Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
canonge magistral
Cristianisme
Canonge d’ofici de les catedrals i col·legiates encarregat de la predicació.
Aquest càrrec aparegué i es féu comú a partir del s XV El concordat del 1851 el féu obligatori, a l’Estat espanyol, a totes les catedrals i collegiates Era elegit per oposició i amb majoria absoluta de vots, i l’elegit havia d’ésser doctor o llincenciat en teologia Hom li posà com a obligació, a més de la predicació, l’ensenyament a través d’una càtedra de teologia o d’oratòria sagrada al seminari
magistral
Militar
Antigament, dit de la línia que fa el paper principal en el traçat del pla d’una fortificació.
fórmula magistral
Farmàcia
Composició medicamentosa, establerta pel metge, en la qual les distintes dosis són establertes a la recepta.
Consta de la prescripció, les instruccions de preparació, la signatura del metge i la data
agulla magistral
Transports
La més precisa de les agulles nàutiques d’un vaixell, normalment situada al pont més alt per tal que les pertorbacions causades pel magnetisme del vaixell siguin mínimes.
lliçó magistral
Educació
En algunes universitats, discurs o defensa per a l’obtenció del grau de mestre.
Magistral d’Escacs Ciutat de Barcelona
Cartell del Magistral d’Escacs Ciutat de Barcelona del 2010
Federació Catalana d'Escacs
Escacs
Competició internacional d’escacs disputada anualment a Barcelona des del 1996.
Organitzada per la Federació Catalana d’Escacs, té lloc al Casino de Barcelona i és de categoria XIV, segons la Federació Internacional d’Escacs Hi participen deu mestres d’alt nivell internacional i es disputa amb el sistema de lliga a una volta 9 rondes amb partides de 90 min amb 30 s d’increment per moviment per a les 40 primeres jugades, més 30 min addicionals amb el mateix increment per jugada per a les següents Tots els enfrontaments es poden seguir en directe per internet Els vencedors dels darrers anys han estat Rubén Felgaer 2004, Vassili Ivantxuk 2005, Lenier Domínguez 2006, Hikaru…
Francesc Pou
Cristianisme
Canonge magistral de Barcelona.
Formà part de la tertúlia de Fèlix Amat Durant el trienni liberal fou vicari general de la diòcesi de Barcelona després de l’expulsió del bisbe Sitjar i del governador de la mitra PJAvellà En restablir-se l’absolutisme, fou empresonat al convent de servites de Sant Boi de Llobregat, perquè havia fet pastorals favorables al règim constitucional, malgrat la seva moderació El 1822 publicà una Carta crítica a la historia de fray Gerundio de Campazas