Resultats de la cerca

Quan es refreda, origina roques de textura vítria o porfírica La temperatura de la lava depèn del contingut de gasos i de llur composició, però generalment oscilla entre 600°C i 1100°C Les laves àcides , riques en sílice, són més viscoses que les laves bàsiques Quan el corrent de lava es refreda, s’originen tipus morfològics contrastats la lava fluida dóna lloc a amuntegaments caòtics de blocs irregulars, que constitueixen l’anomenada lava de blocs , els aas hawaians o l’ apalhraun islandès la lava viscosa, que es desplaça lentament, dóna lloc a formes rugoses, en forma de cordes, que…

El seu origen pot ésser per explosió , quan una xemeneia volcànica, havent estat tapada per laves solidificades, esclata sota la pressió de noves laves ascendents, per esfondrament posterior a una erupció que ha creat un buit sota un con volcànic, o per erosió de les parets d’un cràter

El seu origen és molt variat Les bretxes sedimentàries solen tenir un ciment calcari o silícic Segons el caràcter dels cairells, hom distingeix bretxes calcàries, silíciques, poligenètiques formades per cairells de roques variades En el curs d’un procés de sedimentació, una alteració causada per un esllavissament submarí, un sisme, una variació del nivell marí, etc, poden remoure uns sediments encara no totalment consolidats, fragmentant-los en blocs i cairells, que posteriorment són cementats i coberts per nous materials sedimentaris es formen així les bretxes intraformacionals La…

Mineral del grup dels alums, monoclínic i incolor És freqüent en laves i esquists piritífers

Mineral feldespatoide que cristallitza en el sistema regular L’hàbit és en trapezòedres Incolor i amb esclat de vidre, té una duresa 6 i una densitat 2,47 Els millors exemplars han estat trobats a les laves del Vesuvi

És el volcà actiu més alt del món 5 897 m Format per un basament de laves antigues sobre les quals s’aixeca el con actual, el cim és cobert de neu La seva ascensió fou aconseguida per primera vegada per Wilhelm Reid el 1872

El seu límit superior és pres convencionalment a 2500 milions d’anys i l’inferior correspon a l’edat de la roca més antiga datada radiocronològicament, és a dir uns 4000 milions d’anys L’Arqueà sembla haver estat temps d’una activitat plutònica i volcànica desmesuradament universal les roques d’aquesta edat tendeixen a ésser geoquímicament primitives i les unitats sedimentàries són predominantment vulcanogèniques, tot i que s’hi han enregistrat roques carbonàtiques, terrígenes i, fins i tot, evaporites Biològicament, apareixen a l’Arqueà els primers bacteris 3200 milions d’anys, que formaren…

En tectònica és el resultat de la intersecció de dos anticlinals aproximadament perpendiculars També es pot produir per intrusió ígnia o per laves viscoses Els doms tectònics, magmàtics i metamòrfics formen grans estructures caracteritzades per una superfície convexa cap amunt, amb pendents radialment simètrics cada cop més inclinats cap a la perifèria

L’origen més comú de les palagonites és el refredament sobtat de laves sota l’aigua de la mar o d’un llac La palagonitització comporta una pèrdua de silici, magnesi, calci i sodi, compensada pel guany d’aigua Els constituents perduts poden formar acumulacions de minerals autígens zeolites, calcita, etc, sovint omplint cavitats de la mateixa roca

Cristallitza en el sistema monoclínic antigament hom el suposava, per error, triclínic Es forma com a producte de sublimació a les laves del Vesuvi més correntment es presenta en estat terrós, semblant al sutge Té una duresa de 3 a 4 i una densitat de 6 Abunda a Katanga, a Tennessee, al llac Superior i a Baviera N'hi ha a Burgos i a Río Tinto