Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
cant gal•licà
Música
Cant litúrgic practicat als territoris francs de la Gàl·lia des del principi del segle V fins a l’època carolíngia.
Formà part de la litúrgia gallicana de l’església merovíngia i desaparegué al segle VIII quan el cant gregorià s’imposà durant els regnats de Pipí el Breu i de Carlemany La litúrgia gallicana i el seu cant presenten força elements diferents dels usos romans Així, davant de la sobrietat del ritual romà, s’ha destacat com a element molt característic de la litúrgia gallicana una forta inclinació a la fastuositat, com també la riquesa de les fórmules i un gran desenvolupament del ritual Alguns dels seus elements pervisqueren en la litúrgia romanofranca i en certes fórmules musicals del cant…
L’ONU condemna la indiferència davant l’escalada bèl·lica a Síria
L’alta comissionada per als Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet, condemna públicament la indiferència de la comunitat internacional davant l’augment de morts de civils a Síria Bachelet acusa especialment el govern sirià i el seu aliat Rússia de no distingir entre objectius civils i militars En els 10 dies precedents moren més d’un centenar de civils, una quarta part dels quals infants L’ONU estima en prop d’un milió els morts des de l’inici del conflicte 2011
tàl·lic | tàl·lica
Química
Dit dels composts del tal·li en què aquest element actua amb la valència 3.
tàl·lic | tàl·lica
víl·lic | víl·lica
Història
Esclau que tenia cura d’un predi rural poc important.
Als predis més grans l’administració era a mans d’un procurator , llibert que tenia poders superiors als d’un víllic A l’època carolíngia, hom creu que el víllics representaven el graó més baix de l’escala administrativa, vetllaven per l’economia de les terres i administraven la justícia als qui les habitaven
tricotàl·lic | tricotàl·lica
Botànica
Dit del tipus de creixement d’alguns feòfits, en una part del tal·lus dels quals, generalment l’apical, s’originen cèl·lules en dos sentits, basal i apical, que fan créixer la fronda en llargada.
submetàl·lic | submetàl·lica
Mineralogia i petrografia
Dit de la lluïssor o l’esclat d’un mineral translúcid amb un índex de refracció intermedi entre la lluïssor metàl·lica i la no metàl·lica.