Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
teoria de les causes actuals
Geologia
Teoria enunciada per Lamarck, Constant Prévost i Lyell, que basa l’explicació dels fenòmens geològics antics en les mateixes causes que produeixen els actuals: ‘‘el present és la clau del passat’’.
L' actualisme sosté que els fenòmens bruscs no es produeixen sinó accidentalment, i que les modificacions són lentes
gra
Óscar Colorado Nates
Fotografia
Aglomerat de partícules d’argent reduït pel revelatge.
Les emulsions ràpides i els papers contrastats donen un gra més gros que les emulsions lentes i els papers suaus
mar de fons
© C.I.C.-Moià
Geografia
Transports
Agitació procedent d’alta mar i que romp a la costa.
És oposada al tràngol Es caracteritza per la regularitat de les ones, les quals són lentes i, generalment, no coincideixen amb el vent observat in situ
foxtrot
Dansa i ball
Ball originat als EUA el 1912 i difós ràpidament per tot el món occidental.
D’un ritme ràpid —el seu nom significa el ‘trot de la guineu'—, habitualment en compàs 4/4, donà lloc a varietats diferents, algunes de les quals lentes, com el slow-fox , i unes altres de més ràpides, com el xarleston
Arnold Bennett
Literatura anglesa
Novel·lista anglès postvictorià.
Influït per Flaubert, partí de l’escola costumista, però hi afegí observació, menys lligada al prejudici moralista, i un humor benèvol, però escèptic És autor d’obres de construcció molt elaborada, minucioses i lentes Anna of the Five Towns 1902, Clayhanger 1910, These Twain 1916, Riceyman Steps 1923
estranyesa
Física
Propietat de certes partícules elementals postulada com a nombre quàntic (nombre d’estranyesa), i que equival a la hipercàrrega menys el nombre bariònic.
Les partícules normals, com el protó, presenten un nombre d’estranyesa 0, i les partícules dites estranyes tenen valors enters d’estranyesa Originalment s’assimilà a l’observació del fet que certes desintegracions eren més lentes del que hom s’esperava L’estranyesa és conservada en interaccions fortes i electromagnètiques, però no en les febles
Zigbee Telecom
Agrupació d’empreses interessades en el desenvolupament de productes UWB sota l’estàndard IEEE 802.15.4 i que fan servir principalment tècniques d’espectre estès.
Ha definit xarxes picoxarxes interconnectables i amb possibilitat de coexistència de dispositius amb funcions i jerarquies diverses, amb velocitats de dades de 250 Kbps i amb possibilitat de collocar-hi més de 65536 nodes Si bé són més lentes que les xarxes Bluetooth, la capacitat de les bateries és superior, ja que n'optimitzen el consum energètic
postprecipitació
Química
Aparició lenta d’una segona fase deprecipitació, constituïda per un producte diferent del que hom intenta precipitar, i que s’esdevé amb posterioritat a la precipitació primària.
El fenomen de postprecipitació és una causa corrent d’impurificació de precipitats i té importància en els processos de separació de cations metàllics n'és un exemple característic la postprecipitació del sulfur de zinc sobre el sulfur mercúric Pot ocórrer únicament quan el líquid que sobreneda és sobresaturat respecte a un compost que cristallitzi lentament Aquestes precipitacions lentes solen donar-se quan, superat el producte de solubilitat d’un compost, la concentració d’un dels seus ions constituents és molt petita
metxa
Militar
Dispositiu format per una substància combustible, d’una velocitat de combustió perfectament determinada, que és emprat per a provocar a distància la reacció d’un explosiu.
Consta, generalment, d’una ànima de pólvora negra embolcallada en una beina tèxtil jute o cànem en espiral protegida de la humitat per una capa de quitrà o un altre material impermeable Segons la velocitat de combustió hom classifica les metxes en lentes de l’ordre d’1 m/s i ràpides de velocitats entre 50 i 150 m/s Hom pot assolir velocitats més elevades adjuntant substàncies explosives a la pólvora Hom empra també les metxes de temps , utilitzades en l’encesa de bengales d’illuminació, i les metxes de seguretat , caracteritzades per llur gran regularitat de combustió
barra de control
Física
Tecnologia
Dispositiu en forma de barra o de placa, el moviment del qual permet de modificar la reactivitat d’un reactor nuclear en absorbir més o menys els neutrons.
Segons la funció que compleixen hom distingeix les barres de compensació , que serveixen per a compensar grans variacions lentes de reactivitat les barres de regulació , que serveixen per a afinar la potència fins a assolir el valor desitjat i compensar les variacions ràpides de reactivitat de poca amplitud i les barres de seguretat, que permeten d’aturar el reactor en pocs segons, en cas d’emergència Els materials més emprats per a construir barres de control són el cadmi i el bor o aliatges d’aquests elements també poden ésser utilitzats el samari, l’europi, el gadolini i l’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina