Resultats de la cerca
Es mostren 823 resultats
jurídic | jurídica
jurídic | jurídica
acte jurídic
Dret
Acte previ al negoci jurídic i que consisteix, en el comportament humà, en el fet jurídic
que produeix efectes jurídics sempre que el comportament sigui voluntari.
Diccionari jurídic
Dret
Diccionari especialitzat en línia que entrà en servei el 2010.
Té l’origen en una iniciativa del 1996 de la Fundació Jaume Callís El 1999 aquesta institució signà un acord amb la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’ Institut d’Estudis Catalans , que n’assumí el cost i la direcció de l’elaboració, en la qual participen uns 350 especialistes i redactors Concebut com a diccionari enciclopèdic, rebé el nom de Diccionari jurídic català fins l’any 2013, que adoptà l’actual en incorporar entrades de dret valencià, balear i andorrà L’obra inclou lèxic tan comú com especialitzat, antic i modern i fraseologia i expressions d’ús en la ciència i la…
convent jurídic
Història
En l’ordenament jurídic romà, tribunal de justícia presidit pel governador o pel seu delegat, que es reunia a les capitals dels districtes en què eren dividides les províncies.
ordenament jurídic
Dret
Conjunt de normes jurídiques d’un estat.
En els estats descentralitzats políticament federals, regionals, autonòmics coexisteixen diferents ordenaments de cadascun dels centres de producció normativa ordenament estatal, ordenament autonòmic, etc
negoci jurídic
Dret civil
Acte d’autonomia privada pel qual l’atorgant o els atorgants regulen els seus propis interessos i al qual el dret atribueix efectes jurídics determinats.
convent jurídic
Història
Subdivisió provincial corresponent als districtes.
A la Tarraconense, des de l’època d’August, hi havia set convents jurídics Tarraco, Cartago Nova, Caesaraugusta, Clunia, Asturica, Lucus i Bracara
convent jurídic Tarraconense
Història
Nom d’un dels convents jurídics de la Província Citerior o Tarraconense.
El conventus iuridicus Tarraconensis tenia Tàrraco Tarragona com a capital, i comprenia un territori que recorda el de l’actual Principat de Catalunya, sense la Catalunya del N de l’Albera ni la franja a l’W del Segre, incloent, però, les comarques septentrionals del País Valencià, fins prop de Sagunt Fou creat el 27 aC, quan s’organitzà la província, i es mantingué durant tota l’època del domini romà