Resultats de la cerca

El mot màser prové de l’acrònim del terme anglès microwave amplification by stimulated emission of radiation ‘amplificació de microones mitjançant l’emissió estimulada de radiacions’ Un màser és, essencialment, un sistema macroscòpic constituït per objectes elementals, com un feix de molècules d’amoníac o d’hidrogen, un cristall de robí constituït per ions de crom, etc Per a aconseguir l’efecte màser cal, en primer lloc, excitar el sistema, és a dir, fer passar cada objecte elemental d’un estat energètic E 1 a un estat energètic superior E 2 , cosa que…

En els núvols interestellars hom ha destacat fins ara màsers moleculars d’aigua i d’hidroxil, però contràriament al que s’esdevé amb els estels màsers mai no s’han vist màsers de monòxid de silici L’energia de bombeig del màser és subministrada per radiació infraroja emesa sia per un objecte protoestellar situat dins el núvol, sia pels grans de pols interestellar que formen part d’aquest núvol i que hagin estat escalfats per un estel jove pròxim Sembla que l’aparició de màsers d’aquest tipus podria ésser una etapa normal del camí seguit per la matèria interestellar quan es…

Treballant per a la Hughes Aircraft Company i seguint les indicacions teòriques de Townes i Schawlow sobre l’amplificació de microones per emissió estimulada de radiació màser , l’any 1960 obtingué el primer làser a partir d’una vareta de robí sintètic entorn de la qual havia enrotllat un tub de xenó, estimulador dels electrons del cristall

Professor de l’Institut de Física Levedev, de Moscou, premi Lenin del 1959 i membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS a partir del 1962 Les seves recerques en el camp dels efectes làser i màser li valgueren el premi Nobel de física el 1964, compartit amb Aleksandr Mihajlovič Prokhorov i Charles Hard Townes

El seu mètode de bombatge òptic llampades d’un tub de xenó enrotllat en un cilindre de robí sintètic féu possible la producció de raigs làser i màser i li valgué el premi Nobel de física l’any 1966 S'oposà a la construcció de la bomba atòmica i a l’acció francesa al Vietnam, i treballà activament a favor de la independència algeriana

Es formà a Venècia al taller de JSansovino Autor d’un Sant Joan Baptista 1550, San Zaccaria, Venècia i de decoracions en estuc Scala d’Oro del Palazzo Ducale de Venècia Treballà amb Palladio i amb Il Veronese en diferents obres d’ornamentació Villa Barbao 1565, Maser El seu estil es caracteritzà per l’elegància i el refinament típicament manierista, que recollí de la cultura figurativa florentina i romana Sant Jeroni 1569, església de Santa Maria dei Frari, Venècia

Residí a l’URSS des del 1923 i estudià a la Universitat de Leningrad, on es graduà el 1939 Posteriorment feu recerca a l’Institut Lebedev de Moscou 1946-83, i des del 1954, a l’Institut d’Energia Atòmica Estudià la propagació de les ones electromagnètiques, la radiofísica quàntica i sobretot els generadors i amplificadors moleculars, el desenvolupament dels quals donà lloc al màser i al làser El 1959 rebé el premi Lenin i el 1964 el premi Nobel de física, juntament amb NG Basov i CH Townes

Màster 1951 i doctor 1955 en física a la Universitat de Columbia Durant el doctorat, fou crucial la seva collaboració en el desenvolupament del primer màser , sota la supervisió de Charles H Townes , que li valgué a aquest el premi Nobel de física del 1964 Des del 1955 fins a la jubilació 1980 treballà als laboratoris Bell-ATT, on fou director del departament d’electrònica quàntica Altres aportacions seves foren l’aplicació de la teoria de la informació de Shannon a la mecànica quàntica, fonamental en el desenvolupament del làser, els treballs per al disseny de la trampa…

Graduat el 1936 per la Universitat de Duke, el 1939 obtingué el doctorat a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia de la Universitat de Berkeley Treballà durant anys als laboratoris Bell a Nova York i a Nova Jersey, on durant la Segona Guerra Mundial desenvolupà aparells per a la navegació i per al radar El 1949 s’incorporà a la Universitat de Columbia, on uns anys més tard fou nomenat director del Laboratori de Radiacions El 1954 inventà el màser , un dispositiu per a l’estimulació de l’emissió de radiacions de microones, per la qual cosa rebé el premi Nobel de física l’any 1964, compartit…

En algun cas, el rellotge atòmic és un rellotge de quars en el qual la vibració del cristall de quars és estabilitzada per la freqüència d’una transició atòmica Aquesta és independent de la pressió i de la temperatura, de l’envelliment i dels xocs i, per tant, l’oscillador atòmic és insensible a les principals causes que condicionen la precisió dels altres rellotges Els patrons atòmics de freqüència es poden classificar en tres grans categories els màsers , els ressonadors de broll atòmic o de feix atòmic i les cèllules de gas Els màsers són patrons actius, és a dir automantinguts, mentre…