Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Estanislau de Kostka Vayo
Literatura catalana
Escriptor.
Els seus Ensayos poéticos 1826 motivaren una controvèrsia important dins el Romanticisme valencià Pertangué a l’Acadèmia Apollo, de València, potenciada per Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia Collaborà en El Fénix i altres periòdics Publicà les novelles Voyleano, o la exaltación de las pasiones 1827, Los terremotos de Orihuela 1829, Aventuras de un elegante 1832 de costums valencians i les històriques La conquista de Valencia por el Cid 1831, Los expatriados 1834, Juana y Enrique, reyes de Castilla i, molt influït per Byron, Grecia 1838 i La hija del Asia 1848 Conreà també el teatre i…
Estanislau de Kostka
Cristianisme
Jesuïta polonès.
De família noble, estudià a Viena i a Roma, on entrà 1567 a la Companyia de Jesús, sota el guiatge de sant Francesc de Borja, però morí pocs mesos després Fou canonitzat el 1726 La seva festa se celebra el 13 de novembre
Estanislau de Kostka Vayo
Literatura catalana
Poeta, autor teatral, novel·lista i traductor en llengua castellana.
Vida i obra Al cenacle literari valencià dit Acadèmia d’Apollo 1826-27, on es polemitzà a propòsit dels seus Ensayos poéticos 1826, i a la tertúlia de Mariano de ↑ Cabrerizo es relacionà amb escriptors castellans com Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia i amb els valencians que participaren en la incorporació del romanticisme potser també amb el català Ramon ↑ López i Soler , que l’hauria influït en l’opció de la novella històrica Hi contribuí amb novelles predominantment sentimentals Voyleano, o la exaltación de las pasiones , 1827, deutora del Werther de Goethe, malgrat el que, potser…
Estanislau de Kostka Bayo
Literatura
Novel·lista romàntic en castellà.
Un dels seus Ensayos poéticos 1826 suscità una controvèrsia decisiva en les directrius del Romanticisme valencià Contribuí a la introducció de la novella històrica amb Voyleano o exaltación de las pasiones 1827, Grecia o la doncella de Misolonghi 1830, Los expatriados o Zulema y Gazul 1834 i, sobretot, La conquista de Valencia por el Cid 1831 També conreà el teatre i altres gèneres literaris
Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló
© Fototeca.cat
Història
Arxivística i biblioteconomia
Erudit i bibliòfil, fill de Tomàs Aguiló i Forteza.
Estudià dret a València, i exercí d’arxiver en diverses institucions mallorquines Collaborador de Quadrado i director del Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana, de la qual fou president 1899-1917, publicà textos històrics relatius a l’illa, que han romàs dispersos en revistes i en alguns opuscles
Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló
Literatura catalana
Erudit i bibliòfil.
Vida i obra Fill de Tomàs Aguiló i Forteza, es llicencià en dret a València 1879 Fou director de l’Arxiu Històric de Mallorca 1895 i de la Biblioteca Provincial de Palma 1902 Collaborador de Josep M Quadrado, fou secretari 1886-95 i president 1899-1917 de la Societat Arqueològica Lulliana i director del seu “Bolletí” 1901-17, en què publicà la majoria dels seus treballs històrics relatius a l’illa Collaborà també a “Museo Balear”, “La Almudaina”, “Revista de Menorca” o La Veu del Montserrat , i és autor de l’estudi biogràfic Fra Anselm Turmeda 1885 En morir, donà la seva biblioteca i la seva…
Estanislau de Kostka Vayo publica La conquista de Valencia por el Cid
Estanislau de Kostka Vayo publica La conquista de Valencia por el Cid
Josep Cassany
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta, fou qualificador del Sant Ofici, professor de matemàtiques a Madrid i un dels fundadors de l’Academia de la Lengua Escriví les vides d’Estanislau de Kostka 1715, de Lluís Gonzaga 1726 i del pare Dionís Rickel 1738, la Historia de la Compañía de Jesús en el Nuevo Reyno de Granada 1741, Los varones ilustres de la Compañía 1734, una Historia de la Academia i diverses obres científiques
Potocki
Família noble polonesa, els representatns més destacats de la qual foren: Stanisław Rewera (1579-1667), gran ataman de la corona polones, que es destacà per les seves victòries contre els turcs, els tàrtars, els russos (Cudnów, 1660) i els suecs;.
Ignacy Radzyń 1750 — Viena 1809, gran mariscal de Lituània i autor de la constitució del 1791, que participà en la insurrecció de TKościuszko 1794 fet presoner pels russos, fou alliberat el 1796 Stanisław Szczęsny Feliks 1752 — 1805, palatí de Rússia, lloctinent general 1784 i general d’artilleria 1789, un dels fundadors de la confederació de Targowica en fou nomenat mariscal per Caterina II, que s’oposà a la constitució polonesa del 1790 Stanisław Kostka 1752 — 1821, germà d’Ignacy i fautor de la constitució del 1791, com a ministre d’instrucció pública i de cultes de Polònia…