Resultats de la cerca

La luminescència no inclou, per tant, l’emissió de llum dels cossos a alta temperatura, que és anomenada incandescència Atenent la persistència de l’emissió un cop ha cessat la causa excitant, hom divideix la luminescència en fluorescència i fosforescència Hom aconsegueix l’excitació de les substàncies luminescents transmetent-los algun tipus d’energia, la qual pot ésser en forma de fotons fotoluminescència , fonament de les làmpades fluorescents, d’electrons catodoluminescència , fonament dels tubs de televisió, d’energia d’un camp elèctric electroluminescència,…

Aquest fenomen fou descobert per Destriau el 1936 excitant una placa de sulfur de zinc amb corrent altern, però no fou utilitzat fins el 1952 que uns enginyers de Sylvania Electrical Products Inc desenvoluparen un panell electroluminescent a base de pols de sulfur de zinc En qualsevol procés electroluminescent l’energia elèctrica comunicada als electrons lliures d’un sòlid és transformada en llum L’energia elèctrica provoca un augment d’energia potencial o cinètica dels electrons que, en un procés posterior, es desexciten a estats de menys energia i emeten un fotó Segons la natura dels estats…

Experiments duts a terme a la Universitat d’Illinois han confirmat la base química de la sonoluminescència En un principi hom cregué que l’efecte era d’origen nuclear, però s’ha aconseguit explicar a partir de la conversió d’ultrasons en pulsacions ultraràpides de llum a causa de la ràpida oscillació de bombolles en un líquid Sembla que la pressió del so comprimeix les bombolles i provoca l’elevació de la temperatura fins a més de 10 000 K Com a resultat, les molècules s’ionitzen amb molta energia i comencen una sèrie de reaccions que provoquen la luminescència

És un fenomen invers de la luminescència i té aplicació en certs tipus de tubs de raigs catòdics en què la pantalla, proveïda d’un revestiment tenebrescent, és illuminada mitjançant una radiació ultraviolada que produeix luminescència els raigs catòdics incidents apaguen els punts on incideixen i apareix així una imatge fosca sobre un fons brillant

La descàrrega té lloc dins la zona de luminescència normal i per això la tensió varia poc amb el corrent Cada cop són menys emprats, perquè són substituïts pels díodes Zener, que fan la mateixa funció

Té un ànode i una sèrie de càtodes formats per uns conductors filiformes que prenen la forma de les diferents xifres i també dels diversos signes especials Segons el càtode excitat, s’hi produeix una luminescència, i, per tant, hom obté una indicació lluminosa de la xifra o del signe corresponent Són coneguts com a tubs Nixie , i són emprats en aparells digitals, comptadors, etc, bé que cada cop són més reemplaçats per dispositius d’estat sòlid, com els díodes luminescents o LED

Certes substàncies, com ara la fluorita escalfada a uns 300°C o la quinina a uns 100°C, emeten una llum viva, de color lilà o rosat en el primer cas i blau en el segon La termoluminescència té aplicacions per a la mesura i el control calorimètrics de temperatures