Resultats de la cerca

Mestre en medicina, fou metge de la comtessa Mafalda d’Artois, muller del comte de Borgonya, des del 1310 fins que morí, el 1329 Fou també canonge d’Arràs Amic de Ramon Llull, vers el 1299 li formulà, per carta, un qüestionari, al qual aquest respongué detalladament fou publicat a Lió el 1491 Compongué una magna compilació de tractats lullians Electorium , units per introduccions i amb addicions, citacions, aclariments i resums, que acabà el 1325 Per tal de facilitar la seva difusió, féu, a més, un compendi més manejable Electorium medium , del qual extragué encara un resum…

Formà una de les biblioteques més importants de l’època de manuscrits lullians Escriví diverses obres sobre el sistema filosòfic lullià, entre les quals Traité des fondements de la science générale et universelle 1651 i Traité de la raison 1668

Creà a Puig d’Inca una escola per a l’ensenyament de les arts liberals amb esperit i mètodes lullians La institució restà articulada amb la de Pere Daguí, de la qual constituïa una mena de grau preparatori amb què hom iniciava el coneixement de les humanitats Corregí la gramàtica de Pastrana i la reedità València, 1533

Conté una gran quantitat de manuscrits llatins, entre els quals un dels dos conjunts més rics de manuscrits lullians existents, juntament amb el de la Bibliothèque Nationale de París Aquest fons li fou incorporat el 1803 procedent del recull fet al s XVIII pel bibliotecari de l’elector del Palatinat Joan Guillem a Düsseldorf, i que havia estat traslladat a Mannheim el 1761

Es doctorà en teologia 1909 Dirigí La Hormiga de Oro i Fulla Dominical de la diòcesi barcelonina 1907-13 i fou redactor de Vida Cristiana Publicà la versió dels Evangelis 1926, Nocions de litúrgia 1916, L’art i la litúrgia 1913, Missalet 1913, Missal romà 1926-27, en dos volums, i El cardenal Mercier 1926 i diversos estudis lullians Denuncià la falsedat de les profecies de la mare Ràfols

Fill del comte d’Aiamans Miquel Joan de Togores i Sales Estudià drets i teologia a Mallorca Fou sagristà i després canonge de la seu i rector de la universitat Essent vicari general, governà eclesiàsticament la diòcesi de Mallorca Publicà una Epistola pastoralis ad parrochos 1700 i deixà, sembla, inèdits uns opuscles lullians Féu construir a despeses seves l’altar major, i amb el retaule obra de Pere Carbonell i el presbiteri i deixà a la catedral nombroses rendes

Clergue, fou rector a Solsona El 1431 intervingué en la transformació de l’escola lulliana palatina, creada per Joan I, en una institució autònoma dotada amb patrimoni i rendes pròpies, dita Escola Lulliana de Barcelona, de la qual fou el primer lector Ho féu possible el testament de la noble dama Joana Margarida Safont, pel qual deixava a l’escola els seus béns, entre els quals la seva casa, un hort i la seva biblioteca de manuscrits lullians

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lullians El 1913 publicà amb E Duran i Reynals Les edicions lullianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als Estudis Universitaris Catalans Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en collaboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lullianes , que arriba fins el 1868 fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat

Estudià a París, on rebé el grau de mestre en teologia El 1477 fou ordenat prevere Amb el poeta Francesc Prats obrí 1480 una escola d’humanistes i lullians, que el 1485 fou traslladada a Miramar Valldemossa Fou enviat tres vegades al rei pels jurats de Mallorca per a resoldre afers importants Juntament amb Nicolau Calafat fundà la primera impremta de Mallorca, que durà fins el 1490 i finançà l’edició del Tractatus de regulis mandatorum 1485, de Jean Gerson, les doctrines del qual l’havien influït profundament

Franciscà, ocupà dins l’orde el càrrec de visitador i ministre provincial Fou professor de teologia lulliana a l’Estudi General de Palma Fou collaborador de Salzinger, l’editor alemany de les obres de Llull d’acord amb els criteris del lullisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l’obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam manuscrita, replicada per Salzinger en el darrer capítol dels Perpicilia lulliana És autor també d’un catàleg dels manuscrits lullians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma