Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Associació Esportiva Llaguts de Calafell

L’embarcació Magí, de l’Associació Esportiva Llaguts de Calafell, durant la regata de Desafiament de Llaguts a Vilanova i la Geltrú l’any 2010
Arxiu AE Llaguts de Calafell / Joan Antoni Surià Bardalet
Rem
Club de rem de Calafell.
Fundat l’any 2000, fomenta la pràctica del rem de banc fix en llagut català i la recuperació d’aquestes embarcacions tradicionals Es constituí a partir de la iniciativa d’un grup d’aficionats vinculats a l’entitat del Bot Salvavides A partir del 2005 funcionà com a club esportiu Disposa de dues embarcacions, anomenades Samulero i Magí La principal activitat esportiva són els Desafiaments, tres regates que es fan a l’estiu a les platges de Vilanova i la Geltrú, Torredembarra i Calafell, una a cada població, entre aquests clubs També participa en la Lliga Catalana i el Campionat de Catalunya L…
Club de Rem Badalona
Rem
Club de rem de Badalona.
Fundat a l’octubre del 2004, nasqué impulsat per un grup d’esportistes provinents del Club Nàutic Bétulo Practica el rem en llaguts catalans i en altres embarcacions tradicionals construïdes amb fibra L’equip de rem femení participà en la primera regata femenina celebrada a Sant Sebastià l’any 2008 Té l’embarcador al port de Badalona
Associació Esportiva Xino-Xano
Esport general
Club de Deltebre fundat el 1996 per promoure els esports d’aigua a l’Ebre.
La seva activitat principal és el piragüisme d’aigües tranquilles Alguns dels seus palistes han aconseguit èxits rellevants en l’àmbit català, estatal i internacional, com Marc Fluixà o Joan Ardit L’entitat organitza diferents competicions, com ara una de les proves de base de la federació catalana o la Mitja Marató de l’Ebre El 2005 posà en marxa la secció de llagut Té dues embarcacions la Furienta i la Saboga En aquesta disciplina guanyà la Lliga de l’Ebre 2007, una de les curses que organitza conjuntament amb la Lliga Catalana de llaguts
Federació Catalana de Rem
Rem
Organisme rector del rem a Catalunya.
Fou fundada el 1922, al cap de quatre anys d’haver-se creat, també a Barcelona, la Federació Espanyola de Rem, que tenia la seu al Reial Club Marítim de Barcelona En un primer moment agrupà el RC Marítim, el Club de Mar del CADCI i el Reial Club Nàutic de Tarragona Fins els anys seixanta, els remers catalans dominaren aquest esport en l’àmbit estatal Organitza els Campionats de Catalunya de rem i la Lliga Catalana de Llaguts Disposa de dos centres de tecnificació, ubicats a Amposta i a Banyoles, aquest darrer amb una residència amb capacitat per a 44 esportistes Aplega una…
sentiner | sentinera
Faió
Municipi
Municipi del Matarranya, a l’extrem nord-oest de la comarca, a banda i banda de l’Ebre i a l’esquerra del Matarranya, fins a llur aiguabarreig.
El municipi, administrativament pertany a Aragó, però és inclòs en la zona de domini lingüístic català Històricament ha depès de la diòcesi de Lleida L’altitud mitjana 200 a 300 m és donada per replans tabulars de calcàries eocèniques prou resistents per a obligar el Matarranya a formar dos meandres encaixats el de ponent, dit revolt de Ribers i l’Ebre a enfondir-se de 100 a 200 m en un cañón que prolonga el de Mequinensa Els terrenys incultes són ocupats per garriga clara, pins i alzines Als replans són conreats oliveres i cereals, abundants seguint el Matarranya El pantà de Riba-roja Riba-…
falca
Transports
Taula de fusta que forma l’orla en els llaguts i altres embarcacions petites de pesca.
cabotatge
Història
Transports
Navegació de port a port seguint la costa i orientant-s’hi.
La distinció entre el cabotatge i la navegació d’altura té origen i finalitat essencialment fiscals Així, tradicionalment, molts d’estats reserven el dret a la navegació de cabotatge als vaixells que arboren llur bandera A Europa, amb un litoral relativament curt, aquesta restricció és poc aplicada, llevat en alguns estats, com és ara el cas de l’Estat espanyol, on és regulat per lleis especials que distingeixen entre el gran cabotatge, d’abast internacional, i el cabotatge nacional , limitat al tràfic efectuat entre ports de la Península Ibérica o entre aquests i els del Marroc, on hi ha…
Mequinensa
Mequinensa a la confluència del Segre amb l’Ebre; a l’esquerra, damunt la serreta del Castell, el castell de Mequinensa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, a la confluència de l’Ebre amb el Segre.
El vast terme s’estén, sobretot, a la dreta de l’Ebre, que en forma, en bona part, els límits septentrional i oriental Constitueix un gran planell amb alguns arrengleraments de turons els Aguts en el qual l’Ebre i el Segre corren profundament encaixats, especialment l’Ebre, que hi forma un llarg canyó, que ha facilitat les modernes obres hidràuliques Hom hi distingeix la muntanya de secà, de l’horta i, en el relleu, les valls —Canyelles, Carners, Tamariu, Tapioles, etc— dels barrancs, petits i abundants Al secà hom conrea cereals principalment ordi i oliveres, i al regadiu, arbres fruiters…