Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Magdalenià
Pintures rupestres del Magdalenià a les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Prehistòria
Darrer període del Paleolític superior.
El nom deriva de la cova de La Magdalena , i la majoria de jaciments coneguts se situen a França i al litoral cantàbric de la península Ibèrica Es desenvolupà durant un període climàtic fred, corresponent a la darrera glaciació, dins el Plistocè, quan el ren era un animal corrent de la fauna i una de les bases de l’alimentació Molts dels instruments eren fabricats amb ossos i banya de ren, i una de les característiques tecnològiques d’aquest període és l’ús abundant d’aquests materials per a fabricar instruments diversos, entre els quals els més típics són els arpons Els instruments de sílex…
Pincevent
Jaciment paleontològic
Jaciment del Paleolític superior al departament de Sena i Marne (França).
Situat a l’aire lliure, prop de la riba del Sena, el jaciment data de fa 15000 anys període magdalenià S’hi han excavat les restes d’una gran tenda de 60 m 2 , a l’interior de la qual hi havia tres focs, restes de talla d’objectes lítics i ossos de deu rens que hi havien estat consumits Ha proporcionat informacions molt importants sobre la tècnica de talla de l’instrumental lític magdalenià
Chancelade
Localitat
Localitat de la Gascunya, Occitània, al departament de Dordonya, França.
Hi fou trobat 1888 un conjunt de restes humanes fòssils del Magdalenià, anomenades home de Chancelade , probablement pertanyents a un Homo sapiens sapiens poc o molt relacionat amb l’home de Cromanyó
bastó
Prehistòria
Instrument prehistòric d’os o de banya, amb un forat o dos cap a un dels extrems, sovint decorat amb incisions representant motius geomètrics o animals.
És exclusiu del Paleolític superior, sobretot del Magdalenià Hom no sap si servia de propulsor, de percutor o per a altres feines però tanmateix no sembla pas que tingués el valor simbòlic que el nom actual deixa entendre
Las Caus
Pintures rupestres a les parets de les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Cova
Cova de Las Eisiás de Taiac, al Salardès, Occitània.
Descoberta el 1940, conté pintures i gravats en general del Magdalenià mitjà, bé que els més antics són de l’Aurinyacià, que representen braus, cavalls, cérvols i bisons de grans proporcions amb un estil dels més perfectes del Paleolític
coves d’Ardines
Cova
Prehistòria
Coves amb pintures prehistòriques, al poble d’Ardines, prop de Ribadesella (Astúries) dites El Ramu i Lloseta, que es comuniquen.
Algunes sales foren descobertes l’any 1968 Hi ha representats cavalls, rens, bòvids, etc, alguns de qualitat semblant a les figures de la cova d’Altamira Són datades als períodes solutrià i magdalenià També hi ha sèries de signes abstractes, suposats aurinyacians
la Font de Gaume
Prehistòria
Cova de Las Eisiás de Taiac, al Salardès.
Es divideix en dos corredors, les parets dels quals són decorades amb pintures i amb gravats del període magdalenià V i VI, d’un estil francocantàbric Els colors utilitzats són l’ocre, el vermell i el negre de manganès Els animals pintats són bisons, rens i mamuts
La Magdalena
Cova
Cova de Las Eisiás de Taiac, al Salardès.
Dóna nom a un període del Paleolític superior Magdalenià El jaciment inclou instruments fets de banya de ren, com un bastó amb relleus de caps de cavall i un bisó ambdós al Musée des Antiquités Nationales, a Saint-Germain-en-Laye Hom hi ha trobat també dos relleus en la roca que representen dues dones estirades, d’un estil esquemàtic
Descoberts al País Basc gravats paleolítics de gran importància
Les autoritats de Lekeitio Biscaia anuncien la descoberta de gravats rupestres d’una gran rellevància arqueològica Els gravats es troben a uns 50 m de profunditat a la cova d’Armintxe, dins del terme municipal, i tenen uns 14500 anys d’antiguitat Es tracta de figures d’animals bisons, cavalls, cabres i lleons en l’estil realista del magdalenià, com les d’Altamira Cantàbria o Las Caus Occitània La descoberta, però, va tenir lloc al maig
Carme Olària i Puyoles
Arqueologia
Arqueòloga i prehistoriadora.
Doctora per la Universitat de Barcelona 1982, el 1975 s’incorporà com a professora de prehistòria a la Universitat de València Actualment és catedràtica de prehistòria a la Universitat Jaume I de Castelló Ha dirigit nombroses excavacions, entre les quals destaquen les de la necròpoli megalítica de Las Churuletas, el poblat calcolític de Terrera Ventura ambdues a Almeria, l’assentament mesoneolític de Cova Fosca i l’assentament magdalenià de Cova Matutano Castelló Entre nombrosos treballs d’investigació destaquen Cova Fosca Un asentamiento meso-neolítico de cazadores y pastores en la serranía…