Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
Tremadocià
Geologia
Primera sèrie (i època) de l’Ordovicià, situada damunt el Cambrià superior i sota l’Arenigià.
L’estratotip és a les llicorelles de Tremadog Caernarfon, Galles
Retià
Geologia
Darrer estatge del Triàsic, situat damunt del Norià i sota de l’Hettangià.
L’estratotip és a les llicorelles i calcàries dels Alps Rètics
Werfenià
Geologia
Antic estatge, únic, del Triàsic inferior, caigut en desús i substituït per l’Escitià.
L’estratotip és als gresos i les llicorelles de Werfen Salzburg, Àustria
Skiddavià
Geologia
Estatge obsolet, equivalent a l’Arenigià, de l’Ordovicià.
L’estratotip és a les Skiddaw Slates llicorelles de Skiddaw de Lake District Anglaterra
Wenlockià
Geologia
Segona sèrie (i època) del Silurià superior, situat damunt el Llandoverià i sota el Ludlowià.
L’estratotip és a les calcàries i les llicorelles fossilíferes de Wenlock Shropshire, Anglaterra
negre mineral
Química
Pigment negre obtingut per polvorització de llicorelles i esquists que contenen carbó.
Sovint el mineral es calcina, abans o després de la polvorització o mentre dura aquesta, per tal de completar la carbonització de la matèria orgànica
llicorella
Pissarres en una teulada de Tavascan
© Xevi Varela
Mineralogia i petrografia
Roca esquistosa, situada a l’inici del metamorfisme, que prové de la consolidació de sediments argilosos.
Bé que el grau de metamorfisme és baix, hi ha hagut una orientació dels minerals, la qual cosa fa que presenti una exfoliació notable en plaques Per aquesta propietat és molt emprada en la construcció, especialment per a recobrir les teulades Les llicorelles són molt abundants a tota la zona pirinenca Hom també l’anomena pissarra
Jixi
Ciutat
Ciutat del sheng d’Heilongjiang, Xina, a la regió del Nord-est.
Situada a l’alta vall del Muleng He, en una regió muntanyosa on abunda la fusta i diversos recursos minerals com carbó, ferro, llicorelles bituminoses, grafit, fluorita i pedra calcària, hi predomina la mineria del carbó, el qual és d’elevada qualitat, apte per a la producció de coc i per a la utilització en la indústria química Té indústria de la fusta i construcció de maquinària per a la mineria És centre ferroviari
el Puigllançada
L’amplia plana cerdana amb els cims de Puigllançada i la Tossa d’Alp al fons
© Fototeca.cat
Muntanya
Muntanya (2 409 m) del Pirineu axial, al Berguedà.
Juntament amb la Tosa d’Alp i el tossal de Rus forma part de la carena que enllaça el Moixeró amb el Puigmal Les calcàries devonianes i els conglomerats i les llicorelles del Carbonífer dominen les calcàries mesozoiques que miren al Llobregat, per una costa estructural entre la coma de Llançada SW i la collada de les Tortes SE Al N, la falla de Cerdanya enfonsa cap al Segre el vessant de la pala del Puigllançada , remuntada per telesquís, de 2 029 a 2 254 m alt
riera Major
Riera
Afluent del Ter per la dreta.
Neix al Montseny, al vessant septentrional del Matagalls, dins el terme de Viladrau, travessa les Guilleries i drena els termes de Sant Sadurní d’Osormort i de Vilanova de Sau, on desemboca, aigua avall del pantà de Sau La seva conca 133 km 2 és damunt materials paleozoics quarsites, llicorelles i granit peneplanitzats, que disseca profundament, en una vall molt encaixada El cabal és d’1,75 m 3 /s de mitjana, o sia, 13 l/s km 2 Té aigües abundoses de tardor i d’hivern, i un fort eixut de juny a agost El règim és essencialment pluvial