Resultats de la cerca

Permet d’enregistrar i de reproduir quasi immediatament tota mena d’informació acústica i també impulsos que no depassin el límit de les freqüències audibles 20 kHz La base on és fet l’enregistrament és una matèria magnètica composta d’òxids ferrosos i fèrrics dipositats en un suport, que primitivament fou en forma de fil metàllic fil magnètic , però que posteriorment fou abandonat i substituït per una cinta magnètica Aquesta és disposada en una bobina i, desenrotllada adequadament, passa a enrotllar-se en una altra bobina buida L’element actiu que efectua l’enregistrament és un cap magnètic…

Es basa en la imantació permanent d’un suport, generalment una cinta magnètica, i permet la immediata audició dels sons després de l’enregistrament El principi de l’enregistrament magnètic fou demostrat per primera vegada el 1900 per l’enginyer danès Valdemar Poulsen, inventor d’un aparell anomenat telegràfon que enregistrava el so en un cable d’acer A partir de llavors, a Alemanya, la Gran Bretanya i els EUA es desenvoluparen altres aparells similars Durant la Segona Guerra Mundial, un grup d’enginyers alemanys posaren a punt una màquina d’enregistrament de cinta magnètica que anomenaren…

Essencialment, és un petit magnetòfon de cassette , de fàcil maneig

L’electroacústica és una part de la física que estudia els mètodes i els instruments elèctrics per a la producció, la detecció i la mesura de les vibracions sonores En el món musical del 1959, l’expressió música electroacústica s’utilitzà per a aplegar diversos noms referits a músiques experimentals que tenien com a element comú el magnetòfon D’aquesta manera, s’agruparen sota un mateix nom la música concreta, la música  electrònica i la tape music música per a magnetòfon establerta a la Universitat de Columbia, a Nova York La primera obra electroacústica fou Gesang der Jünglinge…

Pot ésser amb corrent continu o altern, però és emprat gairebé sempre un corrent altern de freqüència ultrasonora magnetòfon

N'hi ha diversos sistemes, com ara una cambra tancada amb un micròfon i un altaveu o una molla excitada per un extrem i una bobina receptora a l’altre el més perfecte consisteix en un magnetòfon amb diversos caps reproductors, convenientment desplaçats

És corrent de mesurar-la en dB Per exemple, una composició per a una gran orquestra pot tenir una dinàmica de 80 dB En un magnetòfon es pot arribar a 60 dB, en un disc normal, a 45 dB —per a la qual cosa cal reduir els 80 dB a 40 o 50 dB mitjançant circuits especials compressor—, mentre que en un disc compacte pot ésser reproduïda enterament