Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
macroeconomia
Economia
Anàlisi de les relacions entre les grans magnituds econòmiques agregades —renda nacional, consum global, estalvi, inversió, etc—, llur evolució i llurs taxes de variació.
Es preocupa també del paper de l’estat en l’activitat econòmica global i en general de la política econòmica d’uns moments i uns llocs concrets El tractament macroeconòmic aparegué com a reacció davant la metodologia neoclàssica a partir de les investigacions de Keynes i Kalecki sobre el nivell global de l’activitat econòmica Suposà una alternativa al collapse de l’economia de mercat dels anys trenta i a la crisi que sofrí en aquell moment la teoria de la tendència natural a l’equilibri en plena ocupació Segons els keynesians, la macroeconomia cal que defineixi i analitzi les…
Robert E. Lucas
Economia
Economista nord-americà.
Realitzà els seus estudis a la Universitat de Chicago, d’on també ha estat professor, així com de Carnegie Mellon L’any 1995 li fou concedit el premi Nobel d’economia per haver desenvolupat i aplicat la hipòtesi de les expectatives racionals El seu camp d’anàlisi ha estat la macroeconomia, i és el principal representant de l’anomenada Nova Macroeconomia Clàssica
macroeconòmic | macroeconòmica
Relatiu o pertanyent a la macroeconomia.
expectatives racionals
Economia
Hipòtesi segons la qual els agents econòmics, en un món en què la informació no és perfecta, prenen les seves decisions a partir d’una previsió de l’escenari futur.
La formació d’aquestes expectatives implica que els agents actuen de manera racional, utilitzant tota la informació disponible, incloent-hi les relacions bàsiques de l’economia Representa un procés d’aprenentatge mitjançant les correccions d’errades i la incorporació de nova informació tot i això, no implica que les previsions sobre els valors de les variables siguin perfectes, ja que es cometen errades de càlcul Aquesta hipòtesi és a la base de la Nova Macroeconomia Clàssica, que té el seu principal exponent en Robert ELucas
Centre de Recerca en Economia Internacional
Economia
Institut de recerca en economia creat el 1995
És patrocinat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra UPF, a la qual és adscrit i al campus de la qual té la seu a la ciutat de Barcelona Centra l’activitat de recerca en la macroeconomia, entesa en un sentit ampli creixement, cicles econòmics, economia monetària, macroeconometria, comerç i finances internacionals, geografia econòmica, etc, especialment en la dimensió europea d’aquests camps Al juliol del 2006, conjuntament amb la UPF, la Universitat Autònoma de Barcelona UAB i el Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, i amb el suport de…
Thomas John Sargent
© New York University
Economia
Economista nord-americà.
L’any 1964 es llicencià a la Universitat de Berkeley Califòrnia i es doctorà a la de Harvard 1968 Ha estat successivament professor a les universitats de Pennsilvània 1970-71, Minnesota 1971-87, Chicago 1991-98, Stanford 1998-2002 i Princeton 2009, i és també és professor a la Universitat de Nova York des del 2002 Ha fet aportacions cabdals en macroeconomia, especialment a la teoria de les expectatives racionals L’any 2011 rebé el premi Nobel d’economia, que compartí amb Christopher Albert Sims És membre de l’Econometric Society 1976 i de l’American Academy of Arts and Sciences…
Willem Frederik Duisenberg
© Banc Central Europeu
Política
Economista holandès.
Graduat a la Universitat de Groningen 1961, treballà a l’FMI en 1966-69 Posteriorment fou professor de macroeconomia a la Universitat d’Amsterdam 1970-73, ministre de finances del govern socialdemòcrata 1973-77 i president del banc central dels Països Baixos 1982-97 President de la Institució Monetària Europea 1997, el 1998 esdevingué el primer president del Banc Central Europeu, càrrec que assumí l’1 de gener de 1999 i del qual cessà el novembre del 2003 per a cedir-lo al francès Jean-Claude Trichet, tal com establia el pacte entre Alemanya i França previ a l’entrada en vigor d’…
Christopher Albert Sims
© Princeton University
Economia
Economista nord-americà.
L’any 1963 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1968 en economia i fou professor ajudant fins el 1970, que passà a la Universitat de Minnesota Posteriorment ha exercit la docència a les universitats de Yale 1990-99 i Princeton des del 1999 Especialitzat en econometria i macroeconomia, la seva aportació principal és la dels models dels vectors autoregressius, a través dels quals hom defineix la interdependència entre sèrie temporal múltiples Pel disseny d’aquest model li fou atorgat el premi Nobel d’economia l’any 2011, que compartí amb…
propensió
Economia
Tendència manifestada en el comportament de certes magnituds, susceptible d’ésser mesurada.
En microeconomia hom parla de propensió al consum, propensió a l’estalvi , que representen la regularitat en el comportament del consumidor, que, donada una renda, la distribueix, entre el consum o l’estalvi, segons les seves preferències La propensió marginal al consum mesura la relació, per quocient, entre l’increment del consum d’un individu i l’increment de la renda que l’ha causat La mateixa relació entre increment de l’estalvi, a causa d’un increment de la renda, es diu propensió marginal a l’estalvi En macroeconomia fou Keynes qui estudià la propensió al consum global com…
microeconomia
Economia
Part de la teoria econòmica que estudia les unitats de decisió individuals —consumidors, empreses— i la manera com llurs decisions afecten els preus i les quantitats dels béns i factors de la producció.
El concepte central en el qual es basa la seva anàlisi és el mercat i suposa l’existència de competència perfecta són considerades com uns casos especials les situacions de competència imperfecta o monopolista L’anàlisi microeconòmica fonamentalment estàtica s’inicià amb el marginalisme, que dóna una gran importància a l’estudi de l’equilibri general de tots els mercats de l’economia mercat de productes finals, de productes intermedis i dels factors de la producció Tracta també de les condicions necessàries perquè l’economia arribi a l’equilibri general i de les conseqüències dels canvis en…