Resultats de la cerca

Nedadora especialitzada en aigües obertes, començà a fer travesses de llarga distància passats els quaranta anys, que duu a terme generalment sense vestit de neoprè Entre d’altres, ha completat les travesses de l’estret de Gibraltar 2011 14,4 km 351 h, del canal de Menorca 2012 36,5 km 1223 h, l’ultramarató de l’Ebre 2012 30,8 km 538 h, la Nova Tabarca-Alacant 2014 22 km 620 h, la Calamata-Koroni, al golf de Messènia 2014 30 km 1113 h, la Formentera-Eivissa 2016 30 km 749 h, del canal Eivissa-Mallorca 2015 84 km 2813 h, la Roses-Portbou 2017 42 km 1154 h, la marató Costa Brava 42 km, la Xàbia…

En el seu palmarès destaquen dos Campionats de Catalunya 1944, 1946 i un subcampionat 1954 També fou subcampió d’Espanya 1944 i participà en diverses ocasions amb l’equip espanyol i català en competicions internacionals Jugà als clubs d’escacs Barcelona i Tívoli També destacà com a jugador per correspondència i escrigué el llibre del Torneig Internacional de Barcelona de l’any 1946

S’inicià en la música de molt jove a la Banda Municipal del seu poble natal, i posteriorment amplià la seva formació musical al Conservatori de València El 1935 obtingué una beca per a traslladar-se a París, on fou deixeble d’A Tourret En la seva faceta de violinista, desenvolupà una important tasca com a solista i membre d’agrupacions de cambra com el Trío Ferriz, que fundà ell mateix Ja en edat madura inicià estudis de direcció orquestral a Siena i Hilversum, i dirigí diverses orquestres —Simfònica del Caire 1963— i bandes —Primitiva de Llíria o l’Harmònica de Bunyol— Del 1964 al 1966 fou…

Especialitzat en gimnàstica artística, s’inicià al collegi Sant Miquel de Barcelona i fou subcampió d’Espanya juvenil 1962 Participà amb la selecció espanyola en dos Campionats del Món 1966, 1970 i tres Campionats d’Europa 1967, 1971, 1973 El 1969 aconseguí cinc títols de campió d’Espanya —concurs general, terra, anelles, cavall amb arcs i barra fixa— i dos subcampionats El 1971 fou campió en cavall amb arcs i el 1973, en paralleles Fou deu vegades consecutives campió de Catalunya 1965-74 Fou entrenador del Club Gimnàstic Sant Miquel i professor de gimnàstica de l’INEFC

Conegut com Quique Llorens Al principi de la dècada de 1980 debutà a divisió d’honor amb el Nàutic de Castelldefels i guanyà una Copa d’Espanya 1984 Posteriorment fitxà per la Unió Esportiva La Palma Al final de la dècada fitxà pel FC Barcelona, amb qui guanyà la Copa del Rei 1989 i la Recopa d’Europa 1990 Fou una vintena de vegades internacional amb la selecció espanyola i guanyà el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana en més d’una ocasió

Fill d’un comerciant català Estudià comerç i, amb Román Navarro, belles arts Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid —on guanyà una primera medalla el 1922— El 1900 anà, pensionat, a Roma, després als Països Baixos i, de nou, a Itàlia Fou acadèmic de San Fernando 1942 i de l’Academia Galega de la Corunya Centrat en el paisatge —rural o urbà—, especialment de Galícia, conreà un pleinairisme sobri, sincer i ben construït

Destacà en els llançaments, però també conreà el triple salt, prova en la qual establí el rècord català 1924 Es proclamà campió de Catalunya de llançament de disc 1925, 1931, 1932, prova en què baté sis cops la millor marca catalana, i de llançament de martell 1923, 1924, 1925, 1928 En aquesta especialitat també fou campió d’Espanya 1923, 1924, 1925 i recordista estatal 1926

El 1945 entrà a formar part de la junta del Reial Club de Polo Barcelona, del qual fou vicepresident fins el 1970 Presidí la Reial Federació Espanyola de Tennis 1970-84 Mentre ocupà aquest càrrec, fou el màxim responsable de la celebració de la Copa Masters, a Barcelona 1972, i cofundà la Federació Europea de Tennis Des del 1971 és membre del Comitè Olímpic Espanyol El 1973 passà a ser membre del comitè executiu de la Federació Internacional de Tennis, que també vicepresidí, i el 1997 aquest organisme el nomenà president honorari vitalici És soci d’honor del Wimbledon All England Club 1979 i…

Desenvolupà tota la carrera esportiva al FC Barcelona Ingressà a l’equip amateur a 14 anys i formà part del primer equip blaugrana 1925-36 com a suplent de Platko, primer, i de Nogués, després Disputà 98 partits, i guanyà la Copa 1928, la Lliga 1929 i vuit Campionats de Catalunya El 1933 el club li donà la baixa, però demanà de continuar sense cobrar i seguí fins el 1936 Defensà la porteria de la selecció catalana en cinc ocasions En retirar-se, quedà vinculat al quadre tècnic de l’entitat, on assolí un gran prestigi com a forjador de talents Combinà la tasca de tècnic dels juvenils amb la de…

Començà jugant al Teià Futbol 5 i posteriorment passà a les files del Club Natació Caldes FS Formà part de la selecció catalana, amb la qual guanyà el Campionat del Món de l’Associació Mundial de Futsal AMF 2008 Rebé el premi ARC 2008