Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
anacicle
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, de fulles retallades, flors en capítol, de lígules blanques o grogues i fruits en aqueni, plans i alats.
Són freqüents a les vores dels camins de la regió mediterrània L' anacicle valencià dit també bolig A valentinus és anual, presenta capítols grocs, i pràcticament no té lígules
coreòpside
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, originària de l’Amèrica del Nord, de fulles bipinnatisectes amb els segments linears, i de capítols amb el disc bru purpuri i amb les lígules grogues per la part terminal i vermelles purpúries per la part basal.
Les lígules són de diferent color en les varietats purpurea purpúries, marmorata amb taques brunes i sanguinea vermelles Ateny una alçària de 30 a 100 cm, però només de 15 a 20 cm en la varietat nana És plantada per llavor Serveix per a guarnir platabandes, vorades i tests La floració és estiuenca
dimorfoteca
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les compostes, pròpies del sud d’Àfrica, dues espècies del qual, D.sinuata i D.pluvialis, són plantades als jardins.
Fan una alçada de 10 a 50 cm i tenen fulles alternes oblongues o lanceolades i capítols solitaris terminals de 2 a 5 cm de diàmetre, amb el disc groc i les lígules ataronjades, blanques o violàcies
isoetàcies
Botànica
Família d’isoetals integrada per plantes herbàcies, hidròfiles o aquàtiques, de tija molt curta, sovint disciforme, proveïda inferiorment d’apèndixs radiciformes fasciculats, i coronada per una roseta de fulles subulades o linears, ligulades i de base embeinadora.
Els esporangis són situats a la base de les fulles, sota les lígules, en criptes recobertes d’un indusi n'hi ha de dos tipus macrosporangis i microsporangis Actualment n'hi ha dos gèneres l’isòet Isoetes sp , cosmopolita, i Stylites , amb dues espècies dels Andes peruans
dàlia
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles oposades dividides en cinc o set folíols ovalats, de marge dentat o lleugerament serrat.
Presenta un rizoma amb arrels tuberoses, i els fruits són aquenis oblongs És d’origen mexicà, i el conreu ha estat introduït en jardineria per la vistositat dels capítols florals, terminals o axillars, amb nombroses lígules de coloració diversa vermelles, purpúries, grogues, blanques i rosades Són emprades tant per a flor tallada com per a ornamentació de jardins Normalment es multipliquen amb trossos de rizoma Hom les planta a fi de març o a començament d’abril, preferentment en sòl profund i amb matèria orgànica abundant Floreixen des del maig fins al primer fred
eligulat | eligulada
Les asteràcies o compostes
Capítols florits de la carxofera Cynara scolymus Fototecacat / MC Constituïdes per més de 20 000 espècies, són la família de dicotiledònies més nombrosa i més diversificada pel que fa a morfologia, hàbitat, formes vitals, sistemes de dispersió dels fruits, etc Com que comprenen un nombre tan elevat de representants, no és sorprenent que es trobin esteses per tot el món De tota manera, les zones més riques en plantes d’aquesta família són les temperades i subtropical, ocupades principalment per hàbitats oberts i amb poca superfície forestal Alguns dels representants de les compostes són…
El seneci del Cap
Mata en flor de seneci del Cap Ramon M Masalles Senecio inaequidens forma part del contingent d’espècies exòtiques que s’ha establert d’una manera molt eficaç al territori dels Països Catalans les últimes dècades Aquest seneci és un parent del xenixell S vulgaris , una herba anual comuna en horts i camins En el cas de S inaequidens , però, es tracta d’una mata perenne de fulles linears, irregularment dentades o lobades, amb una rabassa llenyosa curta, molt ramificada vers la part superior aquestes ramificacions produeixen nombrosos capítols amb lígules grogues d’uns 5 a 7 mm Floreix…
margarida

Margarides
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de fulles dividides i de capítols amb lígules blanques i disc groc.
Oriünda de les illes Canàries, és molt apreciada en jardineria
àster

Capítol d’àster ( Aster alpinus )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, perennes, amb fulles alternes i capítols amb disc groc i lígules blavenques, liles o blanques.
Hom en coneix diverses espècies indígenes i moltes altres d’exòtiques, conreades en jardineria per la bellesa de llurs flors Les espècies altes fins a 180 cm serveixen per a fer tanques les espècies nanes, de floració tardana, són conreades als llocs rocallosos