Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
liquadora

liquadora
liquar
Gastronomia
Separar el líquid intersticial que conté una fruita o verdura de la polpa, pells, llavors i altres parts sòlides de què es compon.
Hom realitza aquesta operació en una espremedora o en una màquina de liquar o liquadora —manuals o mecàniques— que trinxen el producte i en separen la part líquida per filtratge
Brunei

Mesquita a Brunei
© Tourism of Brunei
Estat
Estat del nord de l’illa de Borneo, limitat al N amb la mar de la Xina Meridional, i a l’E, el S i l’W amb Sarawak, territori pertanyent a Malàisia; la capital és Bandar Seri Begawan.
La geografia Consta d’una plana litoral, estreta, i d’una àrea muntanyosa, coberta de bosc El clima és calorós i plujós, amb 26,6°C de temperatura mitjana anual i unes precipitacions que oscillen entre 2500 i 6000 mm l’any L’agricultura cautxú, arròs, bananes, oli de palma, hortalisses, ananàs i mandioca i productes de l’aviram i pells de bòvids és insuficient per a l’autoabastament del país L’economia de Brunei depèn totalment de l’extracció de petroli i de gas natural 41% del PIB i 90% de les exportacions el 1992 El petroli és extret a les comarques de Seria, Ampa i Jerudong i és explotat…
Algèria

Estat
Estat de l’Àfrica septentrional que limita al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Tunísia i Líbia, al S amb Mali i Níger i a l’W amb Mauritània i Marroc; la capital és Alger.
La geografia física Situat a la regió d’unió del sòcol rígid d’Àfrica i de les muntanyes terciàries de l’Atles, les formacions precambrianes i paleozoiques ocupen poca extensió, excepte prop de la costa, a l’E d’Alger, on són acompanyades per extrusions volcàniques El Secundari, generalment calcari o margós, forma el principal esquelet de l’Atles des del Sàhara fins a la mar, i el Terciari, també molt desenvolupat, és afectat fins al Miocè inferior per les diferents fases de plegament de l’Atles Des de la Mediterrània fins al Sàhara se succeeixen tres grans zones, el Tell, l’estepa i el…
L’arquitectura
Habitar un territori Encara forma part del record recent la bandera catalana –i, durant el franquisme, l’espanyola– que onejava dalt de les teulades o dels terrats de les obres tot indicant i celebrant que la construcció ja era coberta La bandera es mantenia hissada fins que el propietari pagava la “cobertada”, és a dir, tradicionalment, un dinar o una alifara on tothom era convidat, des de l’arquitecte o mestre d’obres fins al darrer dels manobres o bé un doble jornal Sempre, és clar, que no hagués passat una desgràcia durant la construcció, sovint un accident greu bastida avall en tal cas…