Resultats de la cerca

Fou un campió mundial dels pesos pesants reconegut pels tres combats que protagonitzà amb Muhammad Ali Fou, de fet, l’únic boxejador que aconseguir abatre Ali El 1971 fou reconegut com a campió mundial, títol que perdé el 1973 Fou campió olímpic a Tòquio el 1964

Després de tocar en bandes locals d’Alabama, s’uní a l’orquestra de Lionel Hampton el 1941 Des del 1943 tocà de manera intermitent a les orquestres d’Illinois Jacquet i Count Basie en aquesta darrera esdevingué, del 1952 al 1961, un dels principals solistes Alhora, enregistrà individualment els àlbums All I Wanna Do is Swing 1954 i Salute to Satch 1956 Més endavant treballà amb Benny Goodman, amb qui feu una gira per l’URSS Fou un dels fundadors de Jazz Interaction, una organització amb la finalitat de promoure l’apreciació del jazz , sobretot a les escoles Els anys setanta treballà a la New…

Actiu des dels anys cinquanta, l’addicció a les drogues dificultà la seva carrera i no enregistrà cap títol fins l’any 1961, en l’àlbum collectiu Sounds of Synanon , produït des d’un centre de rehabilitació de toxicòmans de Synanon Després romangué més aviat a l’ombra fins el 1973, any en què firmà un contracte amb el segell Pablo i enregistrà Virtuoso , el seu primer disc en solitari Poc després inicià una extensa llista d’enregistraments amb artistes com Oscar Peterson Porgy & Bess 1976, Ella Fitzgerald Take Love Easy 1973, Count Basie Kansas City Five 1977 i Duke Ellington Duke’s…

Després d’estudiar la carrera de dret, decidí dedicar-se a la música Tocà en diverses formacions de ball i actuà en nombrosos països S’establí a Madrid i tocà en big bands i conjunts de jazz , a més de treballar com a músic d’estudi i actuar a la televisió Participà en l’enregistrament de Bloque 6 , de Juan Carlos Calderón Durant els anys setanta formà part de la Canal Street Band Fou un dels millors músics de jazz espanyols de la seva època i encoratjà músics de les generacions següents

Emigrat als EUA 1902, s’uní a l’Industrial Workers of the World IWW, confederació sindical revolucionària, i compongué cançons que el proletariat cantà com a himnes de lluita A causa del seu prestigi i la seva combativitat, fou acusat, sense proves, de dos assassinats, i en un procés que provocà moltes polèmiques fou condemnat a mort

Campió mundial de pesos pesants 1937-49, cedí voluntàriament el títol, imbatut El 1950 tingué una desafortunada reaparició, en voler reconquerir el títol, i fou vençut per Ezzard Charles Ha estat el més popular i el més cotitzat de tots els campions mundials de boxa

Anomenat popularment Isithwalandwe Seaparankoe ‘la pell del lleopard’ Fill d’una família lituana d’origen jueu emigrada a Sud-àfrica, estudià dret a la Universitat de Witwatesrand, on conegué Nelson Mandela Membre del Partit Comunista Sud-africà SACP des del 1942, en fou secretari general 1960-91 i president 1991-95 Fou el primer blanc membre de l’executiva del Congrés Nacional Africà 1985, i entre el 1965 i el 1987 dirigí Umkhonto we Sizwe, les guerrilles de l’ANC Exiliat des del 1963, retornà al país el 1990, en ésser legalitzat el Congrés Fou un dels líders polítics més decididament…

De nen ja havia treballat en diverses obres teatrals i musicals Debutà al cinema amb un petit paper a Death Collector 1976 La seva intervenció a Raging Bull 1980, de MScorsese, reactivà la seva carrera en ésser nominat a l’Oscar Actuà a I'm Dancing as Fast Can 1981, Dear Mr Wonderful 1982, Once Upon a Time in America 1984, Man on Fire 1987 i Lethal Weapon 2 1989 Amb Good Fellas 1990, de Scorsese, guanyà l’Oscar Entre els seus films posteriors cal destacar Home Alone 1990, Lethal Weapon 3 1991, Home Alone 2 1992, A Bronx Tale 1993, Casino 1995, 8 Heads in a Duffel Bag 1997, Gone Fishin' 1997 i…

Fundador del Partit Socialista Laborista de Gibraltar GSLP Fou líder de l’oposició entre el 1984 i el 1988 fins que arribà a ministre principal del penyal el 1988, any en què derrotà a les urnes Sir Joshua Hassan, que portava quaranta anys governant Gibraltar Al gener del 1992 fou reelegit amb el 73% dels vots En les eleccions del maig del 1996, el líder del Partit Socialdemòcrata de Gibraltar GSD, Peter Caruana, el derrotà amb el 53% dels vots Durant els vuit anys de mandat de Bossano, les relacions entre Espanya i Gibraltar es refredaren a causa de la negativa d’aquest a aplicar el 1995 les…