Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Juli Cèsar s’enfronta a Hispània als legats pompeians
Juli Cèsar s’enfronta a Hispània als legats pompeians i aconsegueix una important victòria sobre Luci Afrani i Marc Petreu a Ilerda Lleida
apocrisiari
Cristianisme
En les esglésies orientals, legat o representant diplomàtic dels patriarcats prop d’altres patriarcats, corts imperials o organismes i personatges corresponents.
Primitivament eren enviats per a missions específiques, però al s IX adquiriren el caràcter de legats permanents
Celestí I
Cristianisme
Papa (422-432).
Féu costat a Ciril d’Alexandria en la polèmica contra Nestori, i envià legats al concili d’Efes 431 Trameté missioners a Escòcia i a Irlanda
lladronici d’Efes
Nom amb què és conegut el sínode de bisbes de la línia monofisita presidit, a Efes, per Diòscor, patriarca d’Alexandria (449).
Rebutjà la distinció de dues natures en Crist i feu fugir els legats del papa Els fautors d’aquest sínode foren condemnats pel concili de Calcedònia 451
Joan XIII
Cristianisme
Nom que prengué Giovanni Crescenzi en esdevenir papa (965-972).
Elegit per designació dels legats imperials, topà amb el poble romà i fou expulsat Per a tornar a entrar a Roma li calgué el suport de les tropes d’Otó I
Esteve X
Cristianisme
Papa (1057-58).
Fill del duc Goteló I de la Baixa Lotaríngia, fou abat de Montecassino i un dels legats enviats a Constantinoble 1054 per la qüestió de Miquel Cerulari Treballà per la reforma de l’Església i fou partidari de la plena independència entre aquesta i l’imperi
concili II de Nicea
Setè concili ecumènic (787), convocat per l’emperadriu Irene
(encara regent pel seu fill Constantí), per iniciativa de Tarasi, patriarca de Constantinoble.
El papa Adrià I el confirmà i hi envià dos legats El concili es reuní el 786, a Constantinoble, però fou dissolt pels soldats iconoclastes Es tornà a reunir l’any següent, a Nicea Tingué per finalitat posar fi a la controvèrsia iconoclàstia i restablir el culte de les imatges
Prokop
Història
Capitost txec, anomenat el Rapat o el Gran
.
Comandant dels exèrcits taborites hussita a Bohèmia, causà la desfeta al legat papal Cesarini a Domazlice 1431 Diplomàtic excepcional, fou cap de l’ambaixada bohèmia en el concili de Basilea 1433 i continuà les tractacions amb els legats del concili a Praga Dividides les forces hussites, fou vençut a la batalla de Lipany per les forces nobles i burgeses, hussites i catòliques, i morí heroicament
Enric VII
Història
Emperador romanogermànic (1312-13).
Comte de Luxemburg 1288, fou rei de Germània, en succeir Albert I 1308, i de Romans 1309 El 1310 passà a Itàlia, d’on fou coronat rei 1311, i anà a Roma per ésser coronat emperador pels legats de Climent V 1312, però topà amb l’oposició de les repúbliques urbanes i del rei Robert I de Nàpols Aleshores s’alià amb Frederic II de Sicília i preparà una expedició contra Nàpols
Antoní Pius
Cap d'Antoní Pius, marbre romà del s II trobat a Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (138-161), d’origen itàlic.
Presentat al senat per Adrià, el succeí i imposà la disciplina Dèspota illustrat, es guanyà les classes cultes, vigilà que l’execució del dret fos humanitària i mantingué la religió tradicional Es preocupà de l’economia i a la seva mort deixà una fortuna considerable No es mogué mai d’Itàlia i reprimí les rebellions a les províncies per mitjà dels seus legats Amb ell, l’Imperi arribà a l’apogeu El 139 adoptà Marc Anni Ver, el futur Marc Aureli, que havia d’ésser l’últim dels grans emperadors de la dinastia dels antonins
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina