Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
intrusió
Mineralogia i petrografia
Acció d’introduir-se una estructura de roca determinada, en estat de fusió, dins una altra de ja formada.
El terme designa especialment les roques cristallines introduïdes a través de fissures, discordants amb l’estructura de la roca encaixada en roques de natura sedimentària, i que han format dics, capes interstratificades, filons, etc El procés d’intrusió ha estat originat a l’interior de l’escorça terrestre, i el terme amb què hom el designa dóna nom a totes les roques que han estat consolidades a l’interior de la Terra roques intrusives
intrusió
Dret
Acció de fer ús de les funcions corresponents a una dignitat o jurisdicció pròpies d’una altra persona o d’exercir una professió sense el títol corresponent.
aurèola de contacte
Geologia
Zona de contacte, també anomenada aurèola metamòrfica
, entre una massa intrusiva i les roques que l’encaixen.
Quan una intrusió travessa una formació sedimentària, la zona de contacte, a alta temperatura i impregnada de vapors mineralitzants a pressió, sofreix un procés d’intens metamorfisme de contacte que origina una aurèola El gruix d’aquesta depèn de les dimensions de la massa intrusiva, de la composició del magma els magmes àcids, rics en elements volàtils, mineralitzants, originen aurèoles més amples que els magmes bàsics, de la composició de la roca encaixant i de la profunditat de la intrusió
sil
Geologia
Cos planar de roca ígnia intruït de forma paral·lela a l’estratificació o a un altre tipus de fàbrica primària de la roca encaixant.
El seu gruix sol ésser molt constant, i pot variar entre pocs centímetres i centenars de metres Tanmateix, la seva extensió lateral és molt superior al gruix També rep el nom d' intrusió concordant
dom
Geomorfologia
Forma hemisfèrica d’una massa rocosa.
En tectònica és el resultat de la intersecció de dos anticlinals aproximadament perpendiculars També es pot produir per intrusió ígnia o per laves viscoses Els doms tectònics, magmàtics i metamòrfics formen grans estructures caracteritzades per una superfície convexa cap amunt, amb pendents radialment simètrics cada cop més inclinats cap a la perifèria
cabal ecològic
Ecologia
En els cursos naturals d’aigua, cabal necessari per a preservar els hàbitats naturals que acullen la flora i la fauna i desenvolupar les funcions ambientals del curs d’aigua, com la purificació d’aigües i l’amortiment dels extrems climatològics i hidrològics.
El cabal ecològic es manté en un rang respecte al qual tant l’excés com la falta de cabal posen en perill l’ecosistema Habitualment, la problemàtica se centra més en la manca d’aigua que en l’excés, i hom defineix uns cabals ecològics mínims Per defecte, el cabal ecològic mínim establert per les administracions és el 10% del cabal mitjà anual Aquest càlcul, però, ha de ser complementat amb altres estudis que tinguin en compte factors com ara la possibilitat d’intrusió d’aigua salada, la recàrrega d’aqüífers, la regularitat intraanual i interanual del curs d’aigua i el manteniment…
els Encantats

Estany de Sant Maurici i els Encantats al fons
© Fototeca.cat
Serra dels Pirineus axials, de direcció NE-SW, divisòria entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
És inclosa dins el parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici És el resultat d’una intrusió granítica potent incrustada en el Paleozoic, en contacte amb el qual originà una aurèola metamòrfica L’erosió mecànica ha esportellat les crestes Donen nom a la serra els dos “germans” Encantats, situats a l’angle nord-est el Gran Encantat , de 2745 m alt, al sud escalat el 1901 per Fontan de Negrín i Isidre Romeu, i el Petit Encantat , de 2725 m, al nord no escalat fins el 1902, i fins el 1911 per un català, Jaume Oliveres, separats per una enforcadura Les glaceres quaternàries…
cúpula
Geologia
Petita protuberància que se separa del cos principal d’una intrusió ígnia.
stock
Geologia
Plutó o intrusió ígnia que ocupa una superfície inferior a 100 km2
.
Difereix d’un batòlit en les seves dimensions menors Un stock pot correspondre a la part visible o aflorant en superfície d’un batòlit
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina