Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
hidrofresadora
Construcció i obres públiques
Màquina utilitzada per a excavar en profunditat terrenys durs i roques, per a poder-hi construir murs verticals tipus pantalla de 63 a 120 cm de gruix.
És constituïda per una sèrie de rodes dentades disposades en dos eixos perpendiculars al pla del mur que es vol construir, les quals per rotació destrossen el terreny en petits fragments que, dissolts o en supensió a l’aigua, es bomben fins a l’exterior, on s’eliminen en l’anomenada planta de llots L’aigua també refrigera les rodes o freses disposades a la part baixa d’un xassís d’alçària variable de 5 a 15 m La hidrofresadora necessita d’uns equipaments auxiliars formats per la planta de llots on es recicla la bentonita, material utilitzat per a estabilitzar les…
beggiatoàcies
Biologia
Família de beggiatoals formada per organismes microaeròfils que oxiden àcid sulfhídric.
Es reprodueixen generalment per gonidis Habiten a tots els llocs on hi ha àcid suflhídric en contacte amb l’atmosfera, en particular prop de les fonts sulfuroses i a la superfície dels llots negres
Scharhörn
Illa
Illa, enclavament de la ciutat d’Hamburg (Alemanya), situada a l’estuari de l’Elba.
Forma part del parc nacional Hamburgisches Wattenmeer, que inclou també les illes de Neuwerk i Nigehörn i el medi marítim de la regió de Frísia, creat per a la protecció d’ocells, dunes, sorres i llots
fosfatació orgànica
Tecnologia
Fosfatació d’una superfície metàl·lica que es produeix a temperatura ambient i de manera simultània al desgreixatge, que s’aconsegueix per immersió de la peça que es vol tractar en una solució composta d’un polifosfatorgànic, dissolvents i una resina diluïda.
En la fosfatació orgànica no és necessari el rentatge previ de les peces amb aigua ni les operacions posteriors d’esbandida, per la qual cosa no es generen llots contaminants Segons algunes fonts, la forma anglesa plaforization és una denominació comercial
sulfat de bari
Química
Pólvores microcristal·lines, blanques, denses i molt insolubles en aigua, que són obtingudes per tractament d’una solució de sals de bari amb sulfat sòdic o bé com a subproducte en la manufactura del peròxid d’hidrogen.
Hom el troba també natiu baritina És emprat com a pigment blanc fix , i per a millorar els llots de perforació petrolífera i la fluïdesa de la massa fosa de vidre Ingerit suspès en aigua, és emprat en radioscòpia per a fer visibles les diferents parts del tracte gastrointestinal
Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca
Conjunt d’instal·lacions de tractament de residus inaugurat el 2003, situat als voltants de la carretera de Sóller i gestionat per l’empresa pública TIRME, fundada el 1992, depenent de la conselleria de medi ambient i natura del Consell Insular de Mallorca.
Té com a objectiu general la implantació d’actuacions per a reduir els residus i eliminar-los de manera respectuosa amb el medi ambient La seva activitat s’articula en quatre grans seccions disseny, construcció, gestió i tractament de residus S'ocupa també de la neteja del parc verd, de les plantes de compostatge de llots de les estacions depuradores d’aigües residuals i de les estacions de transferència de residus urbans Des del 2001 patrocina els premis de Medi Ambient del Consell de Mallorca
pantà de Flix

Vista del pantà de Flix
© ACUAMED / ACA
Embassament
Pantà de la comarca de la Ribera d’Ebre, dins el terme municipal de Flix.
Alimentat per les aigües de l'Ebre, té una superfície de 320 ha, una capacitat d'11 hm 3 i una longitud de 400 m, i l’altura de la presa és de 26 m Fou inaugurat el 1948 El vessament continuat de residus per la indústria química al llarg de més de cent anys entre altres, metalls pesants com el mercuri, organoclorats com el DDT i radionúclids ha donat lloc a una acumulació de llots tòxics al llit de l'Ebre i posteriorment al fons del pantà unes 750 tones de fang, poc més de la meitat de les quals són residus tòxics, que representa un greu perill de contaminació incontrolable al curs inferior…
substrat
Agronomia
Qualsevol material sòlid diferent del sòl que hom utilitza en els conreus en contenidor per tal de suportar una planta.
Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat comprèn un gran…
Ecologia i medi ambient 2013
Ecologia
Neteja de residus químics a Flix La neteja dels llots i dels residus químics al pantà de Flix és la culminació d’un procés iniciat el 1996 © ACUAMED / ACA La segona setmana de març es va iniciar el dragatge dels residus i dels llots contaminants del pantà de Flix Ribera d’Ebre, acumulats durant dècades per l’activitat de l’empresa química Ercros Els treballs de descontaminació, que es podrien completar al principi del 2015, culminen un procés iniciat el 1996 quan un estudi encarregat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya a experts del Consell…
biocombustible de segona generació
Química
Tecnologia
Biocombustible procedent de matèria orgànica o cultius no alimentaris, generalment fusta, residus agrícoles o forestals, fracció orgànica dels residus urbans, llots de depuradora i purins.
Té l’avantatge de ser una font d’energia autòctona en canvi, té els inconvenients de necessitar una gran quantitat de matèria primera i també una tecnologia de producció que pot ser complexa, segons quina sigui la matèria primera o la mescla de matèries primeres