Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
invaginació
Biologia
Penetració o replegament d’una capa de cèl·lules o d’una membrana dins una altra.
invaginació
Patologia humana
Mena de desplaçament del conducte intestinal que consisteix en la introducció d’una part de l’intestí dins la porció següent, de tal manera que la primera resta dins la segona com un dit de guant.
embòlia
Biologia
Tipus de gastrulació que presenten els ous amb segmentació total i igual.
Es produeix una invaginació que transforma la mòrula en gàstrula
faringe
Anatomia animal
Porció anterior ectodèrmica del tub digestiu o de la cavitat central de molts invertebrats.
En els cnidaris, és una invaginació ectodèrmica que penetra a la cavitat central i té un paper de selecció dels aliments En els invertebrats celomats és la part més anterior del tub digestiu i sol tenir un paper triturador i conductor de l’aliment va proveïda normalment d’una musculatura poderosa i a vegades de revestiments o de peces trituradores
Les cloromonadofícies o rafidofícies
Organització cellular de les rafidofícies, concretament de Gonyostomum semen a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són un petit grup, encara mal conegut, format bàsicament per algues monadals, unicellulars i lliures, amb dos flagels de longitud desigual La forma és generalment ellipsoide Algunes presenten clorofilles a i c que, juntament amb els carotens i xantofilles, els comuniquen un color verd groguenc També hi ha espècies…
trocòfora
Esquema de la trocòfora dels gastròpodes: 1, òrgan sincipital; 2, conquilla; 3, intestí; 4, anus; 5, peu; 6, invaginació de la ràdula; 7, boca; 8, corona ciliada
© fototeca.cat
Biologia
Dit de la fase larval pròpia d’alguns mol·luscs aquàtics de desenvolupament indirecte, d’anèl·lids poliquets, dels sipuncúlids i dels equiuroïdeus, caracteritzada per la forma de baldufa, voltada per una corona de cilis o per dues, dos plomalls de cilis (un d’apical i un de dorsal), una boca lateral i mitjana i un anus gairebé apical.
La trocòfora, en desenvolupar-se, origina una larva velíger
escafòpodes
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs, constituïda per espècies afins als gastròpodes, que es caracteritzen pel fet de tenir el cos simètric i el sac visceral allargat i en general lleugerament incurvat.
El mantell i la conquilla són cònics, amb una obertura basal més ampla i una de terminal més estreta el peu és allargat i cilíndric De l’obertura basal surt un floc de tentacles filiformes que serveixen com a òrgans tàctils i adhesius i reben el nom de captacles A la boca hi ha una ràdula, mandíbules i glàndules salivals El tub digestiu comprèn un esòfag, un estómac on desemboquen els canals de l’hepatopàncrees, i un intestí, proveït d’un pulmó aqüífer, que desemboca a la cavitat pallial No tenen aparell respiratori especialitzat i la respiració té lloc pel pulmó aqüífer, per la superfície…
abdomen agut
Patologia humana
Accepció, consagrada per l’ús, que fa referència a un conjunt de quadres clínics o situacions morboses d’origen intraabdominal o extraabdominal que tenen com a característica comuna l’existència de dolor abdominal d’aparició ràpida.
L’etiologia és molt variada Generalment cal actuar amb rapidesa, ja que a vegades es poden donar complicacions molt importants que fins i tot poden produir la mort El terme abdomen agut no prejutja la naturalesa mèdica o quirúrgica del procés quant al seu tractament A més del dolor abdominal, i en funció de la causa que produeix el quadre, es manifesten un seguit de símptomes concomitants, com, ara, febre, angoixa, nàusees, vòmits alimentaris, aquosos, hemàtics, etc, hipotensió arterial i, inclusivament, xoc, taquicàrdia o bradicàrdia, dispnea, tancament abdominal, taques a la pell, distensió…
oligoquets
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids, amb quetes, bé que en molt poc nombre i disposades en quatre feixos per segment, les quals s’insereixen als punts on teòricament hi hauria els parapodis.
El prosoma és molt poc diferenciat, puix que resta reduït a un lòbul preoral per contra, el metasoma és el típic dels anèllids La superfície del cos és molt porosa, perquè la respiració és cutània encara que la paret sigui molt desenvolupada, puix que només la poden moure per a efectuar la locomoció parietal el sistema muscular és longitudinal El mesenteri, que és incomplet, només existeix entre els vasos dorsal i ventral i el tub digestiu, i, per tant, a cada metàmer hi ha una sola cavitat celòmica El sistema nerviós ganglionar té la típica disposició d’escala de corda La funció excretora és…