Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Frejús
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Var, França.
És situada a tocar del massís de l’Esterel, dominant la desembocadura de l’Argens i comunica amb la mar per un estret canal de 2 km de llargada El 1959 la ruptura de la resclosa del pantà de Malpasset inundà i destruí els barris baixos de la ciutat Té fàbriques de ciment, camps de tabac i petites mines de carbó Estació balneària Del seu passat antic Forum Iulii , fundat per Juli Cèsar, i seu episcopal des del s IV conserva restes molt notables un amfiteatre, un teatre, un aqüeducte i un baptisteri del s V La catedral i el claustre són dels s XII-XIII
El cicló Idai devasta zones del sud-est d’Àfrica
Al seu pas per Beira, ciutat a la costa de Moçambic, els vents huracanats del cicló arriben als 177 km/h, i l’aigua de l'oceà inunda zones fins a 50 km terra endins S’estima en uns 1,7 milions la població de Moçambic afectada directament per l’Idai Malawi, amb prop d’un milió, és el segon país més afectat, i el segueix Zimbàbue El nombre de persones que han de ser rescatades se situa en gairebé 20000, i el de víctimes mortals en uns 600 21 de març, tot i que es tem que superin el miler La devastació mobilitza l’ajut internacional
estuari
Estuari que forma el riu Bou Regreg a l’Atlàntic
© Corel Professional Photos
Geografia
Àmplia secció terminal d’un riu, afectada per les marees.
L’origen d’una gran part dels estuaris actuals es deu a la transgressió flamenca, que inundà zones baixes i, per tant, les desembocadures fluvials es poden originar també per esfondrament del sector costaner corresponent Els estuaris es formen normalment al llarg de les costes baixes i planeres, obertes a les mars i els oceans amb un alt grau de marees Els sediments són formats per una gran quantitat de llims, d’origen continental o marí, els quals són desplaçats regularment per la marea en un continu moviment de flux i reflux Els estuaris faciliten la penetració de les comunicacions…
Pas del temporal Gloria
Entre els dies 19 i 21 de gener un temporal d’intensitat excepcional descarrega sobre la península Ibèrica La borrasca, anomenada Gloria, és una de les més devastadores de les darreres dècades A Catalunya, quatre persones moren i hi ha un desaparegut Cinc persones moren al País Valencià i a les Balears hi ha tres desapareguts A Catalunya els danys pitjors es registren al Delta de l’Ebre, on el mar inunda 3000 hectàrees d’arrossars i cobreix la barra del Trabucador, a Sant Carles de la Ràpita A la Costa Brava i a la Costa Daurada nombroses platges són engolides i les onades,…
Beneixida
Beneixida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la riba dreta del Xúquer, dins la vall Farta.
El regadiu ocupa gairebé la totalitat del terme, i aprofita l’aigua de les séquies d’Escalona 61 ha, Carcaixent 8 ha i la comunitat de regants 210 ha produeix principalment taronges 197 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris 85% i per arrendataris La ramaderia és poc important Hi ha magatzems de preparació de fruita La població s’ha mantingut relativament estable, amb tendència a l’augment els últims anys El poble 653 h 2006, beneixiders 30 m alt, a la vora del Xúquer, és d’origen islàmic fou lloc de moriscs el 1609 era habitat per 92 famílies Jaume I el…
el Francolí
El riu Francolí
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu de la regió de Tarragona.
Hom considera que neix a la font Major de l’Espluga de Francolí Conca de Barberà, a la confluència del riu de Milans amb el barranc del Tillar, travessa la Serralada Prelitoral per l’estret de la Riba i, després de passar pel Camp de Tarragona, desemboca a ponent del port tarragoní Té 85 km de llargària La capçalera s’obre en ventall sobre la Depressió Central Catalana passa per la vila de Montblanc a la Riba rep el Brugent, per la dreta, procedent de les muntanyes de Prades 1 229 m, i surt de l’estret per Picamoixons, gairebé ja amb tot el seu cabal El congost o estret, que té 11 km, és camí…
Felip de Malla
Primera pàgina de Lo pecador remut , de Felip de Malla (edició incunable, Barcelona 1495)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a les universitats de Lleida i de París, on explicà lletres sagrades des del 1403 fou canonge de la seu de Barcelona, i des del 1407, rector de Santa Maria del Pi Intervingué decisivament en el problema de la successió de la corona a favor de Ferran d’Antequera i en la liquidació del Cisma d’Occident, i dugué a terme eficaces gestions per a la sostracció a l’obediència de Benet XIII El 1417 intervingué en el concili de Constança, on, digueren, obtingué tres vots per a la tiara pontifícia Fou diputat de la generalitat 1425 Residia a l’edifici anomenat actualment Casa de l’Ardiaca, on…
slikke
Geografia
Zona baixa d’un estuari, que s’inunda en cada marea, formada per sorres fines, llims i fangs, i pràcticament despoblada de vegetació.
La presència d’un slikke implica generalment la presència d’un schorre
Felip de Malla
Literatura catalana
Teòleg, orador i literat.
Vida i obra Estudià a les universitats de Barcelona 1386-91, de Lleida 1391-95 i de París 1395-1408 Des del 1403 fou canonge de la seu de Barcelona, i des del 1407, rector de Santa Maria del Pi El 1408 era conseller i promotor reial, i intervingué, a partir del 1415, en el problema de la successió de la corona a favor de Ferran d’Antequera i en la liquidació del Cisma d’Occident També dugué a terme eficaces gestions per a la sostracció a l’obediència de Benet XIII El 1417 intervingué en el concili de Constança, on, digueren, obtingué tres vots per a la tiara pontifícia Fou diputat de la…
schorre
Geografia
Zona alta d’un estuari, separada de la plataforma mareal per un desnivell abrupte decimètric, que només s’inunda durant les marees vives i que és poblada de vegetació.
La presència d’un schorre implica generalment la presència d’un slikke
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina