Resultats de la cerca

Estudià literatura a les universitats de Copenhaguen i de Princeton Estats Units Autor molt prolífic en tots els gèneres, la seva obra reflecteix amb realisme la problemàtica de l’individu en la societat moderna tot destacant-ne els condicionaments socials El 1958 la seva primera novella,  Den kroniske uskyld 'La innocència crònica', en féu un dels autors més destacats de la seva generació De la seva obra cal esmentar també els reculls de poemes Konfrontation 1960, Amagerdigte ‘Poemes d’Amager’, 1965 i Stranden ‘La platja’, 1976 les novelles  Operaelskeren ‘L’amant de l’òpera’, 1966 i Anna…

Graduat en ciències econòmiques per la Universitat de Praga 1963, amplià estudis a Itàlia 1966 i a la Universitat de Cornell 1969 Posteriorment treballà a l'Institut de Ciències Econòmiques de l'Acadèmia de Ciències de Txecoslovàquia, d'on fou expulsat l'any 1970 En 1971-86 tingué càrrecs com a economista del Banc Central de l'antiga Txecoslovàquia, i el 1987 retornà a l'Acadèmia Durant la "revolució de vellut" que posà fi al règim comunista 1989, s'uní al moviment polític Fòrum Cívic liderat per Václav Havel i fou ministre de finances del govern d'Unitat Nacional 1989-1992 El 1990 fou elegit…

Estudià Romàniques i traductologia a la Universitat de Viena Aprengué el català de manera autodidàctica El 2008 publicà la novella satírica Hominide ‘Homínid’, que relata els set dies mitològics d’un australopithecus afarensis que obre el camí cap a la civilització En alemany, escrigué diversos assaigs culturals sobre temes catalans El 2009 presentà el seu poemari Vermells , enterament escrit en català i amb una traducció en alemany feta també per l’autor El poemari fou editat per una editorial de la Cerdanya Fou guardonat amb el premi literari Wiener Werkstattpreis 2007 i el segon premi de…

Membre de les SS, el 1937 s’adherí al partit nazi El 1940 s’uní a la Gestapo i en fou nomenat tinent actuà primer als Països Baixos i al front rus Del 1942 al 1944 fou el cap de la Gestapo a Lió, responsable de la deportació, tortura o mort de més d’11 000 persones Conegut com “el carnisser de Lió”, del 1947 al 1951 collaborà amb els serveis d’intelligència nord-americans Perseguit per la justícia francesa i alemanya, fugí a Bolívia amb el nom de Klaus Altmann El 1983 hom n'aconseguí l’extradició a França, on fou jutjat el 1987 per 177 càrrecs de crims contra la humanitat…

Es formà al Conservatori de Zuric, on estudià violí amb Stefi Geyer i didàctica de la música Willy Burkhard fou el seu primer professor de composició, estudis que amplià posteriorment a Berlín amb Boris Blacher Professor de violí al Conservatori de Zuric i d’història de la música al Conservatori de Lucerna, el 1964 fou nomenat professor de composició de l’Acadèmia de Música de Basilea, i del 1973 al 1990 ho fou de la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg Un dels professors de composició amb més prestigi del moment, des de la seva jubilació el 1990 fou professor convidat a les principals…

Després d’estudiar al Conservatori de Leipzig, inicià la carrera musical com a violinista, i el 1953 debutà com a director d’orquestra El 1958 fou nomenat director musical de l’Òpera de Dresden, on romangué fins el 1962, any en què assumí la titularitat de l’Orquestra del Teatre de Schwerin A partir de llavors dirigí diverses orquestres alemanyes i de l’est europeu El 1971 demanà asil polític a Suècia, on actuà regularment al capdavant de formacions orquestrals del país El 1972 es feu càrrec de la direcció de l’Òpera de Kiel, a l’Alemanya Occidental, i entre el 1979 i el 1981 fou el titular…

Fou campió olímpic a Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976 i sotscampió a Tòquio 1964, campió mundial el 1973 i el 1975 i campió d’Europa el 1966 i el 1974 En trampolí assolí la medalla d’argent en els Jocs Olímpics del 1968, el títol europeu del 1974 i el segon lloc mundial el 1973 i el 1975 Es retirà de l’esport actiu després del Jocs Olímpics de Mont-real 1976

Fill primogènit de Thomas Mann, començà a escriure de molt jove El 1936 s’exilià als EUA, on es convertí en un dels capdavanters del moviment antifeixista i fundà les revistes Die Sammlung 1933-35 i Decision 1941-42 La majoria de les seves obres són narracions a mig camí entre la crònica personal i el document polític Destaquen les novelles Symphonie Pathétique 1935, Mephisto 1936, portada al cinema per ISzabó 1981, i Der Vulkan ‘El volcà’, 1939 Escriví també narracions i assaigs, entre els quals Die Heimsuchung des europäischen Geistes ‘La recerca de l’esperit europeu’, 1949, escrita poc…

Exhibí el seu físic inquietant als escenaris teatrals i en nombrosos films policíacs o spaghetti-westerns Realitzà els seus millors treballs amb Werner Herzog Aguirre, der Zorn Gottes 1972, Nosferatu 1978, Woyzeck 1979, Fitzcarraldo 1982 i Cobra Verde 1987

En principi cantant aficionat, el seu talent fou descobert ben aviat i el 1964 fou contractat per l’Òpera de Stuttgart Set anys després interpretà a Nuremberg el paper de Beckmesser Els mestres cantaires de Nuremberg , actuació que repetí més tard a Munic, Stuttgart i Düsseldorf i al Teatre dels Festivals de Bayreuth 1973 i 1974 El 1972 interpretà el paper d’Antonio de Les noces de Fígaro al Festival de Salzburg i el de Papageno de La flauta màgica al Festival de Ludwigsburg També estrenà òperes de compositors contemporanis, com El parc , de Hans Gefors Wiesbaden, 1992, o Don Quixot , de…