Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
lis

Lis
2014 Wynn Anderson (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de fulles dístiques laciniades que apareixen després de la flor, que és única, de color vermell i amb tres tèpals interns aixecats i uns altres tres d’externs penjants.
Prové de l’Amèrica Central
Lis’ja
Localitat
Localitat del kraj de Perm’, a l’antic territori de l’oblast’ homònim (Rússia).
flor de lis

flor de lis
Heràldica
Figura que representa la flor de lliri formada per un pètal central dreçat i dos de corbats cap enfora, el conjunt dels quals, anomenat cap
, és generalment reunit per una mena d’anella que deixa veure la base o peu
de la flor.
A vegades pot anar proveïda de tija bastó flordelisat La flor de lis fou l’emblema de la casa reial de França des del s XII, fins a tal punt, que hom arribà a designar la monarquia francesa amb el nom d’aquesta figura
Bertran de Lis
Família de comerciants i polítics originària de Xàtiva, coneguda, a vegades, amb el nom de Beltran de Lis
.
A la darreria del s XVIII creà a València importants empreses comercials Al començament del s XIX la botiga dels Bertran tenia sucursals a Madrid, París, Brusselles i Londres Finalment, centrats a Madrid llurs afers comercials, abandonaren el País Valencià Els germans Vicent Bertran de Lis i Manuel Bertran de Lis dirigiren moviments revolucionaris durant la primera meitat del s XIX A partir del 1808 foren els principals impulsors de la Junta Superior del Regne i obtingueren càrrecs municipals després de l’expulsió dels francesos En la conspiració liberal del coronel…
Àngel Puigmiquel i Lis
Cinematografia
Director d’animació i dibuixant.
Vida El seu inici en el dibuix animat fou en el llarg Alegres vacaciones 1945-48 dels estudis Balet y Blay, on feu amistat amb Artur Moreno, el director del film El 1963 marxà a Caracas i es dedicà a la realització de cintes publicitàries de dibuixos, com també feren A Moreno i Alfons Figueras Primer treballà a Lyon-Caracas Films i el 1955 dirigí la secció de dibuixos animats de Gama Films, productora fundada pels cineastes catalans Graciani, en collaboració amb els dibuixants A Figueras i Dídac Torrents Després passà per Caribe Films i Cedesa de la Cerveza Polar Entre el 1953 i el 1963…
hemerocal·lis

Hemerocal·lis
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia de la família de les liliàcies
, de flors d’un groc vermellós, d’origen asiàtic i cultivada en jardineria.
antil·lis

Anthyllis hermanniae
σαββας ζαφειριου (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, arbustives o subarbustives, de la família de les papilionàcies, de flors grogues o purpúries i fulles generalment imparipinnades.
Algunes espècies del gènere, com A hermanniae , fan coixinets espinosos socarrells als indrets ventosos
amaril·lis

Amaril·lis (Amaryllis belladonna)
quanwei (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les amaril·lidàcies, originàries de l’Àfrica austral, emprades com a ornamentals.
Presenten flors grans de color rosa, vermell o lila, sovint amb pètals suaument ratllats de colors contrastats, que apareixen abans que les fulles s’hagin format completament Els peduncles poden superar els 65 cm d’alçada
Idil·lis

Portada d’Idil·lis
Literatura catalana
Llibre de poemes d’Apel·les Mestres, il·lustrat per ell mateix i publicat l’any 1889.
Al pròleg presenta els idillis com a «tota poesia d’acció senzilla, de llenguatge natural i de sentiment delicat», en què l’autor pretén ser objectiu, deixar la paraula als personatges i donar protagonisme a la natura—que parla tal com «sento que parla»—, d’on treu els símbols dels poemes Intenta actualitzar el gènere clàssic de Teòcrit tot lligant propostes realistes i naturalistes amb la idealització pròpia del gènere Alguns idillis s’acosten al model pastoral dels clàssics “Los dos Cresos” o “L’anyell de Pasqua”, altres apunten la relació entre literatura i societat o entre l’individu i la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina