Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
canonge lectoral
Cristianisme
Obtentor de la canongia d’ofici, dita també lectoralia (canonge), creada per Innocenci III, al concili IV del Laterà (1215), en totes les esglésies metropolitanes.
El concili provincial de Lleida del 1229 la instà amb urgència per als Països Catalans, i al principi del s XV existia a totes les diòcesis del país fou instada de nou al concili de Basilea 1431-41 La seva missió era d’instruir els clergues joves i d’explicar la Sagrada Escriptura Pel concili de Trento, els lectorals esdevingueren professors de Sagrada Escriptura dels seminaris havien d’ésser llicenciats o doctors en teologia El concordat espanyol del 1851 suprimí el càrrec de les collegiates i el deixà només a les catedrals, on subsisteix encara, bé que no amb les característiques del…
canonge
Religió
Membre d’un capítol catedral
o d’una col·legiata.
Cal distingir els canonges seculars dels regulars augustinians, premonstratesos, del Sant Sepulcre, del Laterà, entre altres D’una mena de vida quasi monàstica al segle VI, els canonges passaren a possessors d’un benefici eclesiàstic honorífic, amb una preeminència de dignitat i d’emoluments Les antigues dignitats i prelacies catalanes eren, ja al segle X, l’ardiaca, l’arxiprest, el sagristà i el cabiscol més tard segle XVI, s’hi afegí el degà La llarga evolució de la institució canonical ha creat les distincions de canongies de dignitat ardiaca, degà, arxiprest, precentor i mestrescola, i…
Isidre Gomà i Civit
Cristianisme
Biblista.
Nebot del cardenal Gomà Canonge lectoral de Barcelona 1948, professor de Sagrada Escriptura del seminari de Barcelona 1942 i de la facultat de teologia 1967, fou secretari general del XXXV Congrés Eucarístic Internacional 1952 És autor d’un notable estudi El Evangelio según San Mateo 1966 i 1976 i d’un comentari al Magnificat 1982 Posteriorment publicà Reflexiones en torno a los textos bíblicos dominicales 1988
Cosme Palma de Fontes
Filosofia
Literatura
Humanista.
Fill de Gabriel Palma de Fontes Doctor en teologia, participà en el concili de Trento Defensà la religió catòlica a Flandes i per això fou perseguit aconsellà a Felip II que manés retornar a la península Ibèrica els estudiants que estudiaven a Flandes Fou el primer canonge lectoral 1564 de la recentment creada catedral d’Oriola Felip II el reclamà a la cort, on li encarregà la traducció al llatí d’algunes obres gregues de sant Atanasi que es trobaven, en mal estat, a la biblioteca d’El Escorial
Museu Bíblic Tarraconense

Sala dels cristians del Museu Bíblic Tarraconense
© Museu Bíblic Tarraconense
Museu
Museologia
Museu dedicat a contextualitzar històricament i culturalment la Bíblia, instal·lat a la Casa dels Concilis, a Tarragona.
Mostra rèpliques, reproduccions, maquetes, facsímils i també objectes originals, en un àmbit cronològic que va des de la prehistòria fins a l’època medieval, amb els quals vol apropar a la societat el món de la cultura bíblica El seu fons prové del material que des del 1930 es trobava a les dependències del Seminari de Tarragona, donat pel Dr Josep Vallès, canonge lectoral de la catedral de Tarragona i professor de Sagrada Escriptura de la Universitat Pontifícia Tarraconense, el qual l’havia recollit al llarg dels seus viatges a Terra Santa i l’Orient Mitjà Aquest material, que…
Jaume de Prades i de Foix
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill del comte Pere I d’Empúries, comte de Ribagorça i després de Prades Conegut també per Jaume d’Aragó El papa Innocenci VI el nomenà bisbe de Tortosa a 21 anys 1362 Donà algunes disposicions sobre el costum de portar la cinta o relíquia de Santa Maria de la Cinta de Tortosa a les parteres 1363, i altres constitucions 1364-68 Regulà també l’ofici del canonge lectoral 1365 Fou nomenat bisbe de València el 1369 Des del 1388 es veié complicat en la posició ambigua de la cort catalanoaragonesa respecte al cisma d’Avinyó Per gestions de Pere III, el papa Urbà VI el féu cardenal…
institució
Cristianisme
Nom que en la disciplina vigent de l’Església catòlica rep l’acte de col·lació del lectoral i de l’acoliat.
Des del 1972, per motu proprio de Pau VI, no són tinguts en ordes menors, sinó per ministeris i que com a tals poden ésser confiats als laics, sense que per això entrin a formar part de la clerecia de l’Església ni el seu exercici porti implícit l’ésser una etapa vers la recepció del sagrament de l’orde