Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
salsa
Música
Terme que designa un conjunt de músiques caribenyes i llatinoamericanes.
El mot salsa s’ha utilitzat també com a terme comercial per a designar el son modernitzat que els cubans i porto-riquenys desenvoluparen a Nova York És una amalgama d’estils de ball que, al voltant del son cubà, aplega rumba, guaguancó , mambo, txa-txa-txa, bolero, guajira , guaracha , boogaloo , bomba i plena de Puerto Rico, la cumbia de Venezuela, el merengue dominicà i influències del jazz i el rock La paraula fou popularitzada per Jerry Masucci i Johnny Pacheco a través de l’orquestra i la discogràfica Fania, que fundaren el 1964 També han destacat fent salsa…
Armando Reverón
Pintura
Pintor veneçolà.
Deixeble, a Espanya, de Borràs Abella i de Muñoz Degrain Exposà a París, Madrid, Barcelona i a les principals ciutats llatinoamericanes Partint d’un colorisme d’arrel impressionista, assolí un dels estils més personals de la pintura americana amb els seus paisatges, on la llum resta expressada només per diverses gammes de blanc i en el qual les formes, desdibuixades per la intensitat de la llum, recorden Turner
güiro

Güiro peruà
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument idiòfon.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Consisteix en una closca seca de carbassa -de forma allargada- en un costat de la qual s’han fet uns solcs transversals que, en ser rascats amb un pal, fan sonar l’instrument Actualment també se’n construeixen de fusta, bambú i altres materials Instrument propi de l’acompanyament de danses llatinoamericanes, ha entrat a formar part del grup d’instruments de percussió de les orquestres modernes
Thomas Cavendish
Navegant anglès.
Entre el 1586 i el 1588, seguint l’exemple de Drake, féu el tercer viatge entorn del món sortí de Plymouth amb 3 vaixells, costejà la Patagònia on descobrí Port Desire, travessà l’estret de Magallanes i, després de saquejar els establiments castellans i capturar diversos vaixells de les costes llatinoamericanes del Pacífic, arribà a Filipines i a Java i tornà pel cap de Bona Esperança al lloc de sortida Morí en intentar una nova expedició entorn del món
Conferència Tricontinental
Història
Assemblea de partits i forces d’alliberament d’Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina que es reuniren a l’Havana entre el 3 i el 15 de gener de 1966.
Hi assistiren 27 organitzacions africanes, 27 de llatinoamericanes i 28 d’asiàtiques, 14 de les quals eren al poder La conferència aprovà una sèrie de resolucions que condemnaven i combatien el colonialisme, el neocolonialisme i l’imperialisme Hom refermà també el principi de la lluita armada en tots aquells indrets sotmesos a una de les tres forces esmentades Els partits comunistes prosoviètics i fins i tot proxinesos foren severament criticats Al final fou creat un organisme permanent de solidaritat tricontinental
Francisco Blanco García
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura castellà.
Pertangué a l’orde de Sant Agustí És autor del drama El laurel de Ceriñola 1889 i d’estudis biogràfics i crítics d’escriptors castellans, entre els quals cal esmentar Luis de León i Teresa de Jesús La seva obra més important és La literatura española en el siglo XIX 1891-94, reeditada poc després, que inclou les literatures llatinoamericanes, la gallega i la catalana, que interpreta com una conseqüència de la contradicció entre els ideals universalistes romàntics i els d’un particularisme excessiu
,
Jaume Pi-Sunyer i Bayo

Jaume Pi-Sunyer i Bayo
Gaceta Médica Ilustrada, 116 (maig de 1936)
Medicina
Metge.
Doctorat el 1929, fou professor a la Universidad Católica de Santiago de Xile i guanyà la càtedra de fisiologia a Santiago de Compostella 1936 Exiliat el 1939 a Mèxic, hi fou professor a l’Instituto Politécnico fins el 1945, que es traslladà als EUA, on s’installà definitivament Donà cursos de medicina a diverses universitats llatinoamericanes És autor, entre altres obres, d’ Antoni Gimbernat 1936, Las bases fisiológicas de la alimentación 1940 i El pensamiento vivo de Claudio Bernard 1945 El 1954 publicà, juntament amb Morris Fishbein, unes normes de literatura mèdica És fill d…
Joan Valls i Ferrer
Economia
Industrial farmacèutic.
De molt jove s’inicià en la fabricació de gèneres de punt Més tard, el 1919, fixà la seva residència a Barcelona, on treballà als laboratoris Andrómaco SA El 1928 fou destinat al Brasil, a Sâo Paulo, juntament amb Pi i Sunyol, soci de l’esmentada indústria farmacèutica, on implantà els laboratoris i en comercialitzà els productes farmacèutics Els laboratoris s’estengueren per diferents ciutats llatinoamericanes com Santiago de Xile, Montevideo i Caracas, a més d’elaborar-s’hi desenes d’especialitats farmacèutiques Després d’anys de treball, fou nomenat director honorífic i guanyà…
Ferenc Oliver Brachfeld
Filosofia
Humanista hongarès.
Doctorat en filosofia a Budapest, fou deixeble del psiquiatre Alfred Adler a Viena i es llicencià en llengües germàniques a la Sorbona El 1930 publicà, a Budapest, la seva tesi doctoral Magyar vonatkozások a régi katalán irodalomban és a katalán népballadában ‘Referències a Hongria dins l’antiga literatura catalana i el romancer català’ També, vers el 1930, s’establí a Barcelona, on continuà interessant-se per la psicologia Los sentimientos de inferioridad , 1934 i per la literatura catalana i la història catalana Violante de Hungría , 1942 S'oposà als conceptes humanístics de Gregorio…
Grupo Anaya SA
Editorial
Grup editorial espanyol creat el 1988, a partir d’Ediciones Anaya, fundada el 1959 a Salamanca per Germán Sánchez Ruipérez.
Dedicat inicialment al llibre de text, impulsà posteriorment colleccions literàries Càtedra, 1973, de ciències humanes i divulgació científica Pirámide, 1973 Eudema, 1986, dirigida al sector universitari i s’introduí en el mercat de les altres llengües de l’Estat Ediciones Xerais, 1979 Editorial Barcanova , 1980 Haritza, 1996 el 1985 creà Ediciones Algaida, especialment dirigida al mercat andalús Els anys vuitanta inicià una política d’absorció d’altres editorials, entre d'altres, Tecnos 1981, Biblograf 1985 i Alianza Editorial 1989, a més de l’adquisició d’editores Llatinoamericanes…