Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
laxisme
Cristianisme
Tendència moral antirigorista dels s. XVI i XVII.
Representat particularment pels jesuïtes, el laxisme suscità una llarga polèmica entre aquests i els jansenistes, de la qual són reflex Les provinciales de Pascal
tuciorisme
Cristianisme
Doctrina teologicomoral segons la qual hom ha de seguir, en qüestions discutibles, l’opinió més segura, és a dir, més favorable a la llei moral.
S'oposa tant al laxisme com al probabilisme
Antonio de Escobar y Mendoza
Cristianisme
Jesuïta castellà.
Típic exponent de la casuística, hom l’ha considerat el pare del laxisme Escriví Liber theologiae moralis 1644
rigorisme
Cristianisme
Sistema o doctrina moral que tendeix a assegurar la validesa de l’obligació en qualsevol dels casos.
Així, segons el rigorisme, en cas de dubte sobre la licitud moral d’una acció o omissió, hom s’ha d’abstenir d’acomplir l’acció o incórrer en l’omissió, encara que l’opinió més probablement encertada sigui favorable a llur licitud Oposat al laxisme, fou defensat, al s XVIII, pels jansenistes i condemnat, en la seva forma més radical, per Alexandre VIII 1690
oratòria
Literatura
Art d’expressar-se, de parlar en públic (en una reunió, en una assemblea), en tant que és estudiada en la seva actuació pràctica, en les seves manifestacions històriques, en la seva evolució a través d’èpoques determinades en diversos pobles o en els diversos oradors.
A l’antiguitat clàssica, a Grècia es desenvolupà aviat, relacionada amb l’estructura de la polis, amb les assemblees lliures i els tribunals populars Els primers testimonis indirectes es troben en les obres dels historiadors del segle V aC Heròdot i, sobretot, Tucídides, que intercalen discursos en les seves descripcions Posteriorment, mentre Lísies, amb la seva sobrietat, fixa l’oratòria judicial, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines abracen amb llur activitat tots els gèneres oratoris, en creen els models definitius i posen les bases de la futura gran eloqüència romana Encara apareix, però, la…