segon vescomte de Canet.
Fill i successor de Guillem de Saguàrdia Guillem III de Canet Fidel al seu sobirà, Jaume III de Mallorca, sostingué estiu del 1343, al seu castell de Canet, un setge memorable contre Pere III de Catalunya-Aragó en la campanya d’aquest per a recuperar el regne de Mallorca Es reté i, exiliat a Girona, perdé, a més, Santa Maria de la Mar i Castellarnau, dependents del vescomtat de Canet, a les mans dels almogàvers A la seva mort, el seu cosí, l’intrigant Pere VII de Fenollet, vescomte d’Illa, l’heretà en el vescomtat
Manuel Berenguer
Història
Diputat del comú de l’ajuntament de Barcelona.
D’origen humil, esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat Convertit —no pas sense demagògia— en portaveu del poble, es féu elegir diverses vegades, a partir del 1766, diputat del comú Reuní una fortuna considerable, que li permeté de donar 3 000 lliures 1784 per armar un vaixell contra els anglesos Formà part de la junta de comissionats constituïda amb motiu de la Guerra Gran 1793-95 A partir del 1802 la seva influència minvà davant la reacció de la nova burgesia, que el derrotà en les eleccions, i de l’hostilitat de les autoritats, que el culpaven d’intrigant i…
Elionor d’Aquitània
Història
Duquessa d’Aquitània, de Gascunya i de Poitiers (1137-69, 1199-1204), reina de França i d’Anglaterra.
Filla de Guillem X d’Aquitània, es casà l’any 1137 amb Lluís VII de França , el qual acompanyà 1147-49 a la segona croada El concili de Beaugency 1152 anullà el matrimoni, i aquell mateix any es casà amb Enric Plantagenet Enric II d'Anglaterra Aliada amb el seu primer marit, ajudà la revolta dels fills del segon contra llur pare, el qual la confinà en presó, on restà quinze anys El 1200 anà a Castella per assistir a les noces de la seva neta Blanca de Castella amb Lluís VIII de França Dona enèrgica i intrigant, tenia també una gran cultura i promogué, a França i a Anglaterra,…
Irene
Història
Emperadriu bizantina (792-802).
Casada amb Lleó IV, en morir aquest, aconseguí la successió per al seu fill Constantí, però s’emparà del poder com a regent 780-790 Contrària als iconoclastes i desitjosa de recuperar la sobirania d’Itàlia, convocà el concili II de Nicea 787, a favor del culte de les imatges iconoclàstia Poc temps després, enderrocada pel seu fill, tragué profit de la impopularitat d’aquest, el 797 l’eixorbà i tornà a regnar, fins que fou deposada per un complot dirigit pels alts dignataris 802, que en decretaren l’exili Dona intrigant i cruel, deixà la frontera al descobert i a mercè dels…
Grigorij Jefimovič Rasputin
Grigorij Jefimovic Rasputin
© Fototeca.cat
Història
Monjo rus, el nom de família del qual era Grigorij Jefimovič Navykh.
Abandonà la família i menà una vida aparentment d’asceta i taumaturg Favorit del tsar Nicolau II i de la tsarina Alexandra F’odorovna, el 1905 s’introduí a la cort i, utilitzant el misticisme de la família reial, se’n convertí en l’home de confiança Exemple d’intrigant, donat a una vida de disbauxa, influí en la política reaccionària del tsar, activitat facilitada per l’avançat estat de descomposició de la cort i dels assessors del tsar Foren tan grans el seu pes i la seva influència, que fou assassinat per un grup de monàrquics Jusupov, Puriškevič i el gran príncep Dmitrij…