Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
laude
Dret
Decisió dictada per àrbitres de dret o d’equitat, als quals ha estat sotmès un afer.
Laude de compliment obligatori en el conflicte de l’aeroport de Barcelona
Tres dies després que comenci una vaga indefinida dels treballadors de seguretat de l’aeroport del Prat contra l’empresa de serveis Eulen, l’àrbitre designat pel Ministeri de Foment dicta un laude de compliment obligat, en el qual es fixa un complement de 200 euros i anulla les sancions als treballadors, entre altres mesures Les vagues, en protesta per les condicions salarials, van començar al mes de juliol i han comportat una gran quantitat de retards en els vols, anullacions, cues i collapses intermitents de l’aeroport AENA, l’empresa publicoprivada que subcontracta a Eulen i…
Inici d'una vaga intermitent en el sector de la construcció de Barcelona que amenaça retardar el calendari de les obres olímpiques
S’inicia una vaga intermitent en el sector de la construcció de Barcelona que pot fer retardar el calendari de les obres olímpiques Finalitza el 9 de setembre amb un laude de la Direcció General de Relacions Laborals de la Generalitat
Iacopone da Todi
Literatura italiana
Música
Nom amb què és conegut Iacopo de’Benedetti da Todi, músic i poeta italià.
Ingressà a l’orde franciscà el 1278, després de la tràgica mort de la seva muller És un dels pocs autors coneguts de laudes Les seves obres foren publicades el 1490 amb el títol Cantichi, ovvero laude Els texts de les seves cançons són del tipus de la balada italiana Hom li ha atribuït l’himne Stabat Mater
Valeri del Bierzo
Literatura
Cristianisme
Anacoreta i escriptor.
Visqué durant més de quaranta anys a les contrades desèrtiques de la comarca d’El Bierzo, després d’una joventut dissoluta Sofrí persecució per part d’alguns monjos, però la seva innocència fou finalment reconeguda El seu escrit més important és l' Epistola beatissimae Egeriae laude , perquè serví per a la identificació de la pelegrina i escriptora Egèria
Salvador Novo
Literatura
Poeta i assagista mexicà.
La seva obra ha sofert una evolució que comença amb els ajustats apunts expressionistes de XX Poemas 1925 fins la destrucció dels seus ideals que recullen els darrers versos A aquest recull seguiren Nuevo amor 1933, Poesias escogidas 1938, Florido laude 1944, Poesía 1955, Sonetos 1964, Poesía, prosa, teatro 1966, México, leyenda de una ciudad 1967 i Historia y leyendas de Coyoacán 1971 La part final de la seva obra és fruit dels anys que ocupà el càrrec de cronista de la ciutat Conreà també el teatre
Francesc Riba i Lledó
Comunicació
Història del dret
Jurista i publicista.
Es llicencià en dret a Barcelona el 1878 Afiliat al moviment regionalista català Fou redactor de La Renaixença des del 1882 i de L’Art del Pagès , on publicà estudis sobre legislació agrària i temes econòmics i socials Esdevingué molt popular a Barcelona en defensar gratuïtament el 1882 els industrials embargats arran d’uns conflictes tributaris Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència Publicà alguns opuscles sobre temes com el Tribunal de les Aigües de València o el laude arbitral a l’edat mitjana
Carme Caffarel i Serra
Ràdio i televisió
Lingüista.
Doctora cum laude en lingüística hispànica per la Universidad Complutense de Madrid 1988, on fou professora titular de teoria de la comunicació i mètodes d’investigació Posteriorment exercí diversos càrrecs entre els quals destaquen el de vicedegana d’alumnes a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, catedràtica de comunicació audiovisual 2002, directora del departament de ciències de la comunicació 2003 i directora general de RTVE 2004 El 2007 fou nomenada directora de l’Institut Cervantes Ha publicat una vintena de llibres de la seva especialitat, com també diversos articles…
poema de Fernán González
Literatura
Poema èpic castellà i anònim.
Fou redactat entre el 1250 i el 1271 i és conegut per un manuscrit del segle V Té 752 estrofes en cuaderna vía , que descriuen la vida i els fets del comte Ferran I de Castella Fernán González, de base alhora real i llegendària La crítica admet la hipòtesi que l’obra fos l’elaboració i l’ampliació que un monjo, possiblement de San Pedro de Arlanza, féu d’un text joglaresc primitiu El poema, prosificat en la Primera crónica general , segueix el Libro de Alexandre , el Chronicon mundi de Lucas de Tuy, i el De laude Hispaniae , de Sant Isidor