Organització cel·lular de les rafidofícies, concretament de Gonyostomum semen: a flagels; b invaginació flagel·lar; c reservori; d dictiosomes; e vacúols contràctils; f nucli; g tricocists; h plasts; i cutícula.
Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors.
Són un petit grup, encara mal conegut, format bàsicament per algues monadals, unicel·lulars i lliures, amb dos flagels de longitud desigual. La forma és generalment el·lipsoide. Algunes presenten clorofil·les a i c que, juntament amb els carotens i xantofil·les, els comuniquen un color verd groguenc. També hi ha espècies que no tenen plastidis i emeten pseudopodis. La reserva cel·lular és exclusivament de natura lipídica.
A la part anterior de la cèl·lula, i a continuació d’una concavitat on s’insereixen els flagels, tenen una cripta triangular que no és una veritable citofaringe, sinó que està relacionada amb vacúols contràctils que aboquen el contingut a l’exterior a través d’ella. Mai no presenten estigma. El nucli, situat en posició mitjana o anterior, té una mida relativament grossa. A la vora hi ha un orgànul parabasal constituït per dictiosomes. Les cèl·lules estan recobertes per una cutícula prima amb tricocists (cossos mucífers ejectables). La invaginació on s’originen els flagels s’estén longitudinalment per tota la superfície cel·lular, formant un solc longitudinal més o menys llarg segons les espècies.
Es tracta d’un grup amb uns 6 gèneres i una vintena d’espècies, que reuneix caràcters d’altres classes d’algues (xantofícies, crisofícies, criptofícies, euglenòfits). La majoria dels seus representants viuen al plàncton de les aigües dolces i algunes espècies són especialment abundants en aigües àcides. Algunes espècies viuen en aigües costaneres, riques en matèria orgànica.
Els principals representants
Crisòfits de la classe de les rafidoficies. 1 Vacuolaria virescens: a cist (x 250); b cèl·lula vegetativa (x 250). 2 Chattonella subsalsa: cèl·lula vegetativa (x 250). 3 Gonyostomum semen: cèl·lula vegetativa (x 250).
Miquel Alonso.
La majoria dels seus representants tenen molts plastidis discoidals, situats a les proximitats de la paret cel·lular, i no emeten pseudopodis. Tenen forma el·líptica o de pera, i fan entre 30 i 80 μm de longitud.
El gènere Gonyostomum té tricocists en forma de pastanaga, flagels inserits subapicalment i el solc longitudinal ben marcat. G. semen és molt freqüent a les aigües àcides de les torberes de l’Europa central. Vacuolaria, que té tricocists esfèrics molt refringents i dos flagels d’inserció apical, pot presentar formes palmel·loides i cists. Chattonella (= Olysthodiscus) magna, viu a les aigües salabroses i marines, i ha estat trobada en llacunes costaneres del Baix Empordà i al port de Barcelona.
Hi ha també alguns gèneres sense plasts, que poden emetre pseudopodis. Els zoòlegs els inclouen entre els flagel·lats animals (zoomastigins). Són espècies rarament citades, de forma el·lipsoidal o ovoide, que fan entre 10 i 25 µm de longitud.