Resultats de la cerca

Els elements indispensables perquè hi hagi judici són discussió sobre un dret en controvèrsia, parts que discuteixin, jutge o tribunal que judica i decideix i llei segons les normes de la qual hom instrueix el procés

Doctor en drets És autor d’una epístola en llatí sobre l’ Obra del menyspreu del món de Francesc d’ ↑ Olesa , escrita en resposta a la carta llatina que aquest li havia adreçat El text analitza i judica el poema d’Olesa fou publicada com a cloenda d’aquesta obra Palma 1540

Constituït per sis cardenals, elegits pel papa, i que judica normalment sobre la violació del secret per part d’auditors de la Rota o sospites sobre la seva actuació, nullitat de les seves sentències, conflictes de competència entre tribunals eclesiàstics menors, etc Instituït per Pius X 1908, substituí les “Signatures de gràcia i justícia” s XVI per a atendre les apellacions en les controvèrsies judiciàries La denominació prové de la signatura que estampava el papa en els documents de resposta

El 26 de desembre de 1411 fou designat pel parlament català reunit a Tortosa com a substitut de Lluís de Requesens en la comissió de vint-i-quatre encarregada d’endegar els afers del país durant l’interregne de 1410-12 judicà maig del 1412 els allegats dels emissaris del pretendent Lluís d’Anjou que rebutjaven alguns compromissaris encarregats de l’elecció En ésser proclamat Ferran d’Antequera 1412, en seguí la causa i combaté Jaume d’Urgell En la darrera etapa del Cisma d’Occident fou emissari de la corona catalanoaragonesa davant de l’emperador Segimon a Narbona, el 1416 i del concili de…

Hom pot destacar, com a tret bàsic i comú a les diverses formulacions, la remissió a la crítica política i social de Marx Aquests teòrics pretenen d’oposar-se radicalment al que anomenen “teoria tradicional”, que impregna el pensament modern occidental tant en el seu vessant empíric i científic com en l’idealista Per contrast amb aquests dos models, caracteritzats pel fet de procedir linealment a partir d’unes premisses postulades arbitràriament o fruit de l’observació, la teoria crítica parteix de la consideració del condicionament social de qualsevol pensament o acció humans Per aquest…

El 1660 començà a publicar les seves obres, que provocaren reaccions nombroses i violentes El 1676 el rei Lluís XIV el nomenà historiògraf reial ensems amb Racine, i el 1684 el féu entrar a l’Académie Française Participà en la querella dels antics i dels moderns a favor dels primers De la seva producció, escrita generalment en vers, destaquen les dotze Satires 1666-1711, que es reparteixen entre pintures de la vida parisenca, reflexions morals inspirades d’Horaci i de Juvenal i crítica literària D’entre les Épîtres 1669-98, que tracten, amb més agilitat, dels mateixos temes que les Satires ,…

De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…

Vida Probablement fou un dels deixebles de Josquin Des Prés, a la mort del qual escriví un plany Fou cantor de la capella musical de la cort de l’emperador Carles V des del 1526, i a partir del 1529, responsable de la seva escolania Acompanyà la cort en els seus desplaçaments a Flandes, Itàlia, Àustria, Alemanya i Espanya Mai no exercí, però, de forma oficial el càrrec de mestre de capella, tot i que compongué la música per a molts esdeveniments cortesans Cap al 1540 abandonà el servei a la cort imperial Atesa la seva condició d’eclesiàstic, obtingué alguns beneficis i es retirà a Tournai,…

Vida i obra De formació autodidàctica, collaborà assíduament al “Diario de Tarragona” El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a “Mirador” i redactor i crític de teatre a La Publicitat i “La Nau” Com a narrador publicà novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932, i Una nit 1935 les dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats…