Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
llibreta

llibreta d’anelles
© Jordi Farres - Fotolia.com
Reunió de fulls de paper disposats com els d’un llibre que serveix per a fer anotacions, apunts, etc.
llibreta d’adreces
Electrònica i informàtica
Conjunt d’adreces electròniques d’un usuari, desades generalment en un programa de correu electrònic.
llibreta d’estalvis
Economia
Document expedit per una caixa d’estalvis o institució bancària que acredita el saldo a favor de l’imponent i recull totes les operacions realitzades.
plagueta
Llibreta, quadern.
bloc de paper
Llibreta de la qual hom pot arrencar els fulls fàcilment.
dipòsit bancari
Economia
Assentament en la comptabilitat d’un banc que indica que un client determinat li és creditor per una certa quantitat.
Hom parla de dipòsit primari quan l’assentament deriva del fet que el client diposita en el banc actius d’un grau de liquiditat igual talons o superior bitllets del Banco de España Els dipòsits primaris poden ésser a la vista , que són els que tenen més grau de liquiditat, puix que el dipositant o client en pot disposar a qualsevol moment i sense cap preavís, d’estalvi , quan el client, per a disposar-ne, ha de presentar la llibreta d’estalvi en el banc o caixa i, en alguns casos, amb un preavís de set dies, i a terme , els quals tenen menys grau de liquiditat, puix que el…
Josep Baborés i Homs
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i sacerdot.
Tingué una intervenció destacada com a guerriller durant la guerra del Francès i més endavant collaborà amb els reialistes, per la qual cosa fou afusellat pels constitucionalistes A la biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú hom conserva la Llibreta d’alguns versos fets per Josep Bavorés i Oms, rector de Gualba , que recull poemes en general de tipus satíric que segueixen els models barrocs catalans També deixà manuscrites obres en vers, com ara La Guerra del Francès a Gualba Història de la guerra de 1808 a 1814 Poema d’aversió i lluites contra Napoleó manuscrit…
,
Vicent Partal i Montesinos

Vicent Partal i Montesinos
Periodisme
Periodista.
Cursà magisteri a la Universitat de València i, bé que treballà un temps com a mestre, molt aviat es decantà pel periodisme Cofundador del setmanari El Temps el 1983, treballà al Diari de Barcelona i a Televisió Espanyola, on s’especialitzà en temes de política internacional El 1995, juntament amb Assumpció Maresma, fundà Infopista, primer directori web en llengua catalana, que després es transformà en diari electrònic en català, VilaWeb Collaborador en altres mitjans, com Catalunya Ràdio, El Punt , Avui i La Vanguardia , és autor d’assaigs sobre l’OTAN, sobre nacionalisme i sobre, l’…
,
Ramon Solsona i Sancho
Ramon Solsona i Sancho
© ESM
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia romànica hispànica per la Universitat de Barcelona, fins el 1992 fou professor a l’ensenyament secundari, activitat que posteriorment canvià per dedicar-se professionalment al periodisme, la literatura i la creació de guions La seva obra reflecteix la quotidianitat i mostra una gran riquesa de registres i de llenguatge, amb una estructura complexa i una llengua viva És collaborador habitual en diferents mitjans de comunicació Avui , La Vanguardia , etc i el 1994 rebé el premi Avui pel conjunt dels articles publicats en aquest diari Ha publicat les novelles Figures de…
,
ombres xineses

Ombres xineses d’animals fetes amb les mans
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle basat en les ombres que, valent-se de figures gairebé sempre articulades, un operador invisible projecta en un llenç blanc situat entre ell i els espectadors.
Aparegué, segons la majoria de tractadistes, a la Xina, si bé per a alguns la seva aparició se situa a l’Índia o al Tibet A la Xina és documentat al segle XI Primerament les figures eren de paper i després de pell de cabra, de bou i, sobretot, d’ase un bastonet les travessava a fi de poder-les fer moure mitjançant uns fils S'estengué ràpidament segle XII per tot l’Orient llunyà i mitjà, i variava segons els llocs la pell amb la qual eren fetes les figures Al segles XVII és documentat a Itàlia, d’on passà a França al segle XVIII, on tingué una gran anomenada el Théâtre de Séraphin al Palais-…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina